Trump compleix l'expedient amb un atac limitat a Síria

La pluja de míssils sobre Síria amb la qual Donald Trump havia amenaçat fa uns dies es va fer real ahir a la matinada, quan els Estats Units, França i el Regne Unit van llançar una operació militar conjunta en què van atacar amb 105 míssils tres instal·lacions sirianes que vinculen al programa d’armes químiques de Damasc.

Tot i que va ser una ofensiva més quirúrgica, mil·limetrada i calculada del que s’havia anticipat i el secretari de Defensa dels EUA, James Mattis, va arribar a definir-la com «una operació d’un sol tret», la van acompanyar i van seguir un torrent de declaracions amb dura retòrica de tots els actors del conflicte, els habituals intercanvis d’acusacions i advertències, els debats sobre la legalitat de l’operació, una reunió d’emergència al Consell de Seguretat de Nacions Unides, les declaracions grandiloqüents...

Hores després de l’atac, però, és difícil determinar què ha canviat en el conflicte, o què ve a continuació. I les accions de Rússia, que malgrat la dura condemna verbal no va participar en la resposta militar, no ha patit baixes ni tampoc ha anunciat les seves pròpies represàlies per l’atac a un país aliat, allunyen definitivament el fantasma que el conflicte civil escali sense retorn a una guerra regional o global. Si més no per ara.

A Washington es va celebrar com un «èxit» l’operació, dissenyada com a resposta a un atac amb armes químiques el 7 d’abril a Duma que els Estats Units, França i el Regne Unit atribueixen al règim de Baixar al-Assad (tot i que de moment no n’han aportat proves i la investigació sobre el terreny de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques arrencava ahir). Ho feia el president Trump, que en un missatge a Twitter parlava d’un atac «perfectament executat» que «no podia haver tingut més bon resultat». Va arribar a escriure entre exclamacions «¡Missió complerta!», una frase d’infame record, associada a la precipitació de George Bush al declarar el 2003 la victòria a la guerra de l’Iraq, un conflicte que es va eternitzar, va provocar desenes de milers de morts i sense el qual no s’entén el sorgiment de l’Estat Islàmic.

Suport al president 

L’estament militar nord-americà recolza, però, el missatge de Trump, que va dirigir el segon atac militar contra Síria després del que va fer l’any passat contra una base aèria arran de la matança amb armes químiques a Khan Shaykhun. En una roda de premsa, el director de la Junta de Caps de l’Estat Major, el lloctinent general Kenneth McKenzie, va assegurar que s’ha enviat «un rotund missatge al règim de Baixar al-Assad amb una missió precisa, aclaparadora i efectiva», que es va centrar en una instal·lació a prop de Damasc i dues més a prop de Homs. Dana White, la portaveu del Pentàgon, va defensar també que «s’han complert els objectius, s’ha castigat el cor del programa d’armes químiques, per això és missió complerta». No sense certa paradoxa, en la mateixa compareixença White va assegurar que «la missió dels EUA a Síria no ha canviat i segueix sent derrotar l’Estat Islàmic».

Amb la calculada ofensiva militar els Estats Units, França i el Regne Unit han portat a terme un exercici d’equilibrisme polític i militar. Han executat una operació tan limitada que no ha causat la temuda resposta bèl·lica concreta de Rússia o de l’Iran que podia desencadenar un conflicte més greu. Per un altre costat, envien un missatge de contundència, marcant l’ús d’armes químiques com una línia vermella davant la qual actuen, fins i tot sense el suport del Consell de Seguretat de Nacions Unides.

Aquesta decisió posa en qüestió la legalitat internacional de les seves accions. I tot i que de manera extremadament diplomàtica i sense una menció concreta, així ho va recordar ahir en la reunió d’emergència del Consell el secretari general de l’ONU, António Guterres. «Hi ha una obligació, particularment quan es lidia amb temes de pau i seguretat, d’actuar de forma compatible amb la Carta de Nacions Unides i amb el dret internacional en general», va dir.

Justificació

Notícies relacionades

Putin: "Els EUA complauen el terrorisme"

Damasc considera que l'atac de Trump "no porta enlloc"

La Carta de l’ONU només recull la possibilitat d’actuar militarment en defensa pròpia o amb el suport del Consell. La primera possibilitat no es compleix en el cas de l’atac a Síria, per més que Trump digués divendres que «establir una forta dissuasió de la producció, propagació i ús d’armes químiques és un interès vital de seguretat nacional dels EUA», o encara que els ambaixadors davant l’ONU defensin, com ha fet la britànica Karen Pierce, que «poden intervenir per alleujar el patiment humanitari». La segona és impracticable pel dret de veto de Rússia al Consell.

No és clar què passarà a partir d’ara, o com canvia la guerra a Síria. Al Pentàgon, McKenzie va reconèixer que a Damasc poden quedar-li capacitats «residuals» d’ús d’agents químics, tot i que no en va donar detalls. I a Nacions Unides, l’ambaixadora Nikki Haley va insistir que Trump està «armat i a punt» per tornar a atacar.