Després del cop tàctic, Trump segueix sense estratègia per a Síria

El president dels Estats Units, Donald Trump, va tornar a reivindicar ahir, via tuit, la seva segona operació militar a Síria, en paraules seves «un atac perfectament executat», «de precisió». Ho va fer per criticar que molts mitjans de comunicació estiguin qüestionant l’exultant declaració de «¡Missió complerta!» que va fer, també via tuit, la vigília. Però la crítica no soluciona un interrogant vàlid que torna a plantejar-se després del cop tàctic donat pels Estats Units, França i el Regne Unit: ¿quina és l’estratègia de Washington?

Fins i tot assessors pròxims al president, segons explica el rotatiu The Washington Post, no veuen cap indicació que existeixi aquesta estratègia a llarg termini. Sembla que és al mateix lloc que l’abril de l’any passat, quan Trump va llançar el seu primer atac militar directe contra el règim de Baixar al-Assad, més limitat encara que el d’aquest cap de setmana. Com l’abril del 2017, ara ha actuat militarment després d’indignar-se per les escenes d’una matança de civils amb armes químiques atribuïda a Damasc. I encara que amb la decisió assoleix un dels seus afanys (presentar-se com més decidit a actuar que el seu predecessor, Barack Obama), el que queda en dubte és l’efecte real en el conflicte. No va canviar res realment a Síria després de la intervenció militar nord-americana de l’any passat i tampoc sembla que hagi de canviar res ara, especialment amb un atac dissenyat mil·limètricament per no provocar una escalada del conflicte amb Rússia i l’Iran.

Possible irrellevància

Veus amb experiència a la regió adverteixen d’aquesta possible irrellevància. Ho han fet, per exemple, dos antics ambaixadors, Fred Hof i Ryan Crocker. «El que ve a continuació és tot i, fora que a aquest atac el segueixi una forta diplomàcia, és un foc d’artifici que no significa res. Serà un gest buit, com ho va ser l’any passat», va declarar Hof en The New Yorker. «Es demana una visió diplomàtica, no sols militar. Sembla que la política ara és no tenir política», va dir també a la revista Crocker, que va ser cap de la legació nord-americana a Damasc durant la presidència de Bill Clinton. «Potser hauria sigut millor ni atacar. Envia el missatge que assassinar està bé de qualsevol manera menys d’una: fent servir armes químiques».

Trump, que personalment va ordenar que es dissenyés la intervenció militar minimitzant el risc per a la població civil siriana, està a més atrapat per contradiccions polítiques internes. Els falcons dominen el seu renovat equip de seguretat nacional, marcat sobretot per John Bolton, i aliats com el senador republicà Lindsay Graham el pressionen també per emprendre accions militars més contundents. Però el president té la voluntat de treure les tropes nord-americanes de Síria, com va manifestar fa menys de dues setmanes. I de fet, va demanar llavors als seus comandaments militars que organitzessin una sortida immediata, en 48 hores, però  aquests comandaments han aconseguit que postergui la idea i els doni almenys entre quatre i sis mesos.

Notícies relacionades

Assad segueix a la seva tot i l'atac de Trump

Trump compleix l'expedient amb un atac limitat a Síria

La planificació d’una estratègia per a Síria, a més, es complica per la turbulenta situació del president. Ha estat especialment agitat l’última setmana per l’operació de l’FBI contra el seu advocat, Michael Cohen, vinculada a la investigació del fiscal especial Robert Mueller. I s’ha vist sacsejat també per la publicació del llibre de memòries de James Comey, el director de l’FBI al qual va cessar i que ha escrit un retrat demolidor de Trump.

Divendres passat, mentre es feien els últims passos de la planificació de l’atac a Síria, Trump va passar part del seu temps ajudant la portaveu de la Casa Blanca a preparar una declaració criticant durament Comey.