Xina regala una estàtua de Karl Marx a la seva ciutat natal a Alemanya

Si el 2017 va ser el 500è aniversari de la reforma protestant de Martí Luter, aquest any Alemanya recordarà un altre ideòleg de signe molt diferent que també va canviar el curs de la història. El pròxim 5 de maig se celebrarà el bicentenari del naixement del revolucionari filòsof Karl Marx, pare del socialisme marxista i un dels pensadors més influents en la història de la humanitat.

Com a record del seu llegat, la seva ciutat natal, Trèveris, va erigir divendres un monument en homenatge a l’intel·lectual alemany d’origen jueu. «Karl Marx és el fill més il·lustre de la ciutat», va explicar el regidor Andreas Ludwig, responsable del Departament de Construcció i Transport d’aquesta localitat de l’oest del país, de 115.000 habitants. El consistori, que també ha instal·lat semàfors amb la imatge de Marx per tota la ciutat, inaugurarà l’estàtua, ubicada a la cèntrica Simeonstiftsplatz, el dia del bicentenari.

No obstant, aquesta decisió no ha estat exempta de polèmica. L’escultura, de cinc metres d’altura, de bronze i en la qual s’aprecia Marx amb un llibre a la mà, és un regal del Govern xinès. Això no ha agradat a gaires, com per exemple el grup local d’Els Verds, que ha remarcat que no s’hauria d’acceptar el regal d’un Estat amb un llarg historial de violació dels drets humans. Malgrat aquestes crítiques, el març de l’any passat l’obra de l’artista Wu Weishan va ser acceptada per l’ajuntament amb 42 vots a favor i set en contra.

L’herència

Per un altre costat, hi ha qui veu amb disgust la mateixa figura de Marx, autor junt amb Friedrich Engels del Manifest comunista, que va donar forma al principal corrent de pensament crític amb el capitalisme. Anys després de la seva mort, les seves idees van inspirar moviments com la revolució russa i el posterior naixement de la Unió Soviètica. Encara que l’alcalde de Trèveris ha descartat que l’estàtua suposi cap tipus de «glorificació», altres hi veuen una ofensa a les víctimes del comunisme.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Després de quatre dècades de guerra freda i tres més de reunificació, Alemanya encara arrossega signes de la divisió. Mentre que als antics estats de la República Federal Alemanya (RFA) el 37% dels seus ciutadans creuen que el socialisme i el comunisme poden ser bones formes d’estructura social, a l’antic bloc de l’Est la xifra es dispara al 59%, segons un estudi per a la Universitat Lliure de Berlín del 2015. Aquesta divisió ideològica també s’ha fet notar en el camp polític a través de Die Linke (L’Esquerra), força composta en part pels hereus del socialisme de la República Democràtica Alemanya (RDA). Així, en les eleccions del setembre passat la formació va captar un 7,4% dels vots a l’Oest i un 17,8% en l’Est.

Les escultures del dictador soviètic Stalin van ser eliminades. Del líder bolxevic Lenin només en queda una a Schwerin. I tot i que la crisi de la globalització capitalista alimenti un cert ressorgiment de Marx, la seva figura segueix sent controvertida.