Héctor Gallo: "La Revolució cubana és eterna"

Héctor Gallo no figura en el panteó dels herois de la Revolució cubana. No té places ni carrers al seu nom. No té una pensió especial. Ni tan sols té una medalla agraint-li els serveis. Però és possible que sense aquest home de ment lúcida i paraula a raig, malgrat els seus 93 anys i la cadira de rodes amb la qual es mou per casa seva, a Alamara, la Revolució cubana hauria sigut poc més que un parpelleig de quatre telenotícies. 

El gener de 1961, Gallo va esbrinar els plans nord-americans per enderrocar el Govern de Fidel Castro en la frustrada invasió de Bahía de Cochinos, una informació que va transmetre a l’Havana i va permetre a l’Exèrcit cubà avortar la sorpresa de l’Administració de Kennedy. «Mai vaig esperar més que la satisfacció del deure complert», diu amb extrema modèstia hores abans que Raúl Castro s’acomiadi de la presidència.

Gallo no era més que un barber d’un poble petitó als afores de l’Havana quan la Revolució el va anar a buscar, tot just nou mesos després de l’entrada dels barbuts a la capital. «Em diuen així aquestes paraules: ‘Ja no ets barber, ara ets diplomàtic. Ens volen fotre i hem de saber quan, com i per on. Te’n vas d’encarregat de negocis cap al Paraguai’», explica des de casa seva, una mena de museu ple de màscares, amulets i art. Al Paraguai, Gallo va convèncer els seus caps després de donar allargues a la CIA quan va tractar de reclutar-lo. Aleshores van decidir enviar-lo al Panamà, però a l’últim moment es va canviar el destí i el 23 de desembre de 1960 va anar cap a San José de Costa Rica.

«Els plans d’agressió estaven molt avançats. Ja sabíem que tenien camps d’entrenament a Nicaragua. És Somoza qui els demana que li portin un pèl de la barba de Fidel». Un dia de gener del 1961 va aparèixer a l’ambaixada un «home amb pinta de gai i marihuaner». Deia que tenia un fill malalt i volia vendre-li informació. «Jo tenia ordres de no comprar res, així que vaig treure la cartera i li vaig donar la meitat dels pocs diners que tenia perquè cuidés el seu fill». L’home s’havia identificat com un missatger entre Miami i els paramilitars entrenats per la CIA a Nicaragua.

Notícies relacionades

Miguel Díaz-Canel, elegit president de Cuba

Cuba gira full als Castro

Aquell gest va estovar l’informant, segons el seu relat, que va decidir entregar-li gratis el que portava. Era un sobre blanc i sense retolar amb un missatge xifrat en un codi que el mateix informador li va entregar després. «El cable deia: punt de sortida Puerto Cabezas (Nicaragua) i lloc de desembarcament Bahía de Cochinos en les primeres hores de la matinada de tal dia». Aquella data (17 d’abril de 1961) i aquelles coordenades quedarien finalment per a la història com una de les pitjors humiliacions de la política exterior nord-americana del segle XX, un episodi que va servir també per envernissar la mitologia de la naixent Revolució cubana.

Com tots els cubans no està cec davant la penúria que regeix la vida de l’illa i, encara que en gran mesura l’atribueix a l’embargament de Washington, insta el nou lideratge a fer els ajustos que calguin. «La Revolució ha de canviar perquè, si no, desapareix i la Revolució és eterna».