Pedro Vieitía: "A Cuba hem de parlar"

Cuba està deixant de mica en mica de ser un país aïllat del món. No només pels canvis que permeten als cubans sortir legalment del país, sinó principalment per la millora de l’accés a internet i la irrupció de les noves tecnologies. 

Entre les noves generacions de cubans, sempre a la recerca d’aquelles cantonades o places on hi ha prou senyal perquè el wifi funcioni, està sorgint una generació de bloguers i youtubers que expliquen el país amb una mirada diferent dels mitjans oficialistes aprofitant les escletxes d’una censura que s’ha anat relaxant. Youtubers com Pedro Vieitía, un estudiant d’enginyeria de 23 anys que va obrir el seu propi canal a Youtube el 2015. 

«A Cuba tothom diu ‘no vull parlar d’això, no vull parlar d’allò altre’, però hem de parlar perquè es conegui la realitat cubana», diu en un cafè del Vedado.

Vieitía va vestit com qualsevol altre xaval del seu temps i quan somriu s’assembla a Cristiano Ronaldo, a qui a Cuba coneixen bé perquè els partits de la Lliga espanyola arriben a través del pakete, discos durs amb un terabit d’informació que es distribueix setmanalment i inclou des de pel·lícules d’estrena fins a telenotícies d’altres països o esport. Tot piratejat i tècnicament il·legal, però permet als cubans veure vídeos sense haver de desesperar-se per descarregar una sèrie o un partit, missió gairebé impossible per a la majoria. El pakete inclou també molts youtubers cubans com Vieitía, que a la xarxa es fa dir Pedrito el Paketero i mira de mostrar el país des de l’humor.

Molts dels seus vídeos són totalment inofensius, com aquell en què surt al carrer per preguntar què significa «arroz con mango», una expressió per reflectir un embolic monumental. Però algun altre és més delicat, com aquell en què inquiria: «Eleccions a Cuba: ¿democràcia o falsedat?». «És necessari parlar, però ho faig amb tacte i mesura perquè no vull ficar-me en problemes», assegura Vieitía. Al seu voltant està veient com tot canvia ràpid. La seva mare va deixar la feina de metge per obrir una perruqueria, on guanya més diners. El seu pare, que també era metge, es dedica a importar roba des de Guaiana. I entre els seus amics s’imposa un individualisme nou. «Jo diria que els cubans avui estan enfocats en si mateixos, en la seva família i en el seu benestar. Si hi ha descontentament és per la necessitat. Gran part dels universitaris volen sortir fora per fer un postgrau o quedar-s’hi a viure».

Notícies relacionades

Miguel Díaz-Canel, elegit president de Cuba

Héctor Gallo: "La Revolució cubana és eterna"

L’enfonsament de la Unió Soviètica va deixar Cuba sense el seu principal benefactor i va deixar en els ossos l’economia, quan ja la fe revolucionària començava a flaquejar després de diverses dècades d’utopia. L’estàndard de vida es va desplomar i des d’aleshores el sistema ha mirat de reinventar-se.

Abans els cubans no necessitaven gaire perquè no hi havia res per comprar i el que era necessari era gratuït o estava molt subsidiat. Però actualment el capitalisme hi està traient el cap i també les noves necessitats. «El relleu en la presidència és bo. Aquest era el concepte de Revolució de Fidel, canviar tot el que s’hagi de canviar. I Cuba ha millorat moltíssim en els últims anys», assegura Vieitía. H