Colors per recordar l'horror d'Auschwitz

Una mirada perduda, un cos fràgil i una tristesa impròpia d'una criatura. Vestida amb un pijama de ratlles balder i amb un mocador improvisat per cobrir-se el cap, Czeslawa Kwoka era forçada a posar davant la càmera. Era a finals del 1942 i aquesta nena polonesa de només 14 anys acabava de ser deportada a Auschwitz. Era la presonera 26.947. Poc més tard seria assassinada d'una injecció directa al cor.

Pensar en Auschwitz és fer-ho en blanc i negre, viatjar al racó més fosc de la memòria d'Alemanya, allà on es fa fràgil i es difumina. No obstant, des del museu de l'infame camp de concentració nazi han volgut mirar de cara la barbàrie per explicar les històries que s'hi amaguen darrere.

De l'1,3 milions de presoners que van ser assassinats, el museu conserva actualment fotos de fins a 38.916 persones que van ser empresonades entre el 1941 i el 1943, una mostra que suposa menys del 10% dels presoners registrats al camp d'extermini nazi. Però més enllà de les xifres hi havia vides, amb noms i cares que tornen al present.

The @AuschwitzMuseum preserves the photos of 38,916 people who were subjected to the horrors of Nazi Germany’s Auschwitz Concentration Camp. It’s the mission of Faces of Auschwitz to tell each of their stories through the colorization of these photographs. pic.twitter.com/Tjljetws8r

— Faces Of Auschwitz (@FacesAuschwitz) 15 de abril de 2018

Memòria de l'holocaust

Encapçalat per l'artista brasilera Marina Amaral, el projecte Faces of Auschwitz torna el color a aquelles imatges ennegrides pel pas del temps i relata, cas per cas, el periple dels innocents a qui van arrabassar la vida. “La foto de Czeslawa en color fa que la gent entengui que són exactament com nosaltres i això desperta l'interès en l'Holocaust”, explica Amaral a EL PERIÓDICO.

Homes, dones i nens com Czeslawa, s'apaguen davant la càmera i escruten l'objectiu immortalitzant aquest inesborrable retrat de l'horror. Una imatge fantasmagòrica que, ara, ens torna a observar des del passat. “Faces of Auschwitz pretén recuperar aquestes històries i presentar-les al món a través d'una perspectiva moderna perquè les futures generacions siguin capaces de mirar cap enrere els que vam perdre”, expliquen.

Ni en blanc i negre, ni al polsegós arxiu d'un museu a Polònia. La iniciativa, recolzada pel memorial d'Auschwitz, compta amb una pàgina web on s'aniran detallant aquestes vides i on es podrà comparar la imatge captada pels nazis amb la versió actual retocada i en color. Un exhaustiu exercici de memòria històrica i d'art gràfic que ens recorda que la barbàrie va tenir lloc al cor d'Europa fa menys de 80 anys.

Despertar de la letargia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Com ja va fer el magnífic documental francès Apocalipsi: la segona guerra mundial, Amaral ha seguit un procés de coloració de la imatge per despertar-la així de la letargia a què condemna la història i portar-la de nou als nostres dies. “Els colors ens ajuden a entendre que aquesta era gent real, no només estadístiques”, explica. El museu d'Auschwitz ha col·laborat amb ella proporcionant-li les imatges i tota la documentació sobre els seus protagonistes.

El seu projecte arriba en un moment en què la memòria perd pes mentre en guanyen les formacions ultranacionalistes i xenòfobes que creixen als dos costats de l'Atlàntic. Dijous passat, 12 d'abril, dia del record a l'Holocaust, una enquesta va destapar que fins a un 41% dels nord-americans no saben què va ser Auschwitz, una xifra que es dispara al 66% entre els nascuts a partir del 1981. A Alemanya també comença a fallar la memòria dels més joves. Mentre que un 86% dels alemanys coneixen un camp d'extermini nazi (cinc punts menys que el 2012), entre els estudiants es redueix al 59%.