Commoció a Mèxic per l'assassinat de tres estudiants a mans de narcos

La Fiscalia General de Jalisco afirma haver resolt la desaparició de tres estudiants d‘aquest estat però, en comptes de mostrar alleujament, els universitaris convoquen protestes. «¿Serà aquesta la nostra veritat històrica?», es pregunta Darwin Franco, un acadèmic de la Universitat de Guadalajara especialitzat en desapareguts. Però no ho fa amb esperança: a Mèxic, «veritat històrica» s’ha convertit en síntesi d’engany governamental mitjançant la fabricació d’investigacions.

«Mentida històrica», van cridar les mares dels 43 alumnes d’Ayotzinapa desapareguts en una operació policial el 26 de setembre del 2014. A elles les van voler convèncer  que els seus fills havien sigut assassinats i  que, si no existien restes de cada un d’ells identificables als laboratori, era perquè havien sigut incinerats en una pira gegantina, improvisada a l’aire lliure però tan eficaç que havia destruït els ossos fins al grau de desaparèixer tota empremta d’ADN.

Salomón Aceves Gastélum (25 anys), Jesús Daniel Díaz (20) i Marco Ávalos (20), estudiants de cine a la Universitat de Mitjans Audiovisuals a Guadalajara, capital de l’occidental estat de Jalisco, van ser vistos per últim cop el 19 de març, i l’exigència popular de tornar-los a veure amb vida va ressonar per tot el país.

Dilluns la fiscalia va anunciar que els havien matat i que els seus cossos havien estat desintegrats. Alguns mitjans van repetir la versió de les autoritats com si fos un fet, però d’altres es van preocupar d’assenyalar que no hi ha resultats de laboratori que confirmin la creença de la policia: «Fiscalia infereix que estudiants del CEAAV van ser dissolts en àcid; falta confirmar-ho», va titular la seva nota el portal web d’UDGTV, la televisió de la Universitat de Guadalajara.

Proves, no declaracions

Els tres joves van anar a una casa del municipi de Tonalá, a l’àrea metropolitana de Guadalajara, a realitzar un rodatge per a un treball cinematogràfic escolar. Hi van passar dos dies. Quan retornaven a la capital estatal, es van aturar a la carretera per una avaria mecànica.

Aleshores van arribar sis homes armats en dues camionetes que els van obligar a pujar a un dels vehicles, van deixar anar un tret a l’aire, segons uns testimonis, i van marxar amb ells.

Segons la Fiscalia, aquella casa havia pertangut en anys anteriors al càrtel Nueva Plaza, un rival poc conegut de l’organització criminal més poderosa del país, el càrtel Jalisco Nueva Generación. Els seus integrants haurien estat vigilant els nois i els haurien segrestat  pensant-se que eren enemics.

No s’explica com és que, malgrat l’observació durant 48 hores, van  concloure que eren criminals i no cineastes. Les autoritats tampoc expliquen com és que van decidir interceptar-los en una autovia, a la vista del públic, en lloc d’atrapar-los a la casa.

Àcid en grans quantitats

Van ser portats, sempre segons la fiscalia, a un altre lloc, on els van torturar i un va morir, i per això van decidir matar els altres dos també. Van portar els cossos a una ubicació on la policia va trobar àcid sulfúric en grans quantitats, material que «freqüentment és utilitzat per bandes criminals per a la dissolució de cadàvers», i per això es «presumeix» que els van sotmetre al mateix procediment.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

A pregunta d’un reporter sobre si les evidències eren suficients per confirmar les identitats, l’encarregada de la investigació, Elizabeth Torres, va declarar que «els indicis localitzats i trobats amb què compta la fiscalia ens fan inferir lògicament això».

Hi ha també dos detinguts que han «confessat» els fets. «¿Sense proves realment concloents és possible donar per cert el que va anunciar la fiscalia?», continua Darwin Franco. Els que temen que això sigui un «petit Ayotzinapa» a Jalisco recorden que l’ONU va comprovar que la majoria dels detinguts per la desaparició dels 43 van fer declaracions sota tortura, legalment invàlides.