El drama dels refugiats: Afganesos als llimbs

Mehdi diu que no ho sap, que no entén la pregunta, que mai no ho havia pensat, que no sap què faria si el deportessin de nou a l’Afganistan. Riu, mira als costats i es rasca el clatell. “Suposo que em tornaria a escapar. No hi vull pensar. Allà és impossible viure”, diu dempeus davant de la seva tenda al camp de Moria, on viu, des de fa una de setmana, amb la seva família. Van sortir de l’Afganistan fa dos mesos. Van entrar a l’Iran amb visat i, des d’allà, a Turquia de la mà de traficants. Van travessar la península de l’Anatòlia en dues setmanes, en un microbús, resant perquè la policia no els parés.

Fa una setmana van creuar el mar Egeu amb vaixell: ara s’estan a Grècia. “Esperem ser recol·locats a Atenes i, d’allà, a algun país de la restad’Europa. Tenim confiança en la Unió Europea”, diu. No ho tindran gens fàcil: el 2016, els països de la UE van firmar un acord amb el Govern de l’Afganistan pel qualBrussel·les  es comprometia a donar més ajuts humanitaris a Kabul a canvi que l’Executiu de Kabul acceptés el retorn de refugiats.

Temor

Les peticions d’asil dels afganesos ja no són prioritàries. Molts dels que arriben a Grècia reben l’estatus de refugiat, però d’altres, no. Des del 2015 s’han enviat uns milers de tornada. El Govern grec dona asil al 99% dels sirians que arriben, el 95% dels palestins, el 86% dels eritreus, 80% dels somalis i 75% dels iraquians.

Els afganesos es queden en el 69% i per això, perquè molts són rebutjats, són la segona comunitat de refugiats més gran a Grècia: 15.000 persones. Només els queda esperar; esperar la carta que els enviarà de nou a l’Afganistan.

“País segur”

“País segur”La Unió Europea considera l’Afganistan com un país segur. Els números diuen el contrari. Des del gener del 2018, uns 3.000 civils han mort en atemptats perpetrats pelstalibans  il’Estat Islàmic. Durant l’últim mes, a la capital els atacs han estat diaris.

“Això fa deu anys que és així. La diferència és que ara els atemptats se centren en ciutats. Per això ens n’adonem més. Però el nivell de violència a l’Afganistan continua igual des de fa cinc o sis anys. I igual, en aquest context, significa constant i devastador”, explica Saïd Sabir Ibrahimi, investigador de la Universitat de Nova York.

Notícies relacionades

L'allau de refugiats desborda Grècia

Desenes de refugiats resulten ferits a Lesbos al ser atacats per ultres

La història ve de lluny. Primer van arribar els soviètics, que el 1979 van intentar imposar un règim comunista. Van fallar, els talibans van prendre el control i van entrar els nord-americans. Durant aquests 40 anys de guerra han mort gairebé un milió i mig de civils, segons les estadístiques.

En l’actualitat, els talibans controlen o tenen presència al 50% del territori del país. “Els civils són l’objectiu i els atacs contra mesquites xiïtes s’han multiplicat —diu Ibrahimi–. El 40% de la població és terriblement pobra i no es preveu una solució al conflicte, com a mínim, en diverses generacions. La gent busca pau i seguretat; una vida normal. Això a l’Afganistan no existeix. Per això la gent se’n va”.