Bento: L'obsessió pels tàpers creatius trasbalsa les mares japoneses

Obrir el paper d’alumini i destapar el pa per descobrir el dinar del dia. L’exigua amplitud del menú és proporcional a la capacitat de sorpresa del petit comensal: embotit, tonyina, potser truita si es compleixen els seus desitjos. L’escena, que es repeteix des de fa dècades als patis de les escoles occidentals, pot resultar insulsa, gairebé primària, si es compara amb la dels centres escolars del Japó. Allà, quan els alumnes descobreixen la tapa de la capsa bento amb el refrigeri poden trobar-hi una salsitxa tallada amb perícia fins a simular el cap i els tentacles d’un pop; un kiwi tunejat a imatge i semblança d’una tortuga o una mola d’arròs emmotllada amb la inconfusible silueta de Hello Kitty, amb els ulls, el llaç i el bigoti perfilats amb trossets d’algues nori.

L’explosió de creativitat que emana dels tàpers nipons eclipsa fins al rubor la presentació estrictament funcional dels piscolabis escolars a la resta del món. Una tendència que va començar a adquirir popularitat fa dues dècades, quan el fenomen del kyaraben (una conjunció de kyarakuta, kyarakutaque significa personatge, i del bento), va irrompre amb força al compàs de la popularitat dels blocs en els quals les mestresses de casa mostraven les creacions culinàries per als seus fills.

Estètica i emoció

Els bentos es converteixen en "una espècie d’obra d’art" amb les quals mares anònimes adquireixen notorietat lluint les seves propostes, fins i tot, en ocasions, "més perquè les vegi la resta del món" que per motivar els seus fills a escurar el plat, destaca Makiko Fukuda, professora d’Estudis d’Àsia Oriental a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els animals, els personatges de pel·lícules, manga i videojocs, així com els dissenys inspirats enl’esport  copen la majoria de composicions.

Però sota la innocent aparença d’aquesta volença per l’estètica s’ha anat gestant una dinàmica perversa que s’ha girat en contra la bona voluntat de les mares. "El bento ha anat adquirint una funció cada vegada més emocional. Es considera com una mostra de l’amor de la mare respecte al fill o fins i tot al marit, de calibrar el vincle entre ells. Un bento de menjar precuinat es considera un reflex d’una actitud freda i falta d’amor", destaca Fukuda.

S’acumula la pressió, l’excés de responsabilitat il’estrès. Algunes mares s’aixequen del llit fins i tot una hora abans per elaborar un menú nou i "que s’ajusti als paràmetres de l’estètica kawaii, que identifica les creacions boniques i tendres", destaca Roger Ortuño, responsable de la web comerjaponés.com. També ha de ser equilibrat: acostumen a portar arròs o un aliment que aporti hidrats de carboni, proteïna de carn o peix i fruita o verdura com a guarnició. "Ells anomenen aquest menú menjar en triangle, per la triple combinació, que van disfrutant alhora, i potenciant el  kōchū chōmi, kōchū chōmibarrejar els gustos a la boca", diu Ortuño. 

Sacrifici

La competitivitat arriba al menjador infantil i es converteix en un pesat llast per a mares com Sachi Takahata. "Sento que preparar el kyaraben per al meu fill cada dia és una gran càrrega. Probablement és perquè estic obsessionada a complir el que s’espera d’una bona mare. Em sento obligada a preparar almenys tres tipus de contingut de bento a part de l’arròs, i controlar que sigui bonic i fins i tot que respecti un equilibri de colors. Per fer-ho, necessito comprar una varietat d’aliments que he de consumir abans que es podreixin. Preparar un bento que sigui prou bo amb el temps limitat que tinc és una gran pressió per a mi", destaca aquesta sociòloga.

Són moltes les dones que s’identifiquen amb Takahata, però no tantes les que s’atreveixen a exposar els seus sentiments públicament. "És una societat que considera el sacrifici la millor virtut d’una mare. Admetre obertament que elaborar el kyaraben és una càrrega farà que aquesta dona sigui vista com una gandula, un dels seustemorsmés grans", diu Fukuda.

Per si fos poc, a les seves atapeïdes agendes han de reservar temps per comprar nous motllos, colorants i estris, així com per visualitzar tutorials a internet, llegir llibres o consultar les nombroses webs especialitzades amb les quals garantir noves propostes gastronòmiques que compleixin les expectatives dels seus fills i, sobretot, del seu entorn. Augmentala pressió  i la sensaciód’ansietat  de moltes dones.

Pressió

Notícies relacionades

7 secrets de la cuina japonesa

La cuina del manga

Una pressió que també esquitxa els nens a mesura que van agafant noció de la realitat del seu entorn. "Tant les mares com els seus fills tenen por de la marginació. Si el nen no porta un kyaraben com la resta dels seus companys, hi ha la possibilitat que es quedi apartat de la resta. En la societat japonesa es dona el màxim respecte al’harmonia, importa molt què diran i s’evita tant sí com no ser diferent. Com diu un refrany japonès, al clau que sobresurt se li dona un cop de martell", revela Fukuda.

La docent adverteix del problema de créixer assenyalat en un país tan particular com aquest, “on la gent no diu el que pensa amb freqüència i prova d’adaptar-se als altres com sigui”, encara que només sigui per mera aparença. Una dinàmica que pot portar frustracions i problemes de conducta que, "en casos extrems, derivin fins i tot en situacionsde hikikomori"de hikikomori,  el fenomen originari del Japó pel qual algunes persones decideixen aïllar-se de la societat per evitar l’impacte de qualsevol signe de pressió externa.