«Bye Bye, Recep Tayyip»

La multitud entrarà en èxtasi quan primer la seva mà i després el seu cap surtin de l’autobús per començar el discurs. Somriurà ensenyant premolars i molars i saludarà mentre s’arremanga la camisa. Ben aviat, xiuxiueja la gent, començarà a parlar. L’excitació pujarà uns quants graus i els decibels, també: “¡Llei, felicitat, justícia! ¡Muharrem Ince president!”.

Dues hores abans la plaça ja està plena. Venedors ambulants ofereixen ampolles d’aigua i una senyora es desmaia per la calor i el sol d’Istanbul. No hi ha una ombra on poder amagar-se, però, als congregats per veure Ince, candidat a les eleccions presidencials turques pel partit socialdemòcrata CHP, els és igual. A set dies de la celebració dels comicis, aquí, tothom sembla ser feliç.

“És la primera vegada que sentim que Erdogan pot perdre unes eleccionsi és tot gràcies a Ince, que és un candidat excepcional”, diuCenk, de 45 anys. Va armat, com gairebé tothom, amb una bandera a la mà. Els megàfons anuncien que el candidat arribarà en res i Cenk parla, però està atent i va mirant a l’escenari. No se’l vol perdre. “Ince ha estat capaç de crearil·lusió i esperança. Estem farts d’Erdogan. Diem prou; s’ha acabat”, diu.

Llavors, l’home de qui tothom parla arriba i agafa el micròfon. El míting es converteix en un mar vermell de banderes turques que voletegen en l’aire. Tots en tenen una i sembla que estigui prohibit mantenir-la quieta. La gent coreja el seu nom.

Socialdemòcrata i nacionalista

Socialdemòcrata i nacionalista“Turquia vol ser lliure, intel·ligent i oberta –comença Ince–. Al guanyar la presidència, el primer que faré serà aixecarl’estat d’emergència [que Erdogan va imposar després del’intent de cop d’estat]. Durant els últims 16 anys Turquia ha viscut en la por. S’ha acabat”, diu el candidat.

Ince és secular, socialdemòcrata i, com tot Turquia, molt nacionalista. Cita en diverses ocasionsMustafa Kemal Atatürk, el fundador de la República. Una de les seves promeses electorals ésexpulsar els refugiats sirians del país. “La nostra veu se sent i Erdogan l’escolta. El24 de junyl’hi direm tots: ¡Bye, bye”, crida Ince. Els assistents ho repeteixen durant uns quants minuts encara més fort, a veure si algú es dona per al·ludit.

Com Erdogan, en els seus discursos, Ince fa pauses, exhortacions i crits al cel. Interactua amb el seu públic i hi discuteix. Crida a algú a l’escenari i fa bromes sobre el trànsit assassí d’Istanbul. Els seus l’estimen. “¿Diem prou? ¡Sí! ¿Comencem una nova Turquia? ¡Sí!”, diu un des de dalt; contesten tots des de baix.

Notícies relacionades

L'oposició turca s'uneix per desbancar del poder Erdogan

Erdogan avança les eleccions un any i mig, al 24 de juny

Muharrem Ince era un parlamentari i professor de física poc conegut fa uns mesos. Va ser elegit, per sorpresa, candidat del seu partit. Ara tots el coneixen, l’odien o l’admiren. S’ha tornat una estrella a internet.

L’acte acaba i el candidat se n’ha d’anar ràpid. Dona quatre mítings al dia, 92 des que ha començat la campanya. El seu ajudant li dona un ram de roses i ell les va llançant tan lluny com la seva camisa arremangada li permet. Un èxtasi col·lectiu s’apodera de tothom. Les banderes demanen marejades que si us plau deixin de sacsejar-les, però la gent no les sent perquè ells mateixos han començat a cridar que nosaltres som els soldats de Mustafa Kemal i que Ince guanyarà. “Escolta’ns, Recep Tayyip. Adeu, Erdogan”, coregen.