El dretà Duque guanya les eleccions a Colòmbia

Iván Duque s’ha convertit en el nou president colombià ja que ha derrotat amb 8,7 milions de votsGustavo Petro, el candidat de Colòmbia Humana (esquerres).  Amb gairebé el 100% dels vots escrutats, el dretà Duque s’ha imposat amb un 53,97%, i el seu rival ha obtingut un  41,81%.

Álvaro Uribe, l’expresident de dretes que va edificar la carrera de Duque va tenir raons personals per celebrar-ho. Amb ell, va dir aquest diumenge, Colòmbia té un garant que el país "no caigui en el destructiu socialisme". Per a Uribe, la victòria del candidat del seu partit, Centre Democràtic, és, d’alguna manera, la derrota simbòlica de Juan Manuel Santos i el procés de pau que el va portar al Nobel. "La democràcia colombiana està funcionant", va dir, tot i això, Santos al comentar aquest diumenge la jornada electoral. El mandatari sortint va assegurar que se sent tranquil per poder dedicar-se d’ara endavant a cuidar la seva flamant neta. Ella consumirà “tota la meva atenció i el meu temps”, va dir, entre altres raons perquè creu que la democràcia colombiana en surt enfortida, “inclusiva i plural” d’aquesta contesa. Per a Santos, aquestes transformacions es van reflectir millor en la primera volta electoral quan les ex-FARC van participar per primera vegada en una contesa “ja sense armes”.

Per primera vegada des que es van crear els partits tradicionals, el Liberal i el Conservador, el guanyador de les eleccions no ve de cap d’aquestes agrupacions històriques. Duque havia obtingut 4,8 milions de sufragis en la primera volta, gairebé tres milions menys que Petro. Però la por del fantasma d’un nou Chávez, accentuat per la crisi fronterera amb Veneçuela i els milers d’immigrants que han vingut durant els últims mesos del país veí, van tenir el seu pes a les urnes. L’última possibilitat de Petro de poder explicar al país les seves diferències significatives amb el chavisme va quedar en suspens perquè Duque es va absentar del debat final. El candidat d’esquerres el va esperar en va dissabte a la nit als estudis televisius de RTVC. 

El futur de l’acord de pau

Duque serà el primer president en funcions des que regeixen els acords de pau subscrits per l’actual Govern amb les ex-FARC després de quatre anys d’àrdues negociacions. La gran pregunta de molts analistes té a veure amb el futur d’aquest pacte forjat a l’Havana i des de sempre impugnat per Uribe. Al votar al sud de Bogotà, Rodrigo Londoño, àlies ‘Timochenko’, l’excomandant de la guerrilla convertida en un partit polític de nul·la incidència electoral en la primera volta, va dir que no tenia por sobre la fortalesa de l’acord. “Està blindat jurídicament i observat per la comunitat internacional”, va assenyalar a Twitter.

Tot i això, Duque ha dit més d’una vegada que té la intenció de revisar-lo en alguns dels aspectes que més irriten la dreta: la presència d’exinsurgents al Congrés i els beneficis judicials. “Milers d’exguerrillers esperen a casa seva o als seus campaments l’arribada del nou Govern per veure si el procés de reincorporació social que va deixar a mig camí aquest Govern troba un camí fàcil”, va avisar la columnista de la revista ‘Semana’, María Jimena Duzán. De moment, a prop de Duque no volen mostrar una hostilitat més gran als acords que la insinuada en aquests mesos. “El dia després de les eleccions hem de continuar treballant per aconseguir que es deixi enrere l’odi, la divisió i fractures innecessàries. Aquell dia haurem de continuar treballant en favor de les víctimes, i hem de treballar entre tots”, va dirCarlos Holmes Trujillo, de l’equip de campanya Centre Democràtic.

Temes urgents de l’agenda

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El postconflicte i les relacions amb Veneçuela no són els únics temes urgents a l’agenda, segons l’editorial dominical d’‘El Tiempo’. “Qui resulti vencedor ha de ser plenament conscient de l’anhel ja demostrat a les urnes pels colombians d’una política transparent, aliena als tentacles de la corrupció”. Santos abandona la presidència amb els seus clarobscurs. Pot exhibir com a èxit la fi d’un conflicte armat de més de mig segle i de milers de víctimes, i la possibilitat que l’ELN, l’última guerrilla activa, també deposi les armes. Se li valora canvis importants en matèria d’infraestructura i l’entrada de Colòmbia a l’OCDE, entre altres aspectes.

Però la violència és un llast. La mateixa Defensoria del Poble ha computat 282 assassinats de líders socials i defensors dels drets humans des del gener del 2016. Si bé existeixen investigacions i causes contra els autors materials, en la majoria de casos se’n desconeixen els autors els intel·lectuals, tot i que gairebé tots assenyalen amb el dit els paramilitars d’ultradreta i el narcotràfic. Els indicis són eloqüents: el 90% dels crims van ser perpetrats per sicaris desplaçats en motos.