L'oposició turca s'uneix per desbancar del poder Erdogan

Quan el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va convocar eleccions anticipades fa un mes, s’esperava un passeig tranquil i la continuació del seu mandat presidencial, aquesta vegada amb més poders que mai. L’oposició, eternament dividida i desorganitzada, no tindria res a fer, pensava. Seria una victòria fàcil.

Els seus càlculs, a una setmana de la celebració de les eleccions presidencials i legislatives, semblen haver fallat. Tres partits de l’oposició –socialdemòcrata i secular (CHP), ultranacionalista i conservador (IYI Parti) i islamista (SP)– s’han unit en coalició amb l’únic objectiu de destronar Erdogan. Fa uns mesos, ningú no pensava que ho poguessin fer. Ara, les seves possibilitats semblen reals.

El 24 de juny, Turquia celebrarà eleccions parlamentàries i presidencials simultànies. Erdogan segueix sent, de llarg, el candidat favorit per continuar sent president, però el Parlament, segons les enquestes, pot canviar de color.L’AKP  d’Erdogan va camí de perdre'l. “L’oposició té una enorme possibilitat d’aconseguir la majoria parlamentària, la qual cosa dificultaria molt una hipotètica presidència d’Erdogan”, explica l’analista Ilke Toygür, membre del Real Instituto Elcano, un think tank establert a Madrid.

Els sondejos li donen, a la coalició del president turc, prop d’un 46% dels vots. A l’opositora, el 40%, al qual s’haurà de sumar el resultat del partit liberal prokurd HDP. Les enquestes li donen, a aquesta formació, el 12%. Aquest partit ja ha dit que mai donarà suport a la coalició d’Erdogan: el seu presidenciable, de fet, fa un any i mig que és a la presó. És acusat pel Govern turc de terrorista i aliat del PKK.

A les presidencials, Erdogan va al capdavant. Entre els sectors conservadors i nacionalistes turcs, continua sent molt popular. Però la truita es pot girar. El candidat presidencial del partit socialdemòcrata turc, CHP, va llançat i, cada setmana que passa, replega més seguidors. Els votants de Muharrem Ince estan entusiasmatsMuharrem Ince. “Guanyarem de segur. Ince és el millor candidat que hem tingut mai. Les eleccions no són justes, però guanyarem”, diu Zübeyde, que es declara una autèntica fan incondicional d’Ince.

“Joc injust”

“Joc injust”Tret de molt poques excepcions, els mitjans de comunicació turcs estan sota control absolut del Govern. Durant la campanya a la televisió, Erdogan i la seva coalició han acaparat gairebé tots els minuts. Els opositors apareixen en molt poques ocasions. Els prokurds del HDP, cap. “El joc electoral turc és injust, però hi ha unes regles marcades i el partit es juga dins d’elles. Turquia no és Rússia o Egipte. De perdre, Erdogan acceptaria la derrota”, explica Toygür.

Si no aconseguís el 50% dels vots en la primera volta de les eleccions presidencials, Erdogan hauria d’enfrontar-se a un altre candidat en una segona volta, que se celebraria dues setmanes després; el 8 de juliol. Els sondejos li donen al president a prop del 48% i el seu principal rival, Ince, el 29%. “En cas de guanyar la majoria al Parlament, com sembla possible, Ince anirà molt motivat a la segona volta de les presidencials. Hi ha possibilitats de canvi”, diu l’analista.

Aquestes eleccions són crucials per a Turquia. Molts opositors les veuen com l’última oportunitat per enderrocar Erdogan. El president turc, en canvi, les encara com l’entrada definitiva al sistema presidencialista aprovat en referèndum l’any passat. Si guanya, serà el president amb més poder i que més ha durat en el càrrec des de Mustafa Kemal Atatürk, el fundador del país i un semideu a Turquia.

Noves eleccions

Notícies relacionades

«Bye Bye, Recep Tayyip»

Erdogan avança les eleccions un any i mig, al 24 de juny

Noves eleccionsLa importància de les eleccions és tan gran que tot el país hi està abocat. Les ciutats turques estan empaperades amb banderes i pòsters, i furgonetes dels partits carregades amb megàfons martiritzen la població amb cançons la lletra de les quals consisteix només en el nom del seu candidat, repetit en un bucle que es fa infinit. “Fa setmanes que estic enganxat tot el dia a la televisió, seguint els mítings –diu Elif, una jove turca. És la primera vegada en la meva vida que estic il·lusionada per la política. Sembla que podrem guanyar Erdogan”.

Membres de l’AKP d’Erdogan ja han dit que, en cas de perdre el Parlament, estudiaran convocar eleccions de nou. “El missatge que donarien no els beneficiaria res –diu l’analista Toygür–. Repetir-les faria malbé molt el discurs democràtic del Govern. La societat turca és dinàmica i moderna; no acceptaria aquest tipus de coses”.