Erdogan davant de les eleccions de la seva vida

Sembla que els altaveus i els caps de la gent estan a punt d’esclatar quan l’home puja a l’escenari. Al presentador de l’acte se li trenca la veu, la música no sona sinó que xiscla, i milers de globus dels colors del partit surten de darrere de les pantalles. Tots els assistents aixequen braços i fan onejar banderes; tiren les gorres en l’aire i s’abalancen cap endavant: "Ja és aquí! Ja ha arribat el nostre estimat president! ¡Recep Tayyip Erdogan!", crida el presentador entre galls.

Erdogan acaba d’arribar a Istanbul, en el que serà el seu míting principal de campanya. Aquest diumenge es juga la reelecció i la seva victòria no està assegurada. "Oh, Istanbul. La ciutat del meu cor... L’inici del meu camí; el lloc on sempre vull tornar. Gràcies per aquesta rebuda", diu el president turc.

L’organització diu que hi ha tres milions de persones i no sembla cert però gairebé: el mar de caps sembla no acabar-se. Una desena de grues carregades amb altaveus estan muntades al mig de la plaça perquè la veu del líder arribi fins al final; si és que n’hi ha. Als costats, diverses carpes serveixen de mesquites improvisades per si algú li entra una urgència religiosa.

Erdogan parla: "Occident mira aquestes eleccions del 24 de juny. ¿Què volen? Esperen que caiguem. ¿Esteu preparats per donar-los una lliçó? Fins ara sempre ho heu fet. ¡Si Déu vol, els donarem una lliçó una altra vegada!". Els diversos centenars de milers entren en fervor: els seguidors d’Erdogan adoren el seu president però, es nota, no a Occident.

«Home del poble»

"Vosaltres, a Europa, no ho entendreu mai –diu Münefer, una votant de l’AKP que ha vingut a l’acte. Va vestida amb un xador negre de cos sencer i, a sobre del mocador al cap, una cinta amb el nom del seu president favorit. És el millor; un home del poble, el que dona veu als oprimits. Abans que ell arribés, Turquia era un desastre. Ara està neta, el transport funciona i hi ha molts més hospitals. Amb ell estem molt millor. Per això li donem suport".

Durant el seu discurs, Erdogan repassa totes les infraestructures que el seu partit, l’AKP, ha construït en les últimes dècades; i parla de la prosperitat econòmica turca. En l’últim trimestre, el PIB de Turquia ha crescut més d’un set per cent.

Però la realitat diu que l’economia del país està en crisi. La inflació està disparada al 12% i la lira, la moneda nacional, ha perdut el 20% del seu valor respecte al dòlar en només un any. La situació econòmica, en l’actualitat, és la preocupació més gran dels turcs, per sobre fins i tot del terrorisme.

Erdogan, tanmateix, es llança flors davant dels seus seguidors. "Hem sigut nosaltres els que hem portat el progrés econòmic al país. Senyor Muharrem [el candidat opositor amb opcions reals de destronar el president turc], ¿què heu fet vosaltres, eh? Res", diu. La gent esclata en xiulets.

Nou sistema

Aquestes eleccions significaran un canvi de sistema polític a Turquia, aprovat pels pèls en referèndum l’any passat. Seran l’últim pas per construir una república presidencialista que li atorgarà poders gairebé il·limitats al president.

Qui sigui que les guanyi –Erdogan va al capdavant però, segons els sondejos, el seu partit pot perdre el control del Parlament–podrà nomenar jutges a dit, escollir i destituir ministres sense retre comptes a ningú i governar per decret i sense contrapoders.

Una cosa que, de fet, ja passa: des del’intent d’aldarulls, Erdogan ha estat governant a la seva manera sotal’estat d’emergència. En dos anys, les presons turques acumulen 50.000 persones a l’espera de judici.150.000 més han estat processades.

Exaltació

Notícies relacionades

L'oposició turca s'uneix per desbancar del poder Erdogan

«Bye Bye, Recep Tayyip»

En el míting, els seus seguidors esperen exaltats i nerviosos veure-ho. A l’entrada, molts criden que Déu és gran i que Recep Tayyip Erdogan, també. Un porta una pancarta dels membres de la coalició del president, adornats amb rifles i vestits militars i amb cares serioses, de salvar el món. La gent ho celebra: aquí tothom adora Erdogan.

Per als seus, el president turc és una gran figura paternal. "És un líder fort que no deixa que ningú no el manipuli –diu Mehmet, de 61 anys. Li encanta la pancarta i hi envia el seu fill perquè s’hi faci fotos–. Els altres polítics, abans d’Erdogan, s’asseien i acceptaven tot el que els ordenaven els Estats Units i la Unió Europea. Però ell no. Ell els encara. Si Turquia és un país millor és gràcies a Erdogan. Ell no segueix ordres de ningú. És fort com ho som els turcs».