"Hi ha una deriva xenòfoba a tot Europa alimentada pels polítics"

Davant el cementiri de Ventimiglia hi ha un gran pàrquing en el qual un grup de nanos juga a futbol. D’altres segueixen el partit asseguts al mur que envolta l’aparcament. De tant en tant, un cotxe de policia o de Carabinieri hi passa i dona un cop d’ull.  Cap a les vuit de la tarda arriba una furgoneta blanca.

Tots els nois corren cap a ella i comencen a formar una fila. Els que surten de la furgoneta també són joves. Treuen una taula desplegable i van posant a sobre cassoles amb arròs i verdura. A terra col·loquen les caixes amb pomes i plàtans.

Comença el repartiment de menjar de l’associació Kensa Niya als migrants. Quan acaben de sopar, alguns s’arremolinen entorn de Pierrete, una jubilada xerraire que els ofereix tabac de picadura. "La Unió Europa no està fent bé la seva feina", diu.

Fins al pàrquing s’hi ha apropat la Berta, una psicòloga de 24 anys, i la María, aparelladora de 29. Van deixar Barcelona fa un mes per donar un cop de mà a Ventimiglia. Amb una altra amiga advocada han creat el projecte Solidary Wheels i ara es preparen per auxiliar els refugiats que segueixen la ruta dels Balcans.

"El nostre objectiu no és només ajudar, també volem denunciar aquesta situació. El primer que caldria fer és complir les lleis. Tots els diners que s’inverteixen a tancar les fronteres es podrien dedicar a resituar-los. No costa tant", diu la Berta.

Una realitat distorsionada

Notícies relacionades

Borrell insisteix en l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là

Les promeses de Trump posen en perill el sistema educatiu dels EUA

El del cementiri no és l’únic lloc de distribució de menjar. Christian Papini, responsable de Càritas, ho fa als matins al carrer de San Secondo pròxim a les vies del tren. L’any passat hi va haver dies en què va arribar a repartir 600 racions. Ara són gairebé la meitat. Les xifres demostren que el flux de migrants ha descendit però el missatge sulfurat de la Lliga, que a Ventimiglia va aconseguir al març un 30% de vots, distorsiona la realitat.

"Hi ha una deriva xenòfoba a tot Europa sense raons reals perquè, en termes numèrics, els immigrants no són tants. És una por alimentada pels polítics”, afirma Papini. Admet sentir “vergonya” del ministre de l’Interior, Matteo Salvini, a qui recorda que els italians també van emigrar per raons econòmiques. “Jo no vull que els meus fills creixin en un Estat feixista”.