Erdogan guanya la superpresidència turca i el control del Parlament

Recep Tayyip Erdogan seguirà cinc anys més al capdavant de Turquia. El president turc, conservador i islamista, va guanyar aquest diumenge les eleccions presidencials i parlamentàries simultànies celebrades al país: amb això ratifica el sistema presidencial aprovat pels pèls l’any passat i s’assegura una "superpresidència" amb poders gairebé il·limitats.

Amb aquest nou sistema, el president de la República de Turquia pot, a partir d’aquest dilluns, escollir jutges, nominar i acomiadar ministres i governar per decret. Els resultats, no obstant, no són encara oficials, tot i que el principal candidat opositor, Muharrem Ince, va acceptar la derrota: “La carrera no ha sigut justa, però Erdogan ha guanyat”, va dir de matinada.

Erdogan diu que sí que va ser justa: “Ens felicitem per la victòria de la democràcia. Turquia ho ha demostrat. Amb la presidència i el Parlament sota el nostre control continuarem treballant. Servirem més i millor el nostre país”, va dir Erdogan després de saber-se els resultats.

La magnitud del resultat ha sorprès tothom. Erdogan va guanyar les presidencials amb el52,8% dels votsquan els sondejos li donaven, de mitjana, un 48%. El seu principal rival, el candidat del CHP, el socialdemòcrata Muharrem InceMuharrem Ince, va arribar al 30%. Carismàtic, popular, dinàmic i hàbil, aquest antic professor de física era l’esperança de lapart secular de Turquia; la meitat del país que odia Erdogan.

“Que l’oposició s’hagi unit ha sigut una gran notícia. Hem demostrat la nostra força i capacitat. Ince és un gran candidat i tinc moltes esperances”, va explicar, davant del seu col·legi electoral d’Istanbul,la Meral, una turca de 30 anys. Tots, a les seves files, en els últims dies, explicaven el mateix. Esperaven una victòria com a mínim parcial; una segona volta en què Erdogan s’enfrontés a un Ince llançat a la presidència.

Però la seva empenta sembla que no va ser suficient: Erdogan va guanyar tant en la carrera presidencial com en elParlament. Allà, la majoria de sondejos donaven la victòria a l’oposició gràcies, en bona mesura, al resultat del partit prokurd HDPHDP, que va aconseguir l’11% dels sufragis, però no va poder evitar que el president controlés la Cambra, gràcies al resultat del soci de coalició d’Erdogan, l’MHP.

Aquest partit, ultranacionalista i ultradretà, va aconseguir l’11,2% dels sufragis quan els sondejos li donaven el 4%. I això, sense gairebé haver fet campanya electoral; deixant tot el seu espai al president turc, que va acaparar l’enorme majoria de minuts a la televisió.

Fa uns mesos, l’MHP va patir una escissió, liderada perl’exministra d’Interior Meral Aksener. Aquesta política, enemiga d’Erdogan, es va afegir a l’oposició amb Ince, i esperava robar al seu antic partit part del vot nacionalista. Va fallar i el seu partit, l’IYI Parti (Partit Bo)va aconseguir el 10% dels vots en el Parlament, un punt menys que l’MHP.

Participació massiva

Participació massivaLes eleccions es preveien tan ajustades que la participació va ser aclaparadora. Tant, que va superar dos punts la del referèndum de l’any passat: aquest diumenge va arribar al 87%. Les dues parts de Turquia, la que adora Erdogan i la que l’odia, es van llançar a les urnes en un clima de tensió.

L’oposició havia llançat una campanya massiva, amb voluntaris repartits per tot el país per supervisar les urnes. Tret d’algunes excepcions –hi va haver quatre detinguts per intentar ficar sobres en una urna– així va ser. “He vingut perquè és extremadament important que no hi hagi frau –va explicar laDuygu, voluntària en un col·legi electoral–. El que compta és que el procés sigui net; que el que guanyi ho faci justament”.

Notícies relacionades

Erdogan, la figura que divideix Turquia

Erdogan davant de les eleccions de la seva vida

Erdogan, amb aquest resultat, continuarà sent president de Turquia fins al 2023, l’any en què el país commemorarà el seu 100è aniversari d’existència, que va arribar amb la desaparició, després d’una guerra civil, del’Imperi Otomà. El polític islamista, a l’arribar aquesta data, haurà estat 21 anys en el poder, sis més queMustafa Kemal Atatürk, el fundador de la pàtria i un semideu a Turquia.

Però, en els anys que venen, no ho tindrà fàcil. L’economia turca està en moments difícils: la inflació, al 12%, està desbocada, i, l’últim any, la lira, la moneda del país, ha perdut un 20% del seu valor respecte al dòlar. “Passi el que passi avui, guanyi qui guanyi –va dir capbaixa, la Meral després de votar– vindran temps difícils. Aquest dilluns el país continuarà polaritzat i partit per la meitat; l’economia no millorarà”