Mandela, les seves cartes des de la presó

La neta del líder sud-africà repassa la correspondència que va escriure el seu avi a Robben Island

«Va ser una persona molt consistent. Es va mantenir digne i respectuós»,afirma

zentauroepp44378198 zamaswazi dlamini mandela y la editora del libro de cartas d180719194631

zentauroepp44378198 zamaswazi dlamini mandela y la editora del libro de cartas d180719194631

3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce

La primera vegada que Nelson Mandela va veure la seva neta Zamaswazi Dlamini-Mandela va ser a la sinistra presó Robben Island, un camp de treballs forçats. “Era un nadó, perquè als nens de més de dos anys i menys de setze no els permetien visitar els presos”, comenta la que avui s’ha convertit en ‘ambaixadora’ del llegat epistolar del seu avi. Aleshores, l’home que va portar la pau a Sud-àfrica, en portava 17 empresonat. Tenia seixanta-dos anys i havia sigut condemnat a cadena perpètua pel règim de l’apartheid.

Madiba, com l’anomenaven els seus, va passar en total 27 anys entre reixes durant els quals el pres polític més famós del món va escriure milers de cartes. Més de dos centenars es publiquen ara (Nelson Mandela. Cartas desde la prisión. Ed Malpaso), coincidint amb el centenari del seu naixement.

Escrits des de la cel·la

La impressió de Zamaswazi  al llegir-les, "va ser que l’avi era una persona molt consistent. Sabia perfectament qui era quan va entrar a la presó i quan en va sortir. Es va mantenir molt digne i respectuós. Era un home íntegre, honest, algú amb grans principis i valors i tot això el va ajudar durant els seus anys a la presó".

La investigadora Sahn Venter, de la Fundació Nelson Mandela, ha passat una dècada buscant, llegint, transcrivint i seleccionant les cartes que ara es publiquen. “Si es llegeix el llibre s’aconsegueix tenir la història completa dels seus anys a la presó”, afirma, “i no és una mirada enrere, una anàlisi feta després. És l’immediat, que va escriure a la seva cel·la i per això es veuen aspectes del seu caràcter amb molta força”.

Aïllar-me, desmoralitzar-me

Les cartes anaven destinades a la seva família, els amics, els col·legues i també a les autoritats penitenciàries. Les familiars, “el mostren com al pare de nens de poca edat, que s’estan criant sense ell i des de la presó prova de transmetre’ls el seu amor i ser a prop d’ells, tot i que no els pugui veure. Per exemple, preguntava per com els anava a l’escola i els recomanava llibres per llegir”.

De vegades els sacrificis personals del que es convertiria en “el pare de la nació” sud-africana, van ser molt dolorosos.  “Algunes cartes les va escriure en moments especialment dramàtics, quan va morir la seva mare, o el seu fill Thembi en un accident”.Les autoritats penitenciàries li van negar el permís per acudir als funerals i li obstruïen la correspondència.

Moltes de les cartes van ser trobades anys més tard sense obrir als arxius de la presó. “Hi ha una política i intenció deliberades per part de les autoritats d’arrencar-me i aïllar-me de tot contacte extern, per frustrar-me i desmoralitzar-me, perquè em desesperi i perdi tota esperança i finalment em trenqui”,li diria Mandela als seus advocats.

El lloc de Winnie

A Zamaswazi, hi ha una carta en particular que l“emociona” molt. “És la que li va escriure a la mare, quan l’àvia Winnie havia sigut detinguda. Li diu que ella i els seus altres fills poden quedar-se orfes, perquè ni ell ni la mare són allà i  només pot imaginar els nens espantats i sols. Intenta consolar-los des de la presó, sense ni tan sols saber si els arribarà aquesta carta”. 

Notícies relacionades

Zamaswazi creu que el llibre retorna a la figura de Winnie, la seva controvertida àvia, la importància que mereix. “Tinc la sensació que la posa al lloc correcte de la història de Sud-àfrica, en  un moment en què hi ha gent que prova d’esborrar-la. El que em fa pena és que la meva àvia no sigui aquí per veure aquest llibre, perquè serveix per mostrar la seva veritable posició en  la història del país i la seva contribució en la lluita de l’ANC, per mantenir el nom del meu avi viu i el de tots els altres presos polítics a Robben Island”.

Terra ferma

“En un moment amb el racisme, l’homofòbia i el feixisme en alça” assenyala Sahn Venter, “la visió de Mandela pels drets humans, la democràcia i la llibertat a Sud-àfrica, es poden aplicar a la resta del món”. L’expresident Barack Obama, la cita del qual figura a la portada del llibre, hi està d’acord. “Les paraules de Madiba són una brúixola en un mar de canvis, terra ferma en aigües turbulentes.”    H