Els grecs, units en les adversitats

El Yoannis, veíd’Atenes,  diu que està cansat que Grècia estigui constantment en els titulars, de ser sempre ells, els grecs, els que acaben patint les conseqüències de tot. De sortir d’una crisi per entrar, en qüestió de segons, en una altra d’encara més complicada.

«Primer va ser la crisi econòmica, que ens va destrossar i ens va treure la feina a tots. Després els refugiats, que continuen arribant mentre Europa ens obliga a quedar-nos-els, quan està clar que no podem. I ara això [l’incendi que ha provocat la mort de 80 persones des d’aquest dilluns]. ¿Quan pararà tot això? Si Déu existeix no ens té gaire en compte», es queixa el Yoannis: «Som un país pobre. No som Alemanya. No podem fer-li davant de tot això».

Aquest home, de 30 anys, assegura que n’està fart: diu que ell abans no pensava així, però que ara s’ha adonat que la situació és insostenible, que no pot més i que espera que els refugiats se’n vagin de Grècia. «Si no en tinguéssim tants, el Govern tindria més diners per bregar amb els incendis. Així com estem és insostenible. Entenc que vinguin, perquè als seus països hi ha guerres, però al final cada un ha de mirar per les seves coses», diu el Yoannis, que demana comprensió.

El seu és un sentiment generalitzat a Grècia: els grecs senten que, a l’hora d’afrontar les seves múltiples crisis, Europa els ha abandonat a la seva sort.

Units en l’adversitat

Units en l’adversitatPerò no tothom pensa que l’adversitat crea desunió. Al contrari: «La crisi econòmica ens va ensenyar als grecs a cuidar-nos els uns dels altres; a unir-nos i a no haver de dependre del Govern. Amb la crisi dels refugiats demostrem el mateix: que som un poble d’acollida. Hem donat empara a molta gent i el continuem donant. Ara, amb els incendis, estem fent exactament el mateix», diu la Sofia, que ha vingut a Rafina des del Pireu, a Atenes, com a voluntària per ajudar en el que pugui. Porta tot el dia al sol, repartint aigua i menjar alsveïns  que han vingut per intentar rescatar els objectes de les seves cases cremades.

Notícies relacionades

Grècia busca els desapareguts pel foc

Les (altres) víctimes del camp de refugiats de Lesbos

«Som uns 60 voluntaris només a Rafina i Mati. Però no som els únics que ajudem. La gent està obrint les seves cases a les persones afectades. Hotels i hospitals també ofereixen llits. Per la crisi econòmica i els refugiats ens hem acostumat a la solidaritat entre ciutadans. Durant els últims 10 anys ens hem despertat com a país. Les coses van malament per a molta gent, però ens ho donem tot a donar. Som sempre per als altres», explica orgullosa la Sofia.

Així, les localitats afectades s’han omplert de gent que ha vingut simplement a ajudar en el que sigui necessari. Veïns les cases dels quals estan en bon estat porten el que sigui que necessitin els que ho han perdut tot. Alguns, fins i tot ofereixen els seus jardins i piscines per a un capbussó de descans. Tota ajuda és ben rebuda.