Jourová: "Si hagués sigut a Espanya també hauria sortit als carrers contra 'La manada'"

Pocs comissaris tenen tants i tan variats fronts com la liberal txeca Vera Jourová (Trebíc, 1964), comissària europea de Justícia, Igualtat de Gènere i Consumidors. La seva agenda inclou les derives autoritàries a Polònia o Hongria i l’estat de dret, els escàndols del Dieselgate i Cambridge Analytica, la privacitat o la lluita contra la violència de gènere. A poc més d’un any del final del seu mandat i d’unes eleccions europees crucials, assegura que li agradaria seguir cinc anys més en el càrrec. 

Un dels escàndols més grans aquest any ha sigut Facebook i Cambridge Analytica. ¿En quina fase ens trobem?

Tenim els resultats de la investigació britànica i diu que la campanya del 'brexit' va poder veure’s afectada perquè hi va haver una vulneració de les regles de la protecció de dades. Hauria de ser una advertència que l’abús de dades privades de la gent per manipular-nos amb notícies falses és un còctel perillós per a la democràcia i la llibertat electoral.

En menys d’un any hi ha eleccions europees. ¿Com es preparen per evitar la difusió de notícies falses i campanyes de desinformació?

Hem elaborat un codi de bones pràctiques per implicar les empreses tecnològiques i que siguin més proactives. Alguns diuen que és excessivament acurat però tampoc volia anar més lluny.

¿Per què?

La gent hauria de ser capaç de pensar per si mateixa si una cosa és una notícia falsa o no. El que hem demanat és més cooperació en el sector tecnològic perquè identifiqui i minimitzi l’impacte de les notícies falses. Hem d’analitzar els mètodes, com es presenten, com es creen els algoritmes. Hi ha eleccions europees, nacionals i regionals i recomanarem als estats membres que tinguin en compte la lliçó de Cambridge Analytica i adoptin mesures legislatives nacionals per crear regles per a les campanyes polítiques a internet, per protegir la gent de les tècniques de manipulació.

¿Per què no adopta mesures a escala europea?

No excloc fer algun pas legislatiu a escala europea, però això no va només d’eleccions europees. És una cosa sistèmica. És una gran llacuna en el mercat del màrqueting polític. Tenim evidències que tenen capacitat per canviar la situació política i l’equilibri de poders en els Estats membres. No vull que els qui paguen per aquests mètodes guanyin eleccions. No és competència justa ni pluralitat política.

Hi ha governs que utilitzen la confrontació amb Brussel·les per guanyar recolzaments a casa. ¿Li preocupa?

El populisme sembla estar en alça, però no veig una línia clara entre el populisme i la reflexió del que pensa i tem la gent. Per ser justos, nosaltres, demòcrates, també hem de tenir en compte la lliçó. La crisi de la immigració ha causat molt nerviosisme i ansietat en la societat. Volem que la gent entengui per què cal ajudar i finançar, però això requereix més comunicació i explicacions, i més escoltar el que opina la gent.

L’excap de gabinet de Donald Trump, Steve Bannon, ha anunciat un moviment per recolzar els partits de dretes i populistes a Europa.

Els partits de dretes no estan prohibits. Encara estan a l’escenari polític així que els demòcrates hauríem de deixar de dir que la dreta és mala gent. El que s’ha de pensar és com oferir més estabilitat. Queixar-se sobre els altres no és una bona estratègia. Espero que els programes polítics per a Europa de partits que no són extremistes siguin comprensibles, proposin coses que poden funcionar i en les quals la gent pugui confiar.

Un altre dels grans reptes que tenen és frenar la deriva autoritària a Polònia. Fa la sensació que l’estratègia està fallant.

L’estratègia política és convidar Polònia que torni amb els països on funciona plenament l’estat de dret. Tenim poders limitats i els estem utilitzant, però són els Estats membres els que han de decidir. Segons la meva opinió, l’article 7 –que preveu sancions com la pèrdua dels drets de vot– mai serà activat. Però són els estats membres els que hauran de determinar quins són els paràmetres de l’estat de dret. Em temo que el resultat ens dirà alguna cosa sobre Europa i no només sobre Polònia.

La Comissió ha decidit denunciar Hongria pels seus plans migratoris. ¿Li preocupa més Hongria o Polònia?

Son històries diferents i passen moments diferents. Temo tot el que passa que pot posar en risc les llibertats individuals i la democràcia, i és una cosa que veig en els dos països. Però almenys el principi de reconeixement d’una decisió del Tribunal de Justícia de la UE ha funcionat a Hongria. Espero que Polònia faci el mateix.

L’expresident català Carles Puigdemont ha tornat a Bèlgica després de la decisió del Tribunal Suprem espanyol de retirar, per segona vegada, l’ordre europea de detenció. ¿Diria que hi ha hagut un ús correcte?

Per a la Comissió sempre és difícil analitzar casos individuals i no ho faré tampoc amb aquest. L’ordre europea de detenció és una eina legal per al reconeixement de decisions internacionals i els serveis jurídics de la Comissió no m’han alertat que s’hagi utilitzat erròniament.

¿És habitual que un tribunal retiri una euroordre?

És legal, però no tenim estadístiques per saber amb quanta freqüència es fa. En línies generals, cada any s’executen més de 5.000 euroordres a la UE.

El líder del PP a l’Eurocambra. Esteban González Pons, ha escrit al president Juncker demanant una nova proposta legislativa abans del final del mandat i la revisió de la llista de 32 delictes que es reconeixen automàticament per incloure la rebel·lió. ¿Què respondran?

No sé el que respondrà el senyor Juncker, però estem davant de l’harmonització de la legislació penal a la UE. Parlem del mínim comú denominador i aquest és el cas també de l’euroordre. La rebel·lió no està reconeguda en alguns països així que no pot estar coberta. Pot ser que no funcioni en determinats casos concrets però el principi general és que només els delictes reconeguts a tots els països poden estar coberts. I això no ho canviarem en aquest mandat.

¿Hi ha una cosa que faria falta canviar?

Sí, però no té res a veure amb el cas del senyor Puigdemont. El que sí que hem de canviar són els estàndards de les presons a Europa perquè és un factor de perill per a l’euroordre. Hi ha hagut casos –d’Hongria i Romania– en els quals els tribunals no han executat o respost a una euroordre d’un estat sobre el qual pesen dubtes sobre el respecte dels drets fonamentals pels estàndards.

¿És el cas d’Espanya?

No, no és el cas d’Espanya.

Quan escolta dir que l’euroordre és morta i Espanya ha d’abandonar l’espai Schengen, ¿què li ve a la ment?

L’ordre europea de detenció és una eina que funciona tan bé, que és una contribució tan important en la lluita eficient contra el crim, que diria que és una posició que hi és molt clara. El crim no entén de fronteres i hem de ser més ràpids i eficients en la cooperació transfronterera entre autoritats i aquest és el principi central de l’ordre europea de detenció. Si es fes realitat (l’abandonament d’Espanya de l’espai Schengen) estic segura que la resta d’Europa no agrairia el canvi.

A Espanya hi ha hagut crítiques pel que alguns veuen com a falta de compromís i cooperació d’altres jurisdiccions judicials europees. ¿Preguntar-li al Tribunal de Justícia de la UE hauria canviat una mica les coses?

Quan un tribunal té dubtes sempre existeix la possibilitat de preguntar-li, però per ser honesta no hi veig la necessitat en aquest cas. No veig que en aquest cas anessin a dir una cosa decisiva. La cooperació judicial depèn de la cooperació mútua entre estats i entre autoritats judicials, i a Innsbruck tots (els ministres de justícia de la UE) van reconèixer que la cooperació mútua és essencial. Si hi ha dubtes sobre el funcionament està en la confiança més que en el funcionament o les condicions legals d’aquesta eina.

El cas de Puigdemont no és l’únic polèmic. També ha generat protestes ‘La Manada’. ¿Ho coneix?

Sí i no he sigut políticament gaire correcta perquè vaig dir que si hagués sigut a Espanya també hauria sortit als carrers contra 'La Manada'. Espero que en apel·lació el tribunal examini adequadament el cas perquè si una cosa sembla violació pot ser que sigui perquè va ser violació.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

¿Quins són els seus plans en matèria d’igualtat de gènere?

 Al novembre seré en el congrés del grup dels Liberals i Demòcrates (ALDE) a Madrid i m’agradaria celebrar un debat públic sobre violència contra les dones per aquest cas i per d’altres. Tot i que hi ha una legislació especial sobre la violència contra les dones no hem vist gaires progressos i m’agradaria contribuir al debat públic contra aquest fenomen.