L'Argentina manté la penalització de l'avortament

El Senat argentí ha considerat que l’avortament ha de continuar sent clandestí i que les dones d’aquest país no poden tenir el mateix dret a la interrupció voluntària de l’embaràs que les uruguaianes, espanyoles, franceses, irlandeses o italianes o d’una bona part del món. El projecte que havia sigut aprovat el juny per la Cambra de Diputats va ser rebutjat per 38 vots contra 31 després d’un debat de gairebé 17 hores. Dos legisladors es van abstenir.

 Una gegantina multitud, coneguda com a ‘l’onada verda’, va esperar als voltants del Congrés, sota el fred i una impietosa pluja pluja d’hivern, que la pressió social fes sentir l’efecte en els senadors indecisos. Però els grups “defensors de les dues vides”, amb l’Església catòlica i els pastors evangelistes al capdavant, i que també van tenir presència en l’espai públic vestits de blau cel, van exercir més influència.

 El senador radical Ernesto Martínez va parlar d’una “secta de l’encens” que va incitar els feligresos a pressionar els congressistes que simpatitzaven amb el projecte. De fet, el senador Pedro Guastavino ha denunciat campanyes en contra seu: “Ens van fer fora amb amb crucifixos, potser és el mateix sector que quan desapareixíem o ens torturaven girava la cara”.

“L’Argentina hauria sigut un país una mica més just”, es va lamentar el senador peronista Miguel Picheto després del resultat.“Ens deuen el dret que hem guanyat al carrer”, van assenyalar les líders de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Segur, Legal i Gratuït. Es calcula que cada any es realitzen unes 500.000 interrupcions clandestines, la majoria, en condicions de precarietat.

En més de la meitat del país, principalment en les regions més pobres i conservadores, l’avortament és la principal causa de mortalitat materna. I van ser els seus legisladors els que en part van inclinar la balança a favor del no. La discussió ha separat la mateixa societat i, de fet, ha dividit el mateix Govern de dretes. També ha ocasionat fissures en el kirchnerisme, la principal força d’oposició. 

El paper de l’Església

En silenci i a distància, el papa Francesc ha apostat fort. Els que el coneixen diuen que li resultava inacceptable que a la seva terra natal passés el mateix que el que va haver de viure el Vaticà quan a Itàlia es va aprovar l’avortament. El 2010, quan era arquebisbe de la ciutat de Buenos Aires, no va poder evitar que el Congrés aprovés la llei de matrimoni igualitària, que va qualificar de demoníaca. Vuit anys més tard, la influència de l’episcopat ha sigut vital en el desenllaç parlamentari.  

Els bisbes són molt crítics amb la política econòmica neoliberal del macrisme. Però, en realitat, han temperat les seves crítiques a fi d’aconseguir que les autoritats de la ciutat de Buenos Aires i de la província de Buenos Aires, on es concentra el padró electoral més gran del país, recolzin els seus postulats. L’alcalde de la capital, Horacio Rodríguez Larreta, va arribar a dir que consagrava la seva vida i la del mateix districte al “Sagrat Cor de Jesús”. La governadora de Buenos Aires, María Eugenia Vidal, s’ha convertit també en portaveu de les aspiracions del purpurat. “Si la llei no es vota avui, demà estaré més alleujada”, va dir aquest dimecres.  

“Durant la dictadura, a l’Església no li importaven les dues vides quan torturaven les embarassades a la vagina”, es va queixar Nora Cortiñas, de 90 anys, una de les fundadores de les Madres de Plaza de Mayo. “Olé, olé, olà, avortament lliure i legal ara / i que els capellans vagin a treballar / diners per a educació sexual”, van cantar milers de joves davant el Parlament. Cristina Fernández de Kirchner, que va votar a favor de la llei, els va demanar que “no s’enfadin amb les religions ni amb els sacerdots. Continueu construint aquesta força que pot percebre clarament”. Durant la seva presidència (2007-2015) es va negar a promoure una iniciativa com la que va rebutjar el Senat.“Els milers i milers de noies em van fer canviar d’opinió”. Malgrat la derrota, va considerar que els canvis són imparables. “Vindran l’any que ve o l’altre”. 

Canvi cultural

Res serà igual a l’Argentina. S’ha produït un profund canvi cultural resumit en un dels versos de Federico García Lorca: "Verde que te quiero verde". El que va començar amb les multitudinàries marxes per denunciar el feminicidi i la discriminació de gènere va crear les condicions polítiques per reclamar els drets reproductius. Segons diferents sondejos, un 70% dels menors de 35 anys i un 70% de les dones recolzen la despenalització de l’avortament.

Notícies relacionades

Sánchez i Colau lamenten la decisió del Senat argentí sobre l'avortament

Almenys 8 detinguts a l'Argentina en incidents després de rebutjar el Senat la llei de l'avortament

La lluita pel moviment feminista ha despertat la simpatia mundial. Margaret Atwood, l’autora d’‘El conte de la serventa (Handmaid’s tale)’ es va adherir a l’“onada verda”. Per advertir sobre el significat del rebuig de la llei per part del Senat, un col·lectiu d’actrius van marxar dies enrere amb el cap cot i en silenci com si fossin part de la teocràcia cristiana que la novel·la d’Atwood situa en un Estats Units distòpic on les dones són esclaves i violades.

Dur debat

“Les dones volem decidir quan som mares i sobre el nostre cos”, ha dit durant el debat a la Cambra alta la kirchnerista Ana Claudia Almirón.  “En aquest ventre matern hi ha un pròxim a qui estimar”, ha proclamat, per la seva banda, el senador ultramuntà Esteban Bullrich. “No entenc que apoderem la dona en aquestes situacions”, ha expressat sorpresa la senadora Ada Itúrrez. “Hi ha casos en què la violació no té violència sobre la dona”, ha dit el peronista de dretes Rodolfo Urtubey. Perplex, el seu col·lega Julio Catalán Magni, ha preguntat als membres de la Cambra alta: “¿Estem representant el que la societat espera de nosaltres?”.