Milers de contramanifestants silencien la marxa racista davant de la Casa Blanca

El 12 d’agost de l’any passat Charlottesville (Virgínia) es va convertir en el trist epicentre del racisme als Estats Units, amb manifestacions organitzades per supremacistes blancs vinculats al Ku Klux Klan i els neonazis i un atropellament múltiple comès per un d’ells que va matar una dona de 32 anys que participava en contramanifestacions. Just un any després d’aquell greu esclat de violència racial, i tot i que debilitats per enfrontaments interns, els ultres han intentat portar el seu missatge d’odi fins a Washington i, en concret, fins a les portes de la Casa Blanca. Els han donat resposta nombrosescontramanifestacions, aclaparadorament més nombroses. I de nou continuen esperant els qui demanen al president, Donald Trump, una condemna contundent dels grupuscles racistes que s’han envalentit des que ell va entrar en política.

Les autoritats de la capital han preparat un fort dispositiu de seguretat per intentar evitar aldarulls entre els ultres, que tenien permís per a una manifestació de 400 persones a Lafayette Square tot i que no han aconseguit reunir-ne més d’algunes desenes, i els milers de contramanifestants de diferents grups d’activisme progressista, de Black Lives Matter a ANSWER, que van obtenir també permisos per a diferents localitzacions. I la jornada ha arrencat amb un gran desplegament d’agents, carrers tancats i mesures extraordinàries, com la prohibició de portar armes de foc fins i tot si es té llicencia.

Divisions internes entre ultres

Des de primera hora han sigut més visibles els contramanifestants, una tònica que s’ha anat confirmant així que avançava la jornada. I tot i que els ultres han aconseguit una enorme atenció mediàtica, el seu poder de convocatòria està en qüestió. Els sacsegen divisions internes, batalles legals i la creixent pressió dels activistes contra el racisme, d’esquerra i antifeixistes.

Darrere la marxa d’aquest diumenge a Washington, batejada com “Unir la dreta 2” hi haJason Kessler, que ja va participar l’any passat en l’organització de la de Charlottesville, una ciutat que li va negar el permís per tornar aquest any, i un dels oradors previstos per al seu acte eraDavid Duke, exlíder del KKK.Altres veus d’ultradreta, no obstant, havien desaconsellat als seus seguidors participar en la manifestació la capital, quelíders neonaziscom Andrew Anglin consideren unerror estratègic.

La tebiesa interessada de Trump

Tot i que Trump no és a Washington sinó al seu club de golf de Bedminster (Nova Jersey), és també el focus de protestes de molts contramanifestants. I malgrat que aquesta vegada no ha anat tan lluny com l’any passat, quan va atribuir la violència de Charlottesville “als dos bàndols” i va assegurar que hi havia “bona gent” entre els supremacistes, dissabte va tornar a navegar en la tebiesa amb un tuit en el qual condemnava genèricament “tots els tipus de racisme i actes de violència”.

The riots in Charlottesville a year ago resulted in senseless death and division. We must come together as a nation. I condemn all types of racism and acts of violence. Peace to ALL Americans!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 11 de agosto de 2018

La seva filla Ivanka, assessora a la Casa Blanca, sí que va penjar un missatge dient expressament que“supremacia blanca, racisme i neonazisme no tenen cabuda” alsEUA.

2:3 While Americans are blessed to live in a nation that protects liberty, freedom of speech and diversity of opinion, there is no place for white supremacy, racism and neo-nazism in our great country.

— Ivanka Trump (@IvankaTrump) 12 de agosto de 2018

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

El missatge del president a la xarxa social, a més, arribava en una setmana en què ha tornat a carregar el seu discurs de caires racistes. Ha qüestionat, per exemple, la intel·ligència del jugador de l’NBA LeBron James i d’un presentador de la CNN, tots dos negres; ha ressuscitat les seves crítiques als jugadors de futbol americà (majoritàriament negres) que protesten durant l’himne la brutalitat policial i, segons una informació de 'Politico', va desqualificar els estudiants xinesos als EUA dient que "gairebé tots són espies".

Trump, segons algunes anàlisis, pot estar dirigint-se a la part dels seus votants blancs que senten que pateixen discriminació igual o pitjor que la que pateixen minories racials, un elevat percentatge segons diferents sondejos. Però el cert és que sota la seva presidència s’ha disparat la sensació que les tensions racials han empitjorat. En una enquesta de Reuters/Ipsos per a l’aniversari de Charlottesville el 57% veu degradades les relacions racials, davant només un 15% que creu que han millorat. En un altre sondeig de juny de la Universitat Quinnipiac, el 55% va opinar que Trump “ha envalentit gent amb pensaments racistes a expressar-los públicament”.