La policia de Colòmbia va assegurar que l'ELN manté 20 persones segrestades

Els segrestos atribuïts a la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) continuen en algunes zones de l’oest de Colòmbia i d’acord amb el director del grup especial antisegrest (Gaula) de la policia colombiana, el general Fernando Murillo, la guerrilla manté actualment 20 persones segrestades, entre les quals militars, policies i civils.

També va assenyalar que el 3 d’agost passatl’ELN  va segrestar un grup compost per tres policies, un militar i dos civils quan es desplaçava pel riu Arquía, a l’oest de Colòmbia.

Els segrestats són l’intendent Wilber Rentería, el subintendent Luis Carlos Torres Montoya i el patruller Yemilson Leandro Gómez Correa, de la Policia; el soldat professional Jesús Alberto Ramírez Silva i dos civils els noms dels quals no van ser subministrats.

Tots ells es desplaçaven en un bot pel riu Arquía que navegava entre Vidrí, en el departamentd’Antioquia  (nord-oest), i Quibdó, capital del Chocó (oest), quan van ser segrestats en el llogarret de Tagachí, que forma part de Quibdó.

Altres segrestos a la zona

Dijous passat, l’ELN va segrestar tres soldats més, identificats com Orlando Yair Vega Díaz, Juan Pablo Rojas Ovando i Eduardo Caro Baño, quan es desplaçaven en un taxi a prop del municipi de Tame, en el departament d’Arauca, fronterer amb Veneçuela.

Notícies relacionades

Colòmbia demana a l'ONU un enviat especial per atendre la crisi d'immigrants veneçolans

Ben-Gvir dimiteix en protesta contra l’alto el foc

A causa d’aquests segrestos, el president de Colòmbia, Iván Duque, va demanar a l’ELN que alliberi “de manera ràpida i sense condicions” els quatre militars, tres policies i dos civils que ha segrestat “si té veritable voluntat de desmobilització, desarmament i reinserció”.

En aquest sentit, el general Murillo va detallar que estan treballant juntament amb el grup antisegrestos de l’exèrcit colombià per trobar els desapareguts, així com detenir els responsables, però va assenyalar que esperen que l’alliberament d’aquestes persones sigui de “forma humanitària” per part de l’ELN.