Mujica deixa el Senat uruguaià perquè sent el «cansament d'un llarg viatge»

“Motius personals i cansament del llarg viatge”.José Pepe Mujica ha esgrimit aquestes raons per abandonar l’escó en el Senat i, de fet, la política activa a l’Uruguai. Exguerriller tupamaro, exprés polític emblemàtic i expresident, Mujica ha decidit als 83 anys considerar-se un pensionista a mitges.

“Lameva ment funciona, no puc renunciar a la solidaritat i a la lluita d’idees”, ha assenyalat en una carta. La missiva ha sigut remesa a la presidenta del Senat i dona de Mujica, Lucía Topolansky. L’escó quedarà en mans d’Andrés Besterreche, un exministre de Ramaderia de la coalició d’esquerres Front Ampli (FA) que governa des del 2005 aquest país.

L’Uruguai contemporani no pot, ara per ara, imaginar-se sense la presència de Mujica. “Ell continuafent política des d’un altre lloc, i en aquest sentit, nosaltres la votem convençuts que està en el seu dret de prendre aquesta determinació”, ha dit la senadora del FA, Daniela Payssé, durant la sessió a la Cambra Alta de l’Assemblea General. Payssé ha descrit Mújica com un “llibertari” que continuarà “transmetent aquesta cosa que té de filòsof i de polític” des d’un altre lloc.

El senador Fernando de León, de la mateixa coalició, ha definit l’expresident com “un referent de l’esquerra mundial” i ha dit que, més enllà de donar per tancada la seva activitat legislativa, segurament continuarà “parlant amb la gent als barris, els pobles i les ciutats”.

Banda presidencial

Pepe, com el solen anomenar amics i adversaris, va assumir el càrrec de senador el 2 de març del 2015, menys de 24 hores després de passar-li la banda presidencial a Tabaré Vázquez. Des d’aquell moment, va avisar els seus partidaris que no conclouria el seu període legislatiu.

D’alguna manera, Mujica no se sentia vital dins dels límits que imposen els rituals parlamentaris. “Quan no tinc res a fer me’n vaig cap al Senat, però quan he de treballar de veritat, me’n vaig a llaurar la terra”,va arribar a dir el gener passat en to provocador.

Mujica preferia viatjar, donar xerrades al llarg i ample del món a “els proletaris del futur”, o presentar la seva  biografia ‘Una oveja negra al poder’, escrita pels periodistes Andrés Danza i Ernesto Tulbovitz. Dels primers 653 dies d’actuació parlamentària Mujica va prendre 147 dies de llicència.

Moments de protagonisme

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

No li van faltar, no obstant, moments de protagonisme. Com va recordar la premsa uruguaiana, l’exmandatari es va enfrontar amb el president Vázquez arran de la llei que regulava el mercat de la marihuana. Pepe havia impulsat aquesta històrica legalització del consum i part de la producció durant el seu Govern, però Vázquez mai va simpatitzar amb la idea de vendre cànnabis a les farmàcies.

En aquests últims mesos, Mujica ha donat clares mostres de com observa la situació regional. Primer, amb els seus assenyalaments al president veneçolà, Nicolás Maduro, i més recentment, al nicaragüenc Daniel Ortega. “Un somni es desvia, hi ha una autocràcia. Van perdre el sentit de la vida els qui ahir van ser revolucionaris”, va dir sobre els sandinistes que poc i gens tenen d’aquells insurgents de 1979.