La condemna de dos assessors de Trump augmenta els conflictes del president

Quan s’escrigui el relat definitiu de la presidència de Donald Trump, el dimarts 21 d’agost del 2018 ocuparà un lloc prominent en la cronologia de les seves tribulacions judicials. Va ser més que un dimarts negre. Per primera vegada des que va començar el treball del fiscal especial que investiga l’entorn del president, un dels seus antics assessors s’ha declarat culpable d’un delicte relacionat amb la campanya del 2016. I també per primera vegada des d’aleshores ha implicat el president en els crims imputats. Concretament es tracta de Michael Cohen, que va ser advocat personal de Trump i el seu empori empresarial durant més d’una dècada. Conegut com ‘el fixer’, l’home que tot ho solucionava, Cohen va ser el marmessor dels seus secrets i algun dia va dir que estaria disposat a rebre un tret per salvar el seu patró.

L’‘omertà’ dura el que dura la certesa que és millor passar uns anys entre reixes que ser víctima de la ira de Déu. A alguns ‘capos’ mafiosos els funciona. A Trump, no. Cohen va trencar dimarts el seu pacte de sang amb la mà que li donava menjar i va assegurar davant d’un gran jurat a Nova York que va comprar a instàncies del seu cap el silencid’una actriu porno i una model de Playboy a escassos dies de les eleccions del 2016, per evitar que els escàndols extramatrimonials dilapidessin les opcions de Trump d’arribar a la Casa Blanca. Cohen va declarar haver actuat “en coordinació i seguint les directrius” del llavors candidat republicà.

280.000 dòlars per embolics de faldilles

A l’actriu Stormy Daniels li va pagar 130.000 dòlars, que després li va reemborsar la Trump Organization, segons la fiscalia. En el cas de la model Karen McDougal, els fiscals consideren que Cohen va participar en les gestions del tabloide National Enquirer per comprar per 150.000 dòlars els drets de la seva història amb Trump, una aventura que finalment es va arxivar i no va arribar a publicar-se. Els dos desemborsaments es consideren violacions de les lleis de finançament electoral, dos dels vuit delictes dels quals Cohen es va declarar culpable. La resta són per evasió fiscal i frau bancari. En aquest sentit, Trump, en una entrevista que la cadena Fox emetrà aquest dijous, assegura que els diners per comprar el silenci de les dues dones eren seus. “Aquests fons procedien de la meva fortuna i no de la campanya electoral”, sentencia el president. 

Trump ha reaccionat aquest dimecres distanciant-se amb sorna del que va ser la seva mà dreta. “Si algú està buscant un bon advocat, li recomanaria enèrgicament que rebutgi els serveis de Michael Cohen”, va escriure a Twitter. La Casa Blanca prepara una campanya d’assetjament i demolició contra la credibilitat del lletrat, la suposada decència i integritat del qual Trump sempre havia defensat. Quan l’FBI va requisar a l’abril muntanyes de material de l’oficina i l’hotel on Cohen vivia, el president va declarar que era un “bon home” i que la batuda constituïa “un atac contra el país”.

Dir tota la veritat

Tot allò és història. Les navalles són sobre la taula. L’advocat de Cohen, que s’enfronta a una pena mínima de quatre anys de presó, ha assegurat que el seu client està “més que disposat” a col·laborar amb la investigació del fiscal Robert Mueller sobre la trama russa i la possible cooperació de l’entorn de Trump amb una potència estrangera per alterar el curs normal de les eleccions. Ha dit que “dirà tot el que sap” i ha promès que el seu client no acceptarà en cap moment un eventual indult del president, “un home que considera corrupte i perillós”.

Pel que sembla, Cohen està disposat a vendre el seu cap per salvar la pell. Però no és l’únic factor que ha exacerbat la vulnerabilitat legal d’un president que dimarts a la nit va fer un míting a Virgínia Occidental amb una lleugeresa més pròpia d’un monòleg còmic a Las Vegas. Només unes hores abans un tribunal de Virgínia va condemnar el que va ser el seu primer cap de campanya, Paul Manafort, per una lletania de delictes fiscals. El vell lobbista a sou de dictadors, oligarques i respectables polítics republicans va sercondemnat per ocultar milions de dòlars en paradisos fiscals per no pagar impostos i mentir als bancs per obtenir préstecs. Cap dels delictes està directament relacionat amb Trump o la trama russa, però són de tal gravetat que no seria estrany que acabi col·laborant amb la justícia i explicant el que sap sobre el president per reduir la pena.

Poc a celebrar

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Manafort encara té pendent un altre judici i podria passar dècades a la presó, tot un incentiu perquè acabi parlant. “A diferència de Michael Cohen, [Manafort] s’ha negat a ‘cantar’, a inventar-se històries per obtenir unacord. Gran respecte per a un home tan valent”, ha dit el president en les xarxes socials. En realitat, no té cap motiu de celebració. Molts han escrit a Washington que dimarts va ser “el pitjor dia” de la seva presidència. S’està quedant sense oxigen pels defectes de la seva pròpia naturalesa. El mateix home que diu envoltar-se només dels millors, l’home que va prometre drenar el pantà de corrupció de Washington està demostrant ser poc més que el capità d’un barco pirata, el cap d’una quadrilla d’“estafadors, criminals i bandits”,segons descriu el seu entorn el ‘New York Times’ en un editorial.

Però la destinació final d’aquest barco de bandera negra continua estant en mans del Congrés. La majoria d’experts legals coincideixen que ni els tribunals ni el fiscal Mueller poden imputar un president en actiu. A tot estirar, podrien recomanar la seva imputació. Un dia més es parla d’‘impeachment’, però aquest escenari sembla inviable mentre els conservadors controlin les dues cambres. Els republicans gairebé no s’han pronunciat sobre els casos de Manafort i Cohen o ho han fet per deslligar-los en línies generals del president. Per això són tan importants les eleccions legislatives del novembre. Si els demòcrates recuperessin la Cambra baixa, les perspectives canviarien.