La ultradreta pren els carrers de Chemnitz

Alemanya està vivint als carrersl’auge ultradretà ja escenificat al Parlament federal. Després d’un cap de setmana convuls, aquest dilluns més de 1.000 militants de l’espectre ultradretà alemany van tornar a sortir als carrers de la ciutat deChemnitz, a l’est del país, per protestar per l’assassinat d’un jove alemany d’origen cubà, mort en una baralla en la qual hi podria haver involucrats dosinmigrants.

Els disturbis es van desencadenar aquest diumenge quan fins a 800 xenòfobs, entre els quals figuraven neonazis i seguidors radicals d’equips de futbol, es van llançar als carrers de Chemnitz per “caçar immigrants”,segons van denunciar els testimonis. Uns quants d’ells van ser vistos fent la salutació feixista, castigada penalment a Alemanya. La falta de cooperació i la violència dels radicals, que també es van enfrontar amb la policia llançant-los ampolles, van obligar les autoritats a demanar reforços a les ciutats de Dresden i Leipzig. El caos protagonitzat pels ultres va obligar a posar fi a un festival que celebrava la ciutat.

Aquest dilluns les protestes van continuar amb un aire encara més tens a causa de la presència de fins a 1.000 contramanifestants antifeixistes, que es van concentrar al cor de la ciutat amb un missatge en contra de la xenofòbia. Almenys sis persones van resultar ferides pel llançament de pedres i focs artificials. Aquest dimarts la policia ha assegurat que la nit ha sigut “tranquil·la”. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha denunciat el que va qualificar com a "odi al carrer" i ha advertit que els aldarulls "no tenen cabuda en un estat de dret". 

Cas sense aclarir

Abans dels aldarulls, el partit ultraconservador, euroescèptic i islamòfob Alternativa per a Alemanya (AfD) va reunir un grup de 100 persones en una petita manifestació que va transcórrer sense incidents. No obstant, dirigents com el diputat Markus Frohnmaier van cridar a la protesta. “Quan l’Estat no pot protegir els ciutadans la gent surt al carrer i es protegeix a si mateixa”, va tuitejar.

Tot i que l’assassinat de Daniel H., de 35 anys, va servir de pretext a la ultradreta per prendre els carrers i protestar contra els “criminals estrangers”, el cas dista d’estar clar. Segons la versió policial, l’aldarull es va produir durant la matinada de diumenge a la perifèria de la ciutat i va involucrar almenys deu persones “de diferents nacionalitats”. Dos joves, un sirià de 23 anys i un iraquià de 23, van ser detinguts per la policia i han sigut acusats per la Fiscalia d’haver apunyalat l’home en repetides ocasions “sense cap raó”. Segons apunta el ‘Süddeutsche Zeitung’, la víctima mortal no tenia relació amb l’entorn ultra, ja que a la seva pàgina de Facebook era seguidor de polítics d’esquerra i de grups antifeixistes.

CRÍTIQUES A LA POLICIA

El mateix diumenge l’alcaldessa de Chemnitz, la socialdemòcrata Barbara Ludwig, va lamentar que la violència dels manifestants paralitzés la ciutat i va criticar la facilitat amb què es va articular la protesta, convocada a través de les xarxes socials. La policia saxona ja es va veure qüestionada fa unes setmanes quan van detenir un periodista per petició d’un manifestant xenòfob que més tard es va saber que era membre de la policia. Els Verds també han carregat contra el ministre de l’Interior, l’ultraconservador Horst Seehofer, per no haver-se pronunciat encara en contra dels aldarulls.

Irònicament, la ciutat que va veure néixer el filòsof revolucionari Karl Marx és també un dels nuclis radicals del país. Saxònia, el ‘land’ del qual forma part, és també el principal bastió ultradretà a Alemanya, on AfD es preveu que obtingui un 25% dels vots per situar-se com a segona força, i d’on provenen la majoria de grups neonazis del país.

ALEMANYA FA UN GIR CAP A LA DRETA

Aquest cap de setmana AfD va cridar a la protesta de Chemnitz contra la cancellera, Angela Merkel, a qui acusen d’haver acollit centenars de milers de refugiats en els últims tres anys. No obstant, el gabinet conservador alemany fa temps que ha tancat les portes i ha limitat l’entrada dels sol·licitants d’asil amb més controls fronterers.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El gir dretà del govern i especialment l’enduriment de les seves polítiques migratòries es va dur a terme després d’una gran pressió dels conservadors bavaresos (CSU), aliats de Merkel, que van amenaçar de fer caure l’executiu i la seva líder si no complia les seves demandes fa poc més de dos mesos. Tot i que la cancellera va salvar el seu càrrec in extremis, les demandes de Seehofer van evidenciar la fractura dins del govern i un acostament dels partits conservadors a la ultradreta.

Aquest dimarts, després de dies de jornades caòtiques a Chemnitz, aquest acostament s’ha fet encara més notori quan membres regionals de la CSU han proposat obertament formar una coalició amb AfD si en les eleccions de Baviera del 14 d’octubre no obtenen una majoria suficient per governar en solitari el bastió conservador. Tot i que de moment és només un gest, també suposa trencar un tema tabú a Alemanya que podria desmuntar el cordó sanitari forjat amb els altres partits, que, tot i mimetitzar el seu discurs, fins ara han girat l’esquena a tota cooperació política amb la ultradreta.