La Internacional Xenòfoba

“Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme”. Aquesta és la cèlebre primera frase del Manifest del Partit Comunista, publicat per Karl Marx i Friedrich Engels el 1848. Exactament 170 anys després, el ciclopi monument dedicat a Marx a la ciutat saxona de Chemnitz va ser a finals del mes passat amfitrió involuntari de diverses manifestacions convocades per les ultradretanes Alternativa per Alemanya (AfD) i Pegida per exigir a Angela Merkel l’expulsió del país d’immigrants i refugiats.

Els mateixos dies en què els neonazis sortien a la “caça de l’immigrant” als carrers d’algunes ciutats alemanyes, al Brasil, el Perú i Sud-àfrica es registraven disturbis i protestes contra l’augment d’estrangers. I els governs d’ Itàlia, Austràlia i Bangladesh prenien mesures “exemplaritzants” contra l’increment de sol·licitants d’asil als seus territoris al mateix temps que exigien ajuts a la comunitat internacional o als seus respectius països aliats per frenar les creixents allaus migratòries. 

170 anys després que Marx plantés la llavor de la Primera Internacional, la globalització coexisteix amb l’aixecament de murs en fronteres físiques i mentals. La revolució de les telecomunicacions permet conèixer els qui viuen al tercer món els falsos paradisos del primer.

La revolució dels transports facilita migracions massives inèdites fins ara al planeta. I les forces polítiques que exploten l’atàvica por a l’altre i el rebuig dels costums forans estan ocasionant que un altre fantasma recorri tots els racons del món: el fantasma de la xenofòbia.

Costa Rica no desitja més nicaragüencs

L’habitualment tranquil·la societat costa-riquenya va protagonitzar a finals d’agost la manifestació xenòfoba més gran a la capital, San José, en protesta per l’augment espectacular d’arribades de nicaragüencs que fugen de la repressió desencadenada pel règim trontollós de Daniel Ortega.Daniel Ortega.

Com en situacions similars en altres països, va atiar l’odi a l’immigrant una bateria de rumors malintencionats sobre suposats tractes de favor de les autoritats costa-riquenyes als nicas en detriment dels ticos autòctons que necessiten ajuts socials.

Des de l’esclat de les revoltes a Managua, s’han rebut més de 23.000 peticions d’asil a Costa Rica, tot i que moltes corresponen a nicaragüencs arribats abans de la crisi, quan la colònia nica representava el 9% de la població de Costa Rica, de 4,8 milions d’habitants.

L’èxode veneçolà altera tota la regió 

Centenars de milers de veneçolans han creuat les fronteres terrestres cap a Colòmbia, el Brasil, l’Equador, el PerúOn s’han creat més tensions ha sigut a la ciutat brasilera de Pacaraima, al depauperat estat de Roraima.

L’assalt amb violència a un comerciant local per quatre veneçolans, segons la versió policial, van degenerar en greus disturbis que van obligar el president interí del Brasil, Michel Temer, a enviar més d’un miler de soldatsMichel Temer, per impermeabilitzar la frontera i calmar els ànims. La pressió de l’opinió pública ha obligat el Perú i l’Equador a endurir els requisits burocràtics per passar les fronteres.

Disturbis mortals als suburbis sud-africans

Quatre persones van morir i 27 van ser detingudes la setmana passada durant l’última onada de violència desencadenada entre sud-africans i immigrants als ravals de Soweto (Johannesburg). Les morts es van produir quan comerciants estrangers intentaven evitar a trets que les seves botigues fossin saquejades per sud-africans aïrats per l’assassinat d’un home suposadament en mans d’un estranger.

L’emergent Sud-àfrica acull milions d’expatriats de Zimbàbue, Malawi, Moçambic i altres països africans i asiàtics. De forma periòdica es registren esclats de violència als suburbis més depauperats de Sud-àfrica sota els gastats arguments que els immigrants treuen llocs de treball als autòctons i abonen la criminalitat. En els disturbis xenòfobs del 2008, els més sagnants, hi va haver 62 morts.

Bangladesh abandona els rohingyes

La majoria del milió de rohingyes que van fugir de la campanya de neteja ètnica birmana –qualificada de genocidi per l’ONU– es va mudar l’any passat a assentaments de refugiats a Cox’s Bazar, una ciutat costanera les platges de la qual solien ser la principal destinació turística de Bangladesh.

Renuents a aquest abrupte sisme demogràfic en un dels països més pobres d’Àsia, les autoritats bengalines volen evitar que els rohingyes s’assimilin a la població local i als campaments s’educa en anglès i birmà, però no en bengalí, i als refugiats se’ls prohibeix la ciutadania bengalí per naixement o matrimoni. Els fugitius no només corren el risc de patir malalties contagioses i malnutrició, sinó també de ser víctimes de les màfies locals que es dediquen al tràfic de dones i nens i de drogues.

Austràlia separa pares dels seus fills

La decisió de Donald Trump de separar els pares dels fills que passaven irregularment de Mèxic als Estats Units va indignar l’opinió pública mundial. Tot i que és menys sabut, el Govern d’Austràlia actua igual i des de fa més temps que el president nord-americà, si bé el drama amb prou feines es coneix als seus antípodes. Hi ha almenys 35 immigrants les famílies dels quals estan repartides entre les illes Nauru, Manus i la mateixa Austràlia, segons el Consell de Refugiats australià.

“Hi ha pares que mai han tingut en braços els seus nadons”, assenyala un informe, que denuncia la situació de 900 estrangers –entre ells 109 menors– retinguts en un camp de Nauru, una nació del Pacífic de 21 quilòmetres quadrats, on el Govern australià envia sol·licitants d’asil de l’Afganistan, Darfur, el Pakistan, Somàlia i Síria. Les condicions del tancament són tan desesperants que alguns nens han intentat suïcidar-se en diverses ocasions. Amnistia Internacional i 80 oenagés han exigit el tancament immediat de les instal·lacions, conegudes com el Guantánamo australià. 

Salvini capitaneja l’Europa antiimmigrant

Matteo Salvini, vicepresident del Govern italià,Matteo Salvini,  ministre de l’Interior i ‘duce’ de la Lliga ha augmentat aquest estiu la seva popularitat a les enquestes del seu país gràcies a les polítiques cada vegada més agressives contra la immigració. Al front interior, ha ordenat que es deixi d’auxiliar els nàufrags i ha dificultat que els desplaçats salvats al Mediterrani per les oenagés i els guardacostes desembarquessin en ports italians.

Al front exterior, s’ha abraçat a Víktor Orbán, primer ministre d’Hongria i cap visible del sector més xenòfobs dels estats centreeuropeus de la UE. Salvini i Orbán intenten obtenir recolzaments en altres països on els immigrants s’han convertit en els bocs expiatoris per a les classes mitjanes empobrides i precaritzades i, alhora, el combustible imprescindible per a l’auge de les opcions ultradretanes. Han assenyalat al president francès, Emmanuel Macron, com el líder del “bàndol contrari” que caldrà batre en les eleccions europees de l’any que ve, una prova de foc per al futur de la Unió.

Com va advertir el ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell, la immigració és un “poderós dissolvent” que està en via de convertir-se en un problema molt més gran que la crisi de l’euro. Àustria, que presideix aquest semestre la UE, ha proposat que els exèrcits dels Vint-i-vuit participin en la vigilància de les fronteres terrestres més freqüentades pels migrants. El pla serà discutit en el Consell Europeu del pròxim dia 20 a Salzburg.

Els ultres empenyen Merkel a la dreta

Notícies relacionades

La ultradreta mostra la seva força als carrers de Chemnitz

Salvini i Orbán segellen una aliança xenòfoba per tombar Europa

L’assassinat d’un alemany d’origen cubà a la ciutat saxona Chemnitz (batejada com a Karl-Marx-Stadt en temps de la República Democràtica Alemanya) va ser el detonador de l’última explosió d’ira de l’extrema dreta a finals del mes passat i principis d’aquest. Un refugiat sirià i un altre iraquià van ser acusats del crim per la policia local, bastants dels membres dels quals són afins als ultradretans. I Angela Merkel, empesa constantment cap a la dreta per Alternativa per Alemanya (AfD), els islamòfobs de Pegida i fins i tot pel seu soci de la CSU bavaresa, va haver de sortir a la palestra per cridar als seus conciutadans a enfrontar-se a l’odi racial, després que les diferents organitzacions xenòfobes protagonitzessin diverses jornades de protestes a Chemnitz, una ciutat de l’antiga Alemanya oriental, els habitants de la qual encara pateixen i es queixen de l’àmplia bretxa que encara existeix entre ells, els ‘ossis’, i els ‘wesis’ de l’oest. Mentrestant, AfD va ascendint en els sondejos mentre baixa l’empatia cap als estrangers que fugen de la misèria i les guerres.     

Per alguna cosa serà que la llista de llibres més venuts a Alemanya per Amazon està encapçalada aquests dies per l’obra de no ficció ‘Presa de poder hostil: com l’islam obstrueix el progrés i amenaça la societat’. El seu autor, Thilo Sarrazin, és adorat per la AfD i repudiat a les files del seu partit, el socialdemòcrata SPD.