Corea del Nord amaga els seus míssils més potents a la gran desfilada

Una desfilada militar nord-coreana sense míssils de llarg abast ni discursos prometent imminents mars de foc és com un diumenge sense sol. Pyongyang ha celebrat aquest diumenge el 70 aniversari de la fundació del país amb el litúrgic aparador de les seves tropes, però ha afaitat la funció per adequar-la al procés de presumpta desnuclearització. Van abundar les flors, els globus de colors i les al·lusions a l’economia en un to que tranquil·litza Seül i Washington.

Kim Jong-un, versió moderna i asiàtica del Cèsar, ha supervisat l’acte des de la tribuna sobre la mastodòntica i soviètica plaça Kim Il-sung. L’han flanquejat Li Zhangsu, cap del Parlament xinès, i Valentina Matvienko, portaveu del Parlament rus. No han acudit els caps d’estat, però l’alt perfil dels enviats certifica que Pyongyang ha trencat l’aïllament dels temps més crus.

Vibracions i núvols de pols

Més de 50.000 espectadors s’han estretit a la plaça per disfrutar d’una de les seves imatges de marca. Primer ha desfilat la soldadesca.  Uns 12.000 militars han exhibit de nou el seu perfecte pas de l’oca. La televisió descobreix la sincronia perfecta dels soldats però es requereix la presència pròxima per comprendre la seva dimensió. Les milers d’intenses puntades de peu a terra provoquen vibracions i creen un núvol de pols en el que sembla una plaça impol·luta. Són necessaris mesos de durs assajos per a aquells escassos minuts que obriran els noticiaris de tot el món.

Després ha arribat la terrisseria. S’han comptat menys tancs, alguns amb eslògans que animaven a destruir “els agressors imperialistes nord-americans” com a única concessió a la tradició. Han arribat els míssils i la progressió ascendent ha acabat en els de mig abast. Pyongyang ha deixat al garatge els intercontinentals, amb teòrica capacitat per assolir territori nord-americà. Ha sigut un desengany per als amants de l’armament i nordcoreòlegs que esperen amb ànsia les desfilades per escorcollar el més rutilant de l’aparador.

Han tancat l’acte els representants de la societat civil. Científics, policies, infermeres o professors, tots amb el mateix rigor castrense i en l’habitual tràngol al pas per la tribuna presidencial.

Silenci del líder

Kim Jong-un ha trencat la tradició amb el seu silenci. L’ha substituït Kim Yong-nam, president del Parlament, que ha remarcat els esforços econòmics per elevar la qualitat de vida del poble i ha oblidat el desenvolupament nuclear. Un editorial del Rodong Sinmun, el principal diari de propaganda, havia demanat que tots els coreans “ajuntessin forces per aconseguir la unificació en aquesta generació” perquè en depenia la supervivència de la península.

Es donava per descomptat que Corea del Nord planejava una desfilada en to menor per no agreujar les turbulències del procés de desnuclearització. Els acords firmats a Singapur dos mesos enrere són interpretats de forma oposada: Washington exigeix evidències de desarmament per aixecar les sancions i Pyonyang lamenta la falta de recompenses després d’amuntegar gestos de bona voluntat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va revelar al Congrés l’incompliment nord-coreà dels compromisos i en el seu últim viatge a Pyongyang ni tan sols va ser rebut per Kim Jong-un. La premsa oficial el va acomiadar acusant-li de formes “de gàngster” per presentar exigències sense cap retribució.

Però fins i tot en aquest context han mantingut Kim Jong-un i Trump la bona sintonia que va germinar a Singapur. El líder nord-coreà va comunicar als representants de Seül la setmana passada que conserva la seva “confiança infrangible pel President Trump” i aquest li va agrair a Twitter les paraules. “Ho aconseguirem junts”, va prometre.