L'independentisme s'enfonsa al Quebec
La dreta guanya les eleccions i trenca amb gairebé cinc dècades de bipartidisme a la província francòfona del Canadà
Coalition Avenir Quebec (CAQ) party leader Francois Legault speaks to supporters from the podium in Quebec City, Quebec, Canada October 1, 2018. REUTERS/Chris Wattie /
El Quebec ha dit adeu a la vella política. Els dos partits que s’han alternat en el poder des del 1970 a la província francòfona del Canadà van patir dilluns una sonora derrota en les eleccions regionals. La Coalició Avenir Quebec (CAQ), una formació de centredreta creada fa només set anys per l’empresari François Legault, va obtenir la majoria absoluta en l’Assemblea Nacional després d’haver sabut capitalitzar les ànsies de canvi de l’electorat. La segona plaça va ser per alPartit Liberal del primer ministre, Phillip Couillard, que ha acusat el desgast de gairebé tres lustres d’hegemonia. Però el gran naufragi l’ha protagonitzat el Partit Quebequès (PQ), el vaixell insígnia del’independentisme, que vorejava ahir a la nit elpitjor resultat dels últims 40 anys.
El debat sobiranista sobrel’encaix del Quebec al Canadà ha ocupat aquesta vegada un espai residual en els 39 dies de campanya electoral. Tota una novetat en una província que va votar sense èxit per independitzar-se en els referèndums pactats del 1980 i el 1995. El mateix PQ va haver de reconèixer durant la campanya que actualment no hi ha les condicions per a un nou plebiscit i va prometre que, en cas de guanyar les eleccions, no ho plantejaria fins a una segona legislatura. Però el desenllaç ha sigut molt pitjor del que els líders esperaven. Tot i que encara no s’ha tancat l’escrutini, la formació secessionista de Jean-François Lisée rondava l’última plaça amb el 17% dels vots i només vuit escons de 125, darrere de l’esquerrà Quebec Solidaritat (QS), també de tendència separatista (16% dels vots, 10 escons).
Aquests resultats estan cridats a obrir un debat existencial en el PQ, els vots del qual van bascular cap a QB, però també cap al CAQ, particularment a les zones rurals francòfones, que han servit de graner tradicional del sobiranisme. “El Partit Quebequès ha arribat al final dels seus dies”, deia ahir a la nit un comentarista del canal CTV d’Ottawa després d’opinar que els independentistes han perdut la raó de ser. François Legault, el guanyador d’aquestes eleccions, va servir en un dels seus governs com a ministre d’Educació a finals dels noranta, però fa temps que es va distanciar dels postulats separatistes. El CAQ abraça el nacionalisme quebequès, però advoca per la permanència al Canadà.
“Avui hem fet història. Avui molts quebequesos han apartat un debat que ens ha dividit durant 50 anys. Avui molts quebequesos han demostrat que és possible unir els adversaris d’ahir per treballar junts pel demà”, va dir Lagault després d’obtenir el 37% dels vots i 73 escons, segons els resultats provisionals. Empresari i polític de 61 anys, la seva coalició aglutina federalistes i antics independentistes. Durant la campanya, el CAQ ha advocat per abaixar els impostos, privatitzar alguns aspectes de la Sanitat i, sobretot, restringir la immigració.
Seva ha sigut la proposta més polèmica de la campanya: un examen de francès i valors que hauran de superar els immigrants tres anys després d’arribar al Quebec si no volen ser expulsats. A la fi, la seva mà dura sembla haver funcionat, en part, pel desgast del Partit Liberal, que ha dominat el poder els últims 15 anys, amb un breu interregne de 19 mesos, en què van governar els independentistes en minoria.
La formació del primer ministre Couillard no ha sabut capitalitzar el repunt de l’economia i el superàvit que registren els comptes públics, aconseguits a base d’una polítiques d’austeritat que han acabat tenint un alt cost polític. Al final vorejava el 25% dels vots i 31 escons.
