Les forces nacionalistes triomfen en les eleccions de Bòsnia i Hercegovina
El serbi Dodik, pròxim a Rússia i crític amb Occident, estarà al capdavant de la presidència col·legial
zentauroepp45386114 milorad dodik bosnian serb candidate for bosnia and herzego181008115725 /
La incertesa surt de nou a Bòsnia i Hercegovina després que la presidència col·legiada del país quedi en mans del nacionalista serbi Milorad Dodik, el també nacionalista musulmà Sefik Dzaferovic i el centreesquerrà croat Zeljko Komsic, després de les eleccions celebrades diumenge. En els comicis s’elegia la composició de les institucions centrals del país i la dels seus dos ens amb àmplia autonomia: la Federació musulmanocroata i la República Sèrbia.
Després del recompte del 82,11% dels vots, Dodik, de la Unió dels Socialdemòcrates Independents (SNSD), es va imposar amb el 54,06% de recolzaments al moderat Mladen Ivanic segons les dades publicades per la comissió electoral en la seva pàgina web. Com a nou representant musulmà en la terna presidencial bosniana va ser Dzaferovic, amb el 37,30%, mentre que de la part croata es va imposar Komsic amb el 51,14% dels sufragis.
Uns 3,4 milions de ciutadans bosnians amb dret a vot van ser convocats a les urnes, en les quals s’elegia també la composició del Parlament central i dels parlaments dels dos ens autònoms. A més, van elegir el president de l’ens serbobosnià i els diputats dels parlaments dels deu cantons que componen l’ens musulmanocroat.
El governant SDA (musulmà, nacionalista) va ser el més votat, amb el 25,31% dels sufragis, davant de la conservadora Unió Democràtica Croata BiH (HDZ BiH), que va aconseguir el 18,65%. En tercer lloc va quedar el Partit Socialdemòcrata (SDP) amb el 13,93%, seguit del DF amb el 8,88%.
Discurs molt marcat
Dodik, líder de la Unió dels Socialdemòcrates Independents (SNSD), un polític de marcat discurs nacionalista i dominant entre els serbobosnians durant més d’una dècades, va declarar després de conèixer el resultat que el seu lema serà “la República Sèrbia abans que res”. El dirigent va indicar, a més, que rebutjarà qualsevol intent de subordinació de l’ens serbobosnià davant de les aspiracions de centralització per fer més efectiu el funcionament de l’Estat.
Dodik, pròxim a Rússia, assegura que Occident té una política “de pressions i degradació del poble serbi", i d’afavorir els intents dels musulmans de centralitzar el país. Els seus crítics temen que des de la Presidència col·legiada intenti obstruir la feina d’aquesta institució i dificultar l’entrada de Bòsnia a la UE i l’OTAN.
La seva elecció afegeix incertesa i podria significar una constant crisi en un país ja profundament dividit i poc eficaç a nivell central.
Els analistes veuen aquestes eleccions decisives per a Bòsnia, ja que, o bé li permetran avançar cap a la UE i l’OTAN, o frenarà aquestes ambicions per les seves rivalitats ètniques.
Una sorpresa en aquests comicis ha sigut l’elecció de Komsic com a membre croat de la direcció col·legiada del país, ja que el nacionalista Dragan Covic, actual copresident, era el favorit. Aquest polític, que advoca per un concepte de país de ciutadans i no d’ètnies, ha declarat aquesta nit que "servirà a tots els ciutadans de Bòsnia i Hercegovina", i el seu missatge per al poble croat va ser que no tenen raons per a la "por ni la preocupació".
Notícies relacionadesEl nou membre musulmà de la Presidència bosniana, Dzaferovic, és el vicepresident del nacionalista i governant Partit d’Acció Democràtica (SDA), la formació més gran entre els bosnians musulmans pròxima a Turquia. Està considerat un polític pragmàtic i sense carisma, però compta amb el recolzament del líder de l’SDA i principal figura entre els polítics musulmans, Bakir Izetbegovic, que ha complert dos mandats seguits en la Presidència bosniana.
"Bòsnia i Hercegovina necessita estabilitat, reformes econòmiques i el desenvolupament i les integracions internes", va declarar Dzaferovic després de proclamar la seva victòria.
