En la caravana d'immigrants a Mèxic: «No hi ha fronteres per a nosaltres»

No són només Donald Trump, el Govern de Mèxic i alguns dels seus ciutadans. Fins als elements semblen entossudits a frenar la caravana d’immigrants centreamericans que va sortir fa 12 dies d’Hondures. Però sota una calor i una humitat asfixiants, i després d’una nit en què la pluja va impedir el descans, milers d’homes, dones i nens continuaven avançant aquest dijous en la seva processó lenta i dispersa cap al nord per l’estat de Chiapas. Han recorregut poc més de 100 quilòmetres des que van entrar a Mèxic. Els en queden més de 2.000 per arribar a la frontera nord-americana.

El cansament fa estralls. Dimecres a la nit, després d’una caminada de gairebé 60 quilòmetres, van arribar a Mapastepec, on personal mèdic atenia nens deshidratats, persones febrils... El descans es tornava un repte. Els plàstics i cartrons preparats per dormir als carrers queden inutilitzables sota un xàfec de dues hores. Sales habilitades d’urgència per l’ajuntament, l’església i una escola només van donar per allotjar-ne algunes de les dones i dels nens. No, tots.

L’amenaça dels narcos

En qualsevol cas tampoc no hi ha pau ni temps per dormir. Alguns es mantenen en alerta per la inseguretat i conten, per exemple, que fa un parell de nits, a Huixtla,els Zetes van intentar emportar-se uns nens. I tots s’avancen al trenc d’alba i emprenen el seu camí a peu quan encara tot és fosc i no són ni les cinc de la matinada. Han d’avançar-se a l’implacable sol que crema aquesta selva. És el que van fer aquest dijous, de camí cap a Pijijiapan.

D’altres encara van més avançats. Són els qui fan autoestop i aconsegueixen que camionetes o camions els donin un 'ride'. Són, també, els més joves i forts, com un grup d’uns 16 que aquest dijous esperaven en una caseta de cobrament a la carretera 200 entrePijijiapan i Tonalá. Havien tingut sort per arribar fins aquí. I tornaven a tenir-la quan un camioner els va oferir transport.

Abans de muntar explicaven que van sortir fa dies de la terminal d’autobusos de San Pedro Sula, l’epicentre on va començar la caravana. S’havien assabentat, com la resta, "per les xarxes socials", "per les notícies". I es van sumar a una cadena humana que ha tornat a posar el focus en la greu situació de pobresa, violència i corrupció a Hondures, (i també a El Salvador i Guatemala), a la complexa relació de Mèxic amb els seus veïns centreamericans del sud (i el veí del nord) i a les extremistes polítiques de línia dura de Donald Trump, que continua criminalitzant els immigrants amb declaracions incendiàries i sense dades per recolzar les seves afirmacions i tornant-los material de campanya per a les pròximes eleccions, confiant a galvanitzar les bases republicanes.  

De moment, res deté els immigrants. Expliquen que la policia federal de Mèxic els està tractant bé. "Amb ells no hi ha problemes", deia un dels homes abans de pujar al camió. I tot i que part de la població mexicana està sent dura i crítica amb la caravana, especialment en les xarxes socials, molts d’altres els estan ajudant en el seu camí amb aigua, menjar i roba. “El menjar fins i tot sobra”, explicaven.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

La disgregació en grups no és una bona notícia per a aquesta caravana elàstica, en la qual, segons les autoritats mexicanes, ara queden una mica més de 3.600 persones. Com més es dispersin més vulnerables es tornen i dimecres, per exemple, un grup de retardats va ser arrestat per les autoritats de migració de Mèxic. Però la resta continua, determinada a assolir la meta.

Quan se’ls diu que Trump desplegarà l’Exèrcit a la frontera, criden des del tràiler: "No importa, no ens detindran", deia un. "Trenquem barreres. Això no existeix per a nosaltres", cridava un altre. "No hi ha fronteres per a nosaltres".