¿Per què són tan importants les eleccions d'avui als EUA?

La campanya més cara en la història de les eleccions de mig mandat als Estats Units té les hores comptades. Milions de nord-americans aniran aquest dimarts a les urnes per renovar el Congrés de la nació, però també la gran majoria dels parlaments estatals, una trentena de càrrecs de governador i nombrosos ajuntaments.

El president Donald Trump no serà a cap de les paperetes, però aquests comicis seran també un judici a la seva gestió i determinaran la seva capacitat per legislar en els dos pròxims anys. Tots els indicis apunten a una elevada participació, superior al 37% de l’electorat que va votar en les legislatives del 2014. Els demòcrates aspiren a donar-li la volta al mapa polític, aprofitant el rebuig visceral que Trump genera entre les seves bases.

La batalla pel Congrés

El plat fort d’aquestes eleccions es dirimeix en el Congrés. Es renoven els 435 escons de la Cambra de Representants i una mica més d’un terç en el Senat, 35 dels 100 escons, ja que es disputen també dues eleccions especials per la renúncia abans de temps dels senadors que els ocupaven.

Els republicans tenen actualment majoria a les dues cambres: 51-49 en el Senat i 235-193 a la Cambra de Representants, on hi ha set escons vacants. El control del Capitoli els ha permès legislar sense buscar consensos, tot i que les dissensions internes dins del partit i la pírrica majoria que ostenten a la Cambra alta els ha impedit aprovar massa lleis de pes.

El control dels estats

En un sistema federal com el nord-americà, les decisions adoptades en els parlaments estatals són gairebé més importants per a la vida del ciutadà que les que arriben del Congrés federal. Però també tenen molta influència per determinar el resultat en les eleccions nacionals per la seva capacitat per redefinir els contorns de les circumscripcions electorals, una pràctica que es coneix com a ‘gerrymandering’. Consisteix essencialment a modificar les fronteres de la circumscripció en funció del perfil demogràfic de la seva població per beneficiar les opcions electorals del partit que mana.

Els conservadors controlen actualment 33 dels 50 estats, a més de dos terços dels escons en els parlaments estatals. En aquestes eleccions es renoven 36 càrrecs de governador, 23 d’aquests ocupats actualment per republicans. Les batalles aFlorida, Ohio, Michigan i Pennsilvània se seguiran molt de prop perquè tots són estats sense un color polític definit, de manera que el resultat podria servir per predir el que passarà en les presidencials del 2020.  

La predicció de les enquestes

Els demòcrates confien en una onada blava per donar-li la volta al mapa polític, però les enquestes no són del tot concloents. Tenen un 85% de probabilitats de recuperar la Cambra de Representants, segons la mitjana dels sondejos de ‘FiveThirtyEight’. L’última enquesta de la CBS els dona 225 escons, set més dels que necessiten per a la majoria, tot i que a 13 dels districtes el marge d’error és ampli.

En el Senat, no obstant, les seves probabilitats no passen del 14%. En gran manera perquè els seus representants defensen la gran majoria d’escons en joc i 10 es lliuren en estats on Trump va guanyar el 2016. La campanya del president en els últims dies ha estat més centrada a assegurar el Senat que a donar-li la volta als sondejos a la Cambra de Representants.

El futur de la presidència de Trump

Si els demòcrates recuperen la Cambra baixa, s’acabarà el rodet republicà en el Congrés. Els conservadors hauran de pactar per legislar, un escenari complicat ateses les posicions maximalistes que imperen al Capitoli. Igual d’important per als demòcrates serà el poder que tindran per llançar comissions d’investigació. Els seus líders ja han dit que pretenen investigar les finances del president, la trama russa o la presumpta corrupció a l’Administració. També podrien posar en marxal’‘impeachment’, el judici polític per apartar Trump de la Casa Blanca.

Tot i així, el president mantindrà molt poder sobre la judicatura i la política exterior si el seu partit manté el control del Senat. La Cambra alta té potestat sobre els tractats internacionals i és també l’encarregada de ratificar els nomenaments de jutges federals. Trump ha nomenat més jutges conservadors que cap dels seus predecessors en la història recent. També ha governat més per decret que passant pel Congrés, per això no necessàriament canviarà gaire la seva presidència. La seva política immigratòria, els seus atacs al canvi climàtic, els aranzels o la desregulació són fruit de les seves ordres executives.

Arguments finals

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Trump ha plantejat aquestes eleccions com un referèndum sobre la seva presidència i ha fet campanya de forma infatigable. En els últims sis dies, 11 mítings en vuit estats. Ha parlat d’economia, però molt menys del que la seva bona marxa hagués aconsellat. Molt més ha apostat per atiar la por cap als demòcrates i la immigració amb un discurs demagògic i atapeït de falsedats. "No deixarem que aquesta gent envaeixi el nostre país”, va dir diumenge a Geòrgia referint-se a la caravana d’immigrants que avança per Mèxic. En aquest punt del mandat, Trump és el president més impopular des dels anys 50 del segle passat, segons les enquestes de Gallup.

Els demòcrates no han tingut un discurs gaire unificat en aquesta campanya i el seu missatge ha oscil·lat en funció del perfil polític del candidat. Alguns són socialistes, altres tan moderats que podrien passar per qualsevol republicà de la vella escola. La condemna a les polítiques de Trump, a la seva retòrica incendiària i al clima d’odi que fomenta ha sigut un dels elements que han articulat la seva campanya. L’altre ha sigut principalment la Sanitat, que és el tema que més preocupa l’electorat en aquestes eleccions.