Trump, amb la vista al 2020

A Donald Trump li agrada presumir que no segueix les regles habituals que han marcat altres presidències, però hi ha una cosa en què no li importa ser tradicional. Aquest dilluns, abans de participar en un dels tres mítings que va protagonitzar la vigília d’eleccions, va avançar que el seu gabinet tindrà alteracions passi el que passi en els comicis. "Les Administracions normalment fan canvis després de les legislatives i probablement entrarem en aquesta categoria. Crec que és el costum", va declarar.

El sotrac del seu govern, que s’anticipava des de fa temps, coincideix amb precedents històrics d’altres presidents que van aprofitar les legislatives per a resetejar. En el seu cas, no obstant, serà el nou de múltiples canvis que, en menys de dos anys, han fet ja de la seva Administració una de les més convulses en la història dels Estats Units. I tot i que el calendari i la profunditat de les modificacions poden quedar influïts pels resultats d’aquests comicis, hi ha una cosa prèvia que ja marca els plantejaments del seu redisseny.

"Vol l’equip A més fort de cara al 2020", li deia fa uns dies a Politico un republicà pròxim a la Casa Blanca. "Busca gent que doni millors resultats i totes aquestes decisions les està prenent en el context de la campanya de reelecció", afegia.

Sessions i el ‘Russiagate’

Ningú sembla més destinat a buscar una nova feina que Jeff Sessions, el fiscal general. Trump mai ha ocultat, ni en privat ni en públic, la seva indignació perquè Sessions es recusés de la investigació del‘Russiagate’,que més enllà de les indagacions de Robert Mueller pot agafar nova força en el Congrés si els demòcrates recuperen la Cambra baixa.

I poc importa que el que va ser ultraconservador senador de la meridional Alabama hagi donat suport gustós des del Departament de Justícia a les polítiques més extremes de Trump en immigració, la línia dura en matèries de llei i ordre o, aquest mateix dilluns, les advertències sense fonament sobre possible frau electoral que tenen un tuf d’amenaça per desincentivar el vot de minories. La seva sortida es dona per feta i no es descarta que se n’assabenti de mala manera per un tuit presidencial.

Tampoc té garantit el sou com a secretària de Seguretat Nacional Kirstjen Nielsen, a qui Trump no veu com a prou determinada en la lluita contra la immigració. Han xocat en baralles que han transcendit i en part Nielsen només ha sobreviscut fins ara perquè és una de les protegides de John Kelly, el cap de gabinet de Trump. Si aquest marxés (tot i que s’ha publicat que el president li ha demanat que es quedi fins al 2020), Nielsen seria baixa segura. Fins i tot si Kelly no se’n va possiblement també. Segons un altre article sobre els plans a l’Ala Oest a The Washington Post, Trump ja li està buscant relleu.

Escàndols i desacords

Notícies relacionades

¿Per què són tan importants les eleccions d'avui als EUA?

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hi ha altres noms a les quinieles. Apareix, per exemple, el de Ryan Zinke, secretari d’Interior, que està sota l’ombra d’una potencial investigació de Justícia. A Zinke l’han sacsejat revelacions sobre uns acords sobre terrenys a Montana en què podria beneficiar-se d’expansions de perforacions que depenen de la seva cartera, però enfronta també altres problemes ètics, des d’haver intentat fer la seva esposa "voluntària" d’Interior perquè viatgés gratis o portar donants en viatges oficials. Fins i tot Trump ha dit que estudiarà les investigacions i "no estaria content en absolut" si es prova la corrupció. I escàndols similars ja el van portar a veure’s forçat a dir adeu a l’administrador de l’Agència de Protecció Ambiental, Scott Pruitt, tot i que era un dels seus favorits.

El que Trump nega és que vulgui acomiadar el secretari de Defensa, Jim Mattis, tot i que tots dos mantenen el que una font de la Casa Blanca ha definit com "una relació de feina incòmoda” i el mateix president, en una entrevista recent, va dir que el militar és "una espècie de demòcrata.I tot i que no ha parlat públicament de Wilbur Ross, el seu secretari de Comerç, ha transcendit el seu descontentament amb el seu estil negociador i comentaris despectius que ha fet sobre ell.