El Congrés amb més dones i més plural de la història

Continuaran en minoria al Congrés i en els governs estatals, infrarepresentades, però les dones dels Estats Units han fet història en aquestes eleccions legislatives, com a candidates i com a votants. En molts casos, activades des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, mobilitzades davant de les polítiques i el discurs de la seva Administració i en l’era del #MeToo, les dones s’han registrat més que els homes i han liderat esforços d’organització. Com a activistes i com a candidates, han lluitat per un paper protagonista. En moltes formes, i malgrat algunes derrotes, han guanyat.

Encara sense els resultats definitius, ja hi ha rècords. Les dones mai havien tingut més de 84 escons dels 435 de la Cambra de Representants, però quan el nou Congrés prengui possessió al gener en seran almenys 99, segons les dades del Centre de la Universitat Rutgers de Dones i Política Americanes, i fins a 111, segons altres recomptes. En els estats, si més no s’igualarà la marca del 2004 i nou dones seran governadores. 

Representació de la diversitat

Els números són només la punta de l’iceberg d’un poder femení renovat i plural que al Congrés es traduirà en un acostament a una millor representació de la diversitat racial, religiosa, econòmica i d’orientació sexual del país. I és una història que s’escriu amb centenars de milers de noms anònims de voluntàries, organitzadores i activistes, però que es representa amb noms propis. La llatina de Nova York Alexandria Ocasio-Cortez, per exemple, es converteix als 29 anys en la congressista més jove de la història. Verónica Escobar i Sylvia Garcia han aconseguit finalment que Texas, on el 40% de la població és hispana, tingui representació femenina llatina a la Cambra baixa. I Sharice Davis, del poble Ho Chunk, i Deb Haalad, del Pueblo de Laguna, són els dos primers nadius americans a la Cambra baixa gràcies a les seves eleccions a Kansas i Nou Mèxic.

En un Congrés on està sobrerepresentat el cristianisme i que conviu amb un president que va idear un veto per negar l’entrada a ciutadans de països de majoria musulmana, dos representants marquen la fita per a les dones d’aquesta religió. Una és Rashida Tlaib, filla de palestins, que arriba a la Cambra baixa des de Michigan. L’altra, Ilhan Omar, que va néixer a Somàlia i va passar quatre anys en un camp de refugiats abans de convertir-se als 14 anys en immigrant als EUA, representarà Minnesota.

N’hi ha més. Massachussetts i Connecticut mai havien enviat a Capitol Hill dones negres, però aquest dimarts van escollir per representar-los Ayanna Pressley i Jahana Hayes, dos de les almenys 40 congressistes negres en la nova sessió. També des de Minnesota arribarà al Congrés Angie Craig, primera mare lesbiana a la Cambra baixa, que va aconseguir la seva elecció davant d’un candidat republicà, Jason Lewis, oposat als drets LGBTI i que va arribar a dir que tenir pares homosexuals “pot danyar el nen”.

Del rosa al blau

Tot i que també algunes victòries republicanes marquen fites per a les dones, com ara l’elecció a Tennessee de Marsha Blackburn com la primera senadora per l’estat; aquest“any de les dones”és blaui no només perquè el nombre de candidatures de demòcrates hagi superat aclaparadorament el de republicanes. Anàlisis de les dades disponibles apunten que el 59% de les votants ha recolzat els demòcrates enfront del 40% que ha emès vots pelsrepublicans, la distància més gran en unes de legislatives.

Les dones blanques, també segons les primeres dades, han repartit gairebé alhora els seus vots entre republicans i demòcrates, una cosa que batega en les derrotes que han patit en estats conservadors, com ara Missouri i Dakota del Nord, les senadores demòcrates moderades Claire McCaskill i Heidi Heitkamp. No obstant, fins i tot allà, batega una tendència preocupant per als conservadors, que amb una rebel·lió de la dona blanca educada de suburbi contra Trump veu caure les xifres de recolzament en aquest grup respecte a les legislatives del 2010 i del 2014. I els republicans també constaten la fuga de votants entre un altre grup electoral: el de dones independents. Aquesta vegada gairebé el 56% ha votat demòcrata, i el 39%, republicà.

Qüestió de fons

En els resultats d’aquest dimarts batega molt més que un tema formal de gènere; hi ha una qüestió transcendental de fons. La campanyes de dones demòcrates apunten a esforços per recuperar el discurs cívic en un ambient embrutit des de la Casa Blanca i centrar l’atenció en qüestions vitals per a l’electorat, com ara la sanitat. És per exemple el que va portar a presentar-se a Nova Jersey Mikie Sherrill, una antiga pilot d’helicòpter de la Marina i una de les quatre veteranes elegides per al Congrés.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Moltes arriben a Washington amb una agenda progressista, però també n’hi ha d’altres amb propostes més centristes. Tenen en comú que gairebé totes han optat per no seguir paràmetres tradicionals de campanya i s’han obert a compartir experiències personals que les acosten a l’electorat. I milloren la representació de la societat real a Washington.

“Com més americans voten, més s’assemblen a Amèrica els nostres líders electes”,celebrava aquest dimecres Barack Obama. Pocs com ell, primer president negre dels EUA, entenen millor la transcendència del que va passar dimarts.