Europa ja ha aixecat 1.000 km de murs contra la immigració

Murs de filat. Murs de pedra i formigó. Murs per terra, mar i aire. Murs de por, ni tan sols es veuen, però es fan notar.L’obsessió  d’Europa  per fortificar-se i evitarl’arribada massiva d’immigrants es materialitza en la construcció de prop de 1.000 quilòmetres de barreres, físiques i virtuals. Gairebé tres dècades després que caigués el mur de Berlín i que creixessin les esperances d’un món que no tornés a patir les seqüeles de la segregació, el Vell Continent sembla més decidit que mai a blindar el seu territori sobirà.

Al dictat d’una política internacional dominada per la desconfiança i el temor davant d’una amenaça exterior en forma de persones, es fomenten les bases d’aquesta "Europa fortalesa", que es descriu en l’estudi Aixecant murs, fet per Ainhoa Ruiz Benedicto i Pere Brunet i impulsat pelCentre Delàs d’Estudis per la Pau, el Transnational Institute i Stop Wapenhandel. "S’equiparen elsrefugiats  amb criminals per justificar l’adopció de mesures de control i vigilància amb els quals seguritzar el moviment de persones", destaca Ruiz Benedicto.

Exuberància

L’anàlisi destaca que Europa ha passat de tenir dos murs en la dècada dels 90 a una quinzena registrats l’any passat. I remarca l’any 2015 al calendari com un període clau per entendre aquesta escalada en l’estratègia de blindatge del continent. Només aquell any es van aixecar set noves barreres. Gairebé la meitat dels 28 estats membres de la UE han fortificat les seves delimitacions territorials: Espanya, Grècia, Hongria, Bulgària, Àustria, Eslovènia, el Regne Unit, Letònia, Estònia i Lituània. A aquesta llista s’hi suma Noruega, fora de l’organització comunitària, però membre de l’espai Schengen. En aquesta nòmina, destaquen hi Espanya i Hongria, que han aixecat murs per controlar migracions, així com Àustria i el Regne Unit, que han delimitat l’espai en les seves fronteres compartides amb països del’espai Schengen. També Eslovàquia ha optat per aquesta mesura, en el seu cas, amb finalitats de segregació racial.  

En el context d’aquesta exuberància defensiva també s’han de comptabilitzar les barreres marítimes, especialment al Mediterrani. L’informe posa el focus en el dispositiu comunitari a alta mar per evidenciar que la majoria d’aquestes operacions han tingut com a mandat principal la dissuasió i la lluita contra la criminalitat, però no el rescat de persones". "Només una de les set operacions marítimes de la UE, la Mare Nostrum, que va coordinar el Govern italià, va incloureorganitzacions humanitàries en la flota, però va acabar reemplaçada per l’operació Tritó, amb un pressupost més baix", detalla Ruiz Benedicto.

Amenaça

I per culminar el recompte d’aquesta logística ultrapotectora, els murs mentals, els que no s’aprecien, però que van calant en l’imaginari col·lectiu, acompanyant la narrativa de la por que difonen els partits d’extrema dreta. Formacions polítiques en auge, que assenyalen els immigrants com a amenaces potencials per a l’equilibri i el benestar futur de les societats autòctones. Ja són 10 els estats de la UE que tenen partits xenòfobs amb presència representativa en el panorama polític local, cosa que vol dir que els avala un mínim de mig milió de vots en cites electorals els últims vuit anys.

Notícies relacionades

Europa externalitza el control de fronteres

Carn, ossos, pell

Arran d’aquesta tendència, es justifica l’aparició de programes de restricció de la circulació  de persones, i aquests se centren en la recollida de dades biomètriques. Informació que engrosseix les bases de dades de l’EURODAC (el centre europeu de controld’empremtes dactilars per identificar els sol·licitants d’asil i elsimmigrants irregulars), i que es fa servir en l’establiment de "pautes i patrons dels moviments de persones". Augmenten les sospites sobre els nouvinguts, els desconeguts, que en aquest engranatge passen a convertir-se en una amenaça. L’informe posa el focus en com es fomenta la sensació d’inseguretat, la irrupció de la "por".

L’escenari ideal per legitimar unacursa d’obstacles "socials, polítics i físics", acoblats a un engranatge de polítiques xenòfobes que si d’alguna cosa són garantia és de consolidar "problemes estructurals de violència global i desigualtat econòmica". "L’extrema dreta manipula l’opinió pública per crear temor i recels irracionals cap a les persones refugiades –revelen Brunet i Ruiz Benedicto. S’estableixen, així, murs mentals en les persones que, més endavant, exigiran la construcció de murs físics”.