Un centenari per reivindicar el multilateralisme davant Trump

La jornada històrica que ha fet de París l’epicentre de les commemoracions del centenari de l’armistici de la primera guerra mundial congregant70 líders mundials s’ha convertit en un al·legat contra les temptacions nacionalistes i el ressorgir dels vells dimonis que van devastar el continent europeu. 

Les lliçons de la Gran Guerra obliguen a recordar el passat i a pensar en el futur per evitar que el camí de la pau es trunqui com va passar 20 anys després d’un conflicte que va deixar18 milions de morts per un esperit de venjança i una crisi econòmica i moral que, segons ha recordat el president francès, Emmanuel Macron, va alimentarl’ascens dels totalitarismes.

A París s’ha reivindicat també el sistema multilateral que el president nord-americà, Donald Trump, ha apallissat sistemàticament des de la seva arribada a la Casa Blanca i s’han posat a sobre de la taula les amenaces que planen sobre la Unió Europea. La Itàlia de Matteo Salvini i l’Hongria de Viktor Orbán han sigut presents en els discursos sense necessitat de citar-los expressament.

Després de presidir un acte carregat de solemnitat en l’Arc del Triomf de París, en presència, entre altres mandataris, del mateix Trump, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el mandatari rus, Vladimir Putin, Macron ha obert el Fòrum de París per la Pau, que pretén ser una trobada anual de debat.  “Confio que sigui el símbol d’una pau duradora entre les nacions i no la fotografia d’un últim moment d’unitat abans que el món s’enfonsi en un nou desordre”, ha dit en la presentació.

Simbolisme 

De manera simbòlica, l’encarregada de pronunciar el discurs inaugural ha sigut Merkel que, en línia amb les paraules pronunciades hores abans pel president francès, ha advertit que el projecte europeu nascut després de la Segona Guerra Mundial per evitar un nou conflicte es veu de nou amenaçat per l’ascens del nacionalisme i el populisme.

“Veiem que la cooperació internacional, un equilibri pacífic entre els interessos d’uns i d’altres, i fins i tot el projecte europeu, estan de nou qüestionats”,ha indicat després de posar en relleu que la pau està lluny de ser una evidència. Merkel ha lamentat que alguns països facin prevaler els seus interessos recorrent fins i tot a la violència i ha recordat que existeixen avui dia 222 conflictes armats i 68 milions de refugiats, el 52% d’ells, nens.

“Alemanya va provocar la segona guerra mundial, va negar la civilització amb la Xoà i va soscavar la fe en la humanitat. Després d’aquest episodi res va ser com abans”, ha continuat.

Cooperació

La creació de les Nacions Unides va ser una de les respostes per impedir reeditar el passat i Merkel ha defensat el paper de l’ONU, una organització injuriada pels qui jutgen que el seu paper ha deixat de ser eficaç. “És fàcil destruir una institució. És increïblement difícil reconstruir-la”, ha advertit.

Remarcant que la primera guerra mundial va mostrar les “conseqüències funestes de l’aïllacionisme”, Merkel ha reivindicat la cooperació internacional com l’única solució per superar “l’horror del passat i construir el futur”.

El leitmotiv que ha guiat la commemoració del centenari de l’armistici es va escoltar també en l’al·legat del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres quan va avisar que molts dels símptomes del món actual semblen copiats dels anys 30, “fent témer un engranatge invisible”.

El president espanyol, Pedro Sánchez, que ha participat en el fòrum després d’assistir a la cerimònia del centenari, ha posat l’accent en l’amenaça que per a la pau i la seguretat suposa el canvi climàtic. Sánchez ha contribuït a la nova Biblioteca per a la Pau amb ‘Discursos polítics’ de Manuel Azaña al tractar-se d’una obra “plena de democràcia, tolerància i rebuig a l’horror de la guerra”.

Desmarcatge

Trump, que va arribar a París aquest divendres dinamitant totes les regles del decòrum amb un virulent tuit criticant el seu amfitrió, s’ha desmarcat del programa oficial sempre que ha pogut per tenir la seva particular quota de protagonisme.

Al·legant motius de seguretat, va rebutjar unir-se a la comitiva de mandataris que van recórrer junts els Camps Elisis i, mentre el president francès, obria a París el fòrum per la pau, es va desplaçar al cementiri de Suresnes al nord-oest de la capital, per retre homenatge als 1.500 soldats nord-americans caiguts en la gran guerra. Aquest dissabte va crear certa polèmica l’anul·lació de la seva visita al cementiri americà del Bosc Belleau que molts van considerar una falta de respecte.

Notícies relacionades

Macron insta a «combatre per la pau» en la cerimònia del centenari de l'armistici de la primera guerra mundial

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Trump també ha tingut una breu xerrada bilateral amb Vladimir Putin, que va arribar l’últim a la tribuna de convidats de l’Arc del Triomf i va saludar somrient el president nord-americà. Segons ha informat l’agència Ria Novosti, tots dos han acordat reunir-se per mantenir una conversa més en profunditat durant la cimera del G-20 a finals de novembre a Buenos Aires.

L’únic imprevist de la jornada va ser la irrupció de dos activistes de Femen que van aconseguir saltar-se el cordó policial dels Campos Elisis al pas de la limusina de Donald Trump malgrat l’ampli dispositiu de seguretat desplegat a la capital francesa. A la plaça de la República unes 1.500 persones es van manifestar en protesta per la seva presència a París.