L'expresident peruà Alan García sol·licita asil polític a l'Uruguai

L’expresident Alan García Pérez va sol·licitar asil a l’ambaixada de l’Uruguai a Lima després que un jutge li prohibís sortir del país per un període de 18 mesos mentre és investigat per presumpte frau i rentada d’actius en el marc d’un cas que ha arrasat la classe política peruana i que té a veure amb les accions de la constructora brasilera Odebrecht.

L’ambaixador uruguaià a Lima, Carlos Alejandro Barros, va comunicar que García va ingressar dissabte a la nit a la seva residència i va demanar que se li concedeixi el dret que la Convenció sobre Asil Diplomàtic del 1954 contempla per als que al·leguen persecució política. El ministre d’Exteriors de l’Uruguai, Rodolfo Nin Novoa, va dir que "no hi ha termini per donar una resposta" a l’home que va governar el Perú en dues oportunitats (1985-1990 i 2006-2011). No obstant, el diari ‘El País de Montevideo’ va avançar que la demanda serà acceptada. L’espera de la resolució tensa els ànims. Als voltants de l’ambaixada es van reunir partidaris i detractors de García i no van faltar els insults encreuats i enfrontaments. Va haver d’intervenir-hi la policia.

La Fiscalia peruana va sol·licitar la mesura de restricció contra el també líder de l’APRA en el marc de les investigacions que se segueixen per presumptament haver afavorit la constructora brasilera en la licitació del Metro 1 de Lima. García, que els últims anys estava residint a Madrid, va escriure una carta al mandatari uruguaià, Tabaré Vázquez, on li explica les raons que el van portar a entrar a l’ambaixada d’aquest país. 

Segons l’excap d’Estat, al Perú preval un "ambient de persecució política" i no hi ha "fiscals ni jutges naturals o imparcials". Al seu torn, va acusar el president interí, Martín Vizcarra, i el seu cap de Gabinet, César Villanueva, d’"arraconar" els altres poders de l’Estat. "Al meu país, la guerra per ocupar les institucions i la Fiscalia de la Nació ha creat un clima d’indefensió jurídica, on ni la veritat ni l’absència de proves valen davant de l’afany d’utilitzar els procediments investigatoris extremant abusivament les seves il·lícites atribucions". Vizcarra no es va demorar a respondre-li. Va dir que al Perú "regeix el respecte il·limitat de la divisió de poders, la Constitució i els tractats internacionals". Per tant, "tots els peruans hem d’avenir-nos a la justícia, sense excepcions." 

La segona demanda d’asil

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

No és la primera vegada que García entra en una delegació diplomàtica a Lima a la recerca de refugi. El maig del 1992 va triar l’ambaixada colombiana després del’autocop d’Alberto Fujimori. En aquella oportunitat el va acompanyar el dirigent aprista Jorge del Castillo. García va prendre aquesta decisió perquè l’autòcrata l’havia acusat de possessió il·lícita d’armes.  L’excap d’Estat va viatjar després a Bogotà i, d’allà, a París, on va estar exiliat fins a la caiguda de Fujimori, vuit anys més tard. El parlamentari de l’APRA, Mauricio Mulder, va dir que aquesta nova demanda d’asil de García té el propòsit de "protegir la seva vida i la seva integritat", a causa que hi ha "amenaces de mort".

Desprestigi de la classe política

Les activitats d’Odebrecht al Perú, en particular, les relacionades amb l’anomenada "caixa dos", com es coneix la "caixa negra" de la política, han esquitxat d’una manera o una altra tots els presidents de l’era post Fujimori, desd’Alejandro Toledo  (2001-2006), amagat als Estats Units, a Ollanta Humala (2011-2016) i Pedro Pablo Kuczynski (2016-2018), que va haver de dimitir abans de ser cessat pel Congrés. Fins i tot Keiko Fujimori ha quedat atrapada a la xarxa de denúncies de corrupció que tenen com a rerefons la constructora brasilera. García era l’únic mandatari que semblava estar al marge de les investigacions. El seu nom s’integra ara a la llista d’imputats, que no ha fet més que fer més profund el desprestigi de la classe política d’aquest país.