Condemnat per violació el líder d'una secta sud-coreana que defensava la castedat

El líder d’una secta que pontificava sobre la castedat ha sigut condemnat a 15 anys de presó per assetjar i violar els seus fidels. El pastor Lee Jaerock no va aportar grans novetats al llibre d’estil del gremi. Va remarcar durant anys el seu caràcter diví per anul·lar la resistència de les seves víctimes. El cas torna el focus a la miríada de religions tradicionals, cultes de tota mena i xamans en una societat que busca sovint un guia espiritual davant la hipertecnologia i competitivitat extrema.

La justícia ha condemnat Lee per 42 càrrecsd’assetjament i assalt sexual a vuit membres de l’Església Central Manmin. Les noies, totes d’uns vint anys, van patir els atacs durant anys, de vegades en solitari i d’altres en grup. La sentència estableix que, tot i que havien superat l’edat de consentiment, no s’hi van poder negar per la seva "absoluta fe en la infal·libilitat" de l’acusat. Lee es presentava en els seus sermons coml’Esperit Sant. "No vaig poder rebutjar-ho. Era més que un rei, era Déu", va assegurar una de les víctimes durant el procés. 

Les dones pertanyien a l’organització des del seu naixement o l’escola i havien sigut educades enl’obediència al líder. Els dubtes, no obstant, van començar a aflorar i el moviment global del #metoo va precipitar les seves denúncies a començaments d’any. Lee va escoltar la sentència en actitud de concentració extrema mentre un centenar dels seus fidels el recolzaven a la sala atapeïda. El condemnat va negar els càrrecs i va acusar les vuit dones de pretendre venjar-se després de ser expulsades per trencar el codi de l’organització. 

Excomunicat

Lee havia fundat la secta gairebé 40 anys abans a Guro, un districte llavors deprimit de Seül. Aquella dotzena de seguidors ha crescut fins als 130.000 i l’organització compta avui amb una seu espatarrant i un ampli auditori. Les autoritats catòliques l’havien excomunicat després de clamar que havia curat càncers i sordeses entre altres miracles.

Les creences religioses estan molt assentades a Corea del Sud. És, juntament amb les Filipines, el país més ferventment catòlic de l’Àsia. El cristianisme i el budisme són les religions més populars, però entre els seus plecs abunden cultes més o menys inquietants que s’atribueixen la puresa davant les grans branques. Més de 60 líders cristians es presenten com el fill de Déu o directament Déu, segons l’Institut Cristià d’Investigació d’Heretgies de Corea. Aquestes congregacions han protagonitzat capítols luctuosos, com el suïcidi de 32 membres de la secta Odaeyang el 1987 juntament amb el seu líder.

Notícies relacionades

Alemanya indemnitzarà les víctimes de la secta nazi Colònia Dignitat

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La llum que prometen enmig de la incertesa i la desolació també va atraure l’expresidenta Park Geun-hye, ara a la presó per l’escàndol més gran de corrupció que es recorda al país. Park havia vist en la seva adolescència els assassinats dels seus pares i va acabar en l’òrbita d’un fosc predicador que, segons les agències d’informació nord-americanes, posseïa un control absolut sobre ella. Després de la mort del predicador, va ser rellevat per la seva filla, Choi Soon-sil, més coneguda com la Rasputina sud-coreana. La premsa nacional va descriure dos anys abans un misteriós grup esotèric comandat per Choi que decidia sobre la política de Corea del Nord i altres assumptes sensibles.

La insistència a presentar Choi com a xaman va generar la protesta del gremi. L’organització nacional de xamans va lamentar la reputació de xarlatans corruptes amb què se’ls estigmatitzava, i centenars d’ells van firmar una carta demanant a la premsa que abandonessin aquest qualificatiu per referir-se a Choi. Corea del Sud compta amb 300.000 xamans registrats, és a dir, un per cada 165 persones. Molts sud-coreans acudeixen a ells a la recerca de respostes davant de problemes mèdics, per conèixer el futur o ala recerca de consell. Durant l’ocupació japonesa (1910-1945) van ser desdenyats per fraudulents i estafadors, però la transformació econòmica i tecnològica els ha fet tornar.