Ucraïna imposa la llei marcial a les regions frontereres amb Rússia després de l'incident naval a Crimea

La Rada, el Parlament unicameral d'Ucraïna, ha aprovat aquest dilluns la proposta del president Petró Poroixenko, de declarar l’estat d'excepció durant 30 dies a les regions frontereres amb Rússia i Moldàvia, hores després del greu incident naval ocorregut durant la jornada de diumenge al mar Negre, quan tres barcos  de la Marina ucraïnesa –un remolcador i dos petits barcos artillats– van ser capturats per patrulleres que pertanyien al Servei Federal de Seguretat (FSB) rus. La proposta presidencial ha obtingut els vots afirmatius de 276 diputats, i entrarà en vigor a partir del 28 de novembre.

En una intervenció televisada, el cap de l'Estat ucraïnès ha justificat la decisió davant de l’amenaça  d'invasió que, segons ell, plana sobre el país, mentre ha promès no aprofitar la circumstància per limitar els drets, llibertats o ajornar consultes electorals, en un país que en uns mesos ha d'acudir a les urnes precisament per renovar el seu mandat presidencial o per elegir un nou cap de l'Estat. “Les dades d'intel·ligència parlen d'una amenaça extremament greu d'operació terrestre contra Ucraïna... les forces de Rússia estan preparades per envair en qualsevol moment el territori d'Ucraïna”, ha assegurat Poroixenko. El plantejament inicial del president ucraïnès va ser finalment suavitzat, tant en la seva durada com en les seves atribucions, a suggeriment de diversos legisladors ucraïnesos.   

Rússia ha admès que va arribar a fer servir foc real per neutralitzar els barcos ucraïnesos, en què van resultar ferits tres mariners, la vida dels quals no corre perill. Segons la versió de Moscou, els barcos ucraïnesos van ignorar les demandes per aturar-se i van fer maniobres perilloses. En un vídeo difós, fer des del post de comandament d’un barco rus, es veu com aquest envesteix el remolcador ucraïnès entre ordres i paraules malsonants del capità. Les successives crides de dirigents polítics occidentals exigint a Moscou que alliberés les tripulacions i els barcos capturats han sigut ignorades per complet per la part russa.   

Els tres barcos ucraïnesos navegaven des d’Odessa, al mar Negre, i pretenien arribar fins a Mariúpol, el principal port ucraïnès al mar d’Azov, per reforçar el dispositiu militar ucraïnès que hi ha allà. Per impedir el pas de la flotilla ucraïnesa, Moscou va tancar a la navegació l’estret de Kertx durant unes hores, va bloquejar el pas sota el pont de Crimea amb un gran barco mercant, i va enviar avions de combat i helicòpters d'assalt Ka-52. Ja de matinada, amb els barcos ucraïnesos capturats retinguts al port de Kertx, Moscou va reobrir el pas a la navegació de “barcos civils”. Per a Moscou, tot l'incident és una “provocació” de Kíev, realitzada en coordinació amb els seus aliats occidentals, per justificar així un nou increment “de les sancions a Rússia”, segons una declaració emesa pel Ministeri d'Exteriors rus. Precisament, davant del temor d'una nova ronda sancionadora, el ruble, la divisa russa, s'ha depreciat àmpliament respecte a l'euro i al dòlar.   

La indignació augmenta a Kíev

A Kíev, la indignació anava augmentant a mesura que passaven les hores. El Ministeri d’Exteriors ucraïnès va comminar la comunitat internacional a "condemnar amb claredat” les accions de Rússia, que constitueixen un “problema de seguretat” per a “totes les nacions riberenques del mar Negre”. Kíev afirma que havia advertit prèviament la part russa del pas de la seva flotilla a través de l’estret de Kertx i que les accions de les patrulleres russes equivalen a “pirateria”. Exdirigents ucraïnesos van demanar a l’Executiu que denunciés l’acord vigent entre els dos països, firmat el 2003, que considera el mar d’Azov com aigües interiors d’Ucraïna i Rússia, per tant, poden ser utilitzades lliurement pels dos països, i demarcar aigües territorials.       

Tant l’OTAN  com la UE han donat suport sense fissures a Ucraïna en el seu contenciós amb Moscou. En una conversa telefònica, el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, ha ofert “tot el suport” de l'organització a la “sobirania i integritat territorial” ucraïnesa.  La UE, per boca del president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha condemnat l’“ús de la força” per part de Rússia i ha exigit a Moscou que torni a Ucraïna “els mariners i els barcos capturats”. El Consell de Seguretat de l'ONU tenia previst aquest dilluns fer una reunió d'urgència per debatre el tema, a petició tant d'Ucraïna com de Rússia.   

Notícies relacionades

Rússia asfixia els ports d'Ucraïna després de l'obertura del pont de Crimea

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions