Cinc anys sense Mandela

Fa exactament cinc anys, el llavors president Jacob Zuma donava la notícia al món: Nelson Mandela havia mort als 95 anysNelson Mandelamort anys. Sud-àfrica va reaccionar a la seva mort amb un profund dol ple d’emoció però també de joia, el que despertava recordar un monumental llegat que gairebé ningú discuteix al món, i del qual és prova incontestable encara avui la vibrant democràcia sud-africana. Amb motiu del cinquè aniversari de la mort de 'Madiba', EL PERIÓDICO ha parlat amb professionals sud-africans de diferents sectors per avaluar el llegat polític del seu primer president democràtic.

Quan el 1990 i després de 27 anys entre reixes Mandela va sortir de la presó, Sihle Ngobese tenia quatre anys i vivia en un dels guetos que el règim de l’apartheid havia construït per a la mà d’obra negra que feia servir a preu de saldo a les ciutats blanques. “Recordo que vaig sentir l’esperança de la gent, l’optimisme pel futur”, diu Ngobese del que és el seu primer record polític. Treballa al prestigiós Institut de Relacions Racials i ha analitzat en profunditat per a aquest centre d’estudis la història recent de Sud-àfrica.

“Mandela tenia tant poder que podia haver fet qualsevol cosa”, assenyala en relació amb la immensa popularitat i simpatia internacional amb què el líder sud-africà va arribar al poder el 1994. “El més extraordinari de Mandela és que ens va ensenyar que el poder és perillós i s’ha de limitar”, afirma Ngobese, que recorda el compromís inequívoc de 'Madiba' amb les institucions democràtiques i la separació de poders i compara la seva retirada després d’un sol mandat amb les llargues dictadures unipersonals instaurades per molts presidents postcolonials del continent.

“Una força unificadora"

Als 29 anys, Sipho Hlongwane és un dels periodistes més destacats de Sud-àfrica. “Des del moment en què va sortir de la presó va ser una força unificadora extraordinària”, diu abans de recordar els nivells de violència i divisió que vivia el país quan es va desmantellar l’apartheid. Malgrat la desigualtat, l’estancament econòmic, la corrupció, la tensió racial i altres reptes a què s’enfronta el país –destaca Hlongwane–, el triomf de Mandela sobre els qui apostaven per la fractura social és una realitat consolidada fins avui. “Hi ha un consens general sobre què és Sud-àfrica i com resolem els nostres problemes: som una democràcia, tots els adults voten, a ningú se li neguen oportunitats per motius de discriminació”, explica Hlongwane sobre un sistema polític al qual influents sectors s’oposaven quan Mandela va prendre el comandament de la transició.

El mèrit de mantenir el país unit davant de tots els corrents que l’esquinçaven també l’hi reconeix a 'Madiba'l’escriptora Gugu Mhlungu, una de les personalitats més puixants de la ràdio a Sud-àfrica. Mhlungu remarca les diferents dimensions del llegat de Mandela, una figura que va anar evolucionant amb les circumstàncies al llarg de la seva vida i va representar en diferents etapes la resistència a la injustícia, el sacrifici de la presó per les seves idees, la pau i la unitat durant la transició i l’esperança d’un nou començament amb les primeres eleccions.

Promeses incomplertes

“Per alguna gent, la promesa que representava el 1994 no s’ha complert”, declara Mhlungu, que es refereix a la pobresa en què encara viuen molts sud-africans malgrat el futur d’“igualtat, justícia i dignitat” amb què va estrenar Sud-àfrica la seva democràcia. “El seu llegat significa coses segons quin moment i per a segons qui”, conclou.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Per Mhlungu, és moment d’abordar assumptes polèmics com la redistribució de la terra, la gratuïtat de l’educació o de més serveis bàsics, als quals Mandela i el seu partit, el Congrés Nacional Africà (CNA), van renunciar al seu dia amb l’objecte de l’estabilitat econòmica i social o –com creuen l’escriptora i Hlongwane– simplement van ajornar per a una segona transició que segons el seu parer ha de començar ara.

"En aquest país tenim molts problemes”, diu l’emprenedor i intel·lectual de 29 anys Sindile Vabaza. “En molts sentits estem al precipici, i les coses poden anar bé o poden anar malament. Podem prosperar i tenir èxit, però també podem fracassar com molts altres països africans”, explica Vabaza, que advoca per mantenir el missatge de reconciliació de Mandela. “Necessitem gent pragmàtica que sigui capaç de veure la humanitat de l’altre per dir ‘sí, han passat coses terribles, hi ha racisme... però com podem treballar junts per millorar això i que els nostres fills tinguin un futur’”, planteja.