Trump, disparat cap a l'autocràcia després de la dimissió de Mattis

Quan Jim Mattis va comparèixer davant del Senat per ser confirmat com a secretari de Defensa de Donald Trump va declarar: “Si alguna vegada penso que alguna cosa és immoral, l’endemà estaré de tornada pescant al riu Colúmbia”. Era una metàfora i Mattis no ha pescat aquest divendres, però Trump sí que ha depassat els límits del que és moralment acceptable per al prestigiós general retirat de quatre estrelles. Dijous va presentar la seva dimissió, que farà efectiva el 28 de febrer. El que batega després de l’enèsima baixa en l’Administració més tumultuosa i caòtica de la història recent dispara múltiples alertes, als Estats Units i a la comunitat global, sobre la deriva de la presidència de Trump.

La gota que ha vessat el got saturat de la paciència moral de Mattis ha sigut l’abrupta decisió de Trump de retirar totes les tropes de Síria contra el consell de tots els seus assessors militars i de seguretat nacional, un replegament que abandona a la seva sort els kurds i obre espais de poder a Rússia i l’Iran i al qual se suma la decisió de retirar la meitat de les tropes de l’Afganistan.

No és la primera vegada que Trump actua impulsivament, desatenent els seus assessors, sense semblar entendre les conseqüències de les seves accions, provocant terratrèmols globals a cop de tuit. Però la carta de dimissió de Mattis assenyala problemes de fons. Parla d’un president que no comparteix la seva creença en la transcendència de “mantenir aliances fortes i mostrar respecte als aliats”, o en la necessitat de ser “decidits i gens ambigus” amb la Xina i Rússia, o de tenir una “visió clara” davant “actors malignes” com Estat Islàmic.

Un equip a mida

L’adeu de Mattis representa la sortida de l’últim dels generals de qui Trump s’havia envoltat i presumia en els seus primers dos anys de mandat, una llista de la qual també van formar part H. R. McMaster i John Kelly. Amb altres dimissions i acomiadaments que s’han produït per diferències polítiques i ideològiques, fòbies personals i lluites entre corrents de poder a la Casa Blanca, obre l’últim espai que quedava perquè Trump quedi envoltat només per aliats, gent disposada a no portar la contrària a un president que ha demostrat no reconèixer més autoritat que la seva. I acosta l’escenari en què no quedarà cap barrera de l’'establishment’ tradicional perquè el mandatari apliqui totalment la seva política aïllacionista de l’“Amèrica primer”.

Segons analistes polítics com Thomas Wright, la reestructuració del gabinet, intensificada després de les legislatives de novembre, parteix d’“una estratègia deliberada per maximitzar la seva llibertat per operar”. S’explica en part per la realitat amb què s’enfrontarà a partir de gener, amb els demòcrates en control de la Cambra baixa, capaços no només de reforçar l’oposició política sinó també d’afegir la pressió de noves investigacions que ja l’assetgen, especialment la del fiscal especial Robert Mueller sobre el 'Rússiagate'.

Volatilitat disparada

Aquest horitzó immediat ja ha disparat la volatilitat de Trump. Fins a 'The Wall Street Journal', que sol donar-li suport i ha aplaudit el que defineix com a “alteracions de l’‘statu quo’”, ha escrit un editorial en què denuncia que està satisfent “els seus pitjors impulsos”, actuant com “un toro salvatge” i “elevant els riscos polítics per a ell i per als interessos dels Estats Units”.

Aquesta volatilitat s’explica també perquè Trump ha vist les primeres mostres serioses de fractures dins de la coalició que el va portar a la Casa Blanca. Congressistes republicans que durant dos anys han mantingut silenci sobre les seves crisis polítiques i personals han començat a trencar files. La setmana passada el van desafiar al Senat per la seva permissiva actitud amb l’Aràbia Saudita i el príncep Mohamed bin Salman davant de l’assassinat de Jamal Khashoggi. I la dimissió de Mattis ha portat fins i tot el líder republicà al Senat, Mitch McConell, a qüestionar la seva visió de lideratge global. “És essencial que els Estats Units mantinguin i reforcin les aliances fetes després de la segona guerra mundial que han construït acuradament líders dels dos partits”, ha recordat. “Hem de mantenir una comprensió precisa dels nostres amics i enemics i reconèixer que nacions com Rússia són entre els segons”.

Pressionat pels més radicals

Trump també sent pressió de les bases més radicals i de l’ala més conservadora del partit. Aquesta setmana n’havia rebut dures crítiques pel que consideren la seva “covardia” i “falta de coratge” al donar senyals que accediria a firmar un pressupost temporal encara que no inclogués els 5.000 milions de dòlars que reclama per almur fronterer amb Mèxic.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Segons un relat construït per 'The Washington Post’ amb 27 entrevistes, el president dijous “va entrar en barrina”, va actuar de forma “totalment irracional” i es va tornar “boig” per les crítiques que estava veient en els mitjans, tant per les seves decisions militars, d’una banda, com per la concessió pressupostària, d’una altra. Està convençut que si cedeix en el tema del mur els votants els “matxucaran” el 2020 i pensa que si, en canvi, es mostra implacable, tot i que això provoqui un tancament parcial del Govern, les bases ho recordaran com a prova de la seva “fermesa”.

Hores abans que el potencial tanqui comencés a la mitjanit, Trump assegurava que estan "totalment preparats per a un tancament molt llarg”. Suspenia els seus plans de viatge a Mar-a-Lago. El país, una vegada més, treia el cap a la disfuncionalitat.