"Manteniu la calma"

El mar va arruïnar un altre Nadal a Indonèsia. El tsunami va tornar a la memòria aquell infaust 26 de desembre del 2004, quan el temible binomi sisme-tsunami va deixar més de 200.000 morts a 13 països de l’oceà Índic. Indonèsia en va comptabilitzar més de la meitat. Les ones d’aquest cap de setmana no van superar els dos metres d’alt i una vintena es van endinsar a terra. Són magnituds molt més petites que les d’aquell tsunami que va esborrar illes del mapa, però apuntalarà en la psique col·lectiva la por de l’ona gegant.

Les cadenes de televisió locals han mostrat la llengua d’aigua empassant-se la terra. A la platja de Carita, una cèlebre destinació a l’oest de Java, el tsunami va deixar sobre la sorra aquest conegut rastre de destrucció que inclou fragments de cases i arbres arrencats. "Arribem a les nou de la nit (hora local) per passar les vacances, i de sobte ens trobem l’aigua. Tot es va tornar negre. No hi havia electricitat", ha explicat Muhammad Bintang, de 15 anys, a l’agència France Press. "No aconseguia engegar la moto, així que vaig sortir corrents. Vaig resar i vaig córrer al màxim de ràpid que vaig poder", ha assenyalat Lufti al Rasyid, de 23 anys, al qual el tsunami va sorprendre a la platja de Kalianda.

El incident va tenir lloc quan molts turistes eren a les platges de Pandeglang, al nord de l’illa de Java, una destinació habitual per als ciutadans de Jakarta. Les vivendes aixecades en primera línia de mar a la veïna localitat d’Anyer són ara una muntanya de runa.

Sorpresa i caos

La tragèdia acompanyarà el grup de rock local Seventeen. Un vídeo que va circular sense fre per les xarxes socials mostra la seva actuació sota un envelat davant dels 250 empleats de la companyia estatal PLN que feien a Tanjung Lesung la reunió anual. El bateria es presta a començar el seu solo enmig de llums psicodèlics quan una ona sorgida a la seva esquena tomba amb empenta la tarima i llança els músics cap a les taules del públic. Les imatges mostren la sorpresa i el caos.

Un membre del grup i el representant han sigut trobats morts mentre encara es busquen tres integrants i diversos familiars. "La marea va créixer fins al nivell de la sorra i va arrasar tota la gent que era allà. Desafortunadament, quan el corrent va retrocedir els nostres integrants no van poder salvar-se i d’altres no van tenir on agafar-se", explica el comunicat de la banda. El seu cantant, Riefian Fajarsyah, ha anunciat entre llàgrimes en un emotiu vídeo les baixes en la seva formació.

"Llicències inapropiades"

La infreqüent gènesi del tsunami va contribuir a la sorpresa. Les ones no van néixer aquesta vegada en un terratrèmol, fàcilment perceptible per les agències sísmiques internacionals, sinó en el més sigil·lós despreniment del pendent d’un volcà. El fenomen, qualificat d’"estrany" per les autoritats, va alimentar la confusió. L’absència de tremolors sísmiques va motivar que l’Agència de Geofísiques, Climatologia i Meteorologia (BMKG, en les sigles angleses), expliqués la marea alta per la lluna plena en els minuts posteriors a Twitter. "Manteniu la calma", demanava l’agència dissabte a la nit al costat de l’emoticona de les ulleres de sol. Va fallar en la predicció i en el to.

Notícies relacionades

La fúria divina del Krakatoa

Almenys 281 morts en un tsunami a Indonèsia

L’agència va reconèixer poc després que aquestes llicències van ser "inapropiades" enmig de la tempesta d’indignació. "Són massa bromes per ser una font oficial", assenyalava un usuari de Twitter. "La BMKG hauria de treballar amb més professionalitat perquè la informació inexacta sobre tsunamis pot causar més morts", opinava un altre. 

El tsunami també va sorprendre els turistes. Oystein Lund Andersen, que s’autodefineix com a fotògraf i estudiós dels volcans, ha relatat a Facebook que feia fotos quan va arribar el tsunami. "Vaig haver de córrer perquè l’ona va depassar la platja i va penetrar entre 15 i 20 metres terra endins", ha explicat. "La següent ona va arribar fins a la zona de l’hotel on m’allotjava i va arrossegar cotxes d’una carretera que passava per darrere. Vaig aconseguir arribar amb la meva família a un terreny més alt passant per senders de boscos i llogarrets, on els locals ens van ajudar. Estem fora de perill i molt agraïts", continua.