Almenys 281 morts en un tsunami a Indonèsia

Un tsunami causat per un lliscament de terres sota el mar ha deixat centenars de morts i ferits a les costes indonèsies properes a l’estret de Sonda, que separa les illes de Java i Sumatra. La zona més castigada és la regió de Pandeglang, a la província de Banten, on van els turistes per disfrutar de les platges i el Parc Nacional d’Ujung Kulon. L’últim recompte parla de 281 morts,1.016 ferits i 57 desapareguts, però les autoritats ja han advertit que la xifra augmentarà quan els equips de rescat arribin a les zones més devastades i avancin les tasques de desenrunament. Darrere del drama hi ha el fill del volcà Krakatoa, un nom amb ressonàncies tràgiques des de la seva erupció dos segles enrere.  

L’onada gegant, que va colpejar aquesta àrea dissabte a la nit, també ha provocat 11.687 desplaçats i ha danyat 611 vivendes, 69 hotels, 60 botigues i 420 vaixells, va informar l’Agència Nacional de Gestió de Desastres (BNPB) d’Indonèsia.

Les imatges de televisió mostren escenes de devastació massiva amb cases arruïnades, cotxes bolcats i arbres caiguts. La pobra qualitat de les construccions va contribuir al desastre. A la ciutat de Bandar Lampung, a l’oest de l’illa de Sumatra, centenars de locals van buscar refugi a les sòlides oficines governamentals. Endan Permana, cap de l’agència de desastres a Pandeglang, ha afirmat que la policia s’està encarregant de trobar supervivents. “Hi ha molts desapareguts”, ha afegit. Tots els morts són indonesis, segons les primeres i precipitades dades. A la zona s’està enviant maquinària pesada per assistir en l’evacuació i rescat de supervivents, però el mal patit per les infraestructures està retardant-ne l’arribada.

Les autoritats opinen que el tsunami, que va colpejar la costa a les 21.30 (hora local) de dissabte, va haver de ser causat pels enderrocaments sota la superfície del mar que van seguir a les erupcions del volcàAnak Krakatoa (fill del Krakatoa)fillja que els sensors no van captar cap moviment sísmic ressenyable. La debilitada estructura del volcà després de mesos d’erupcions explica un despreniment de terres que va desplaçar amb força una gran quantitat d’aigua i va crear les ones que després van escombrar les platges properes. L’efecte, expliquen els experts, seria com tirar una bossa d’aigua en una banyera.

Lligades a la lluna nova

L’ona expansiva d’aquesta allau va ser agreujada per les marees altes lligades a la lluna nova. “Aquesta combinació va generar sobtadament el tsunami que va colpejar la costa”, va aclarir Sutopo Purwo Nugroho, portaveu d’Agència Nacional de Gestió de Desastres. L’Agència Geològica d’Indonèsia estudia encara els fets per oferir una explicació més detallada. L’activitat del volcà, paradoxalment, havia baixat en les últimes setmanes i tant el magma com el nombre de roques incandescents que expulsava en els últims dies eren molt menors que l’octubre i el novembre.

Gegar Prasetya, del Centre d’Investigació de Tsunamis d’Indonèsia, apunta que l’ona no va superar el metre d’alt. “El problema és que els autòctons tendeixen a construir-ho tot a prop de la vora”, va explicar a l’agència AP. El Govern ha comptabilitzat danys seriosos a 556 vivendes, nou hotels, 60 restaurants i 350 vaixells.

El desastre va tornar a despullar la falta de mecanismes d’alerta davant de fenòmens que són freqüents a la zona. Les autoritats van informar que es tractava d’un simple augment de la marea i no d’un tsunami, pel que van demanar calma la població. “Si hi va haver un error al principi, ho lamentem”, va assumir a Twitter l’agència de gestió de desastres.

Inutilitat de les alarmes

El Govern ja havia rebut afilades crítiques després del terratrèmol i tsunami que van arrasar a l’octubre l’illa de Cèlebes (Sulawesi) per lainutilitat del sistema d’alarmes. Va ser instal·lat després que Indonèsia patís més de la meitat de les 230.000 morts causades per les onades gegants que van escombrar el sud-est asiàtic el 2004. Però les boies que mesuren l’altura de la marea no funcionaven per falta de pressupost. El president, Joko Widodo, va ser la diana de tots els retrets malgrat que el sistema estava caigut des del 2012, dos anys abans que accedís al càrrec. En els dies següents va prometre la seva immediata reparació. El problema, va reconèixer el Govern aquest diumenge, és que el país manca d’alarmes per a tsunamis que no són causats per terratrèmols, segons el diari Jakarta Post.

És previsible que l’oposició castigui de nou Widodo si es repeteixen les escenes de desesperació, pillatge i desemparament d’octubre. El president, en un comunicat oficial, va donar el condol a les famílies de les víctimes i va anunciar l’arribada immediata de personal i queviures.

El volcà Anak Krakatau, de 305 metres d’altura, ha estat en erupció durant els últims sis mesos, la qual cosa havia aconsellat estendre la zona d’exclusió fins als dos quilòmetres. Forma una petita illa a l’estret de Sonda, a 200 quilòmetres al sud-oest de Jakarta, que va emergir a l’oceà dècades després de la devastadora erupció del volcà Krakatoa el 1833. Les cròniques parlen de 36.000 morts i una columna de cendres, pedres i fum que es va enfilar fins als 20 quilòmetres d’altura. L’erupció, una de les més devastadores de la història, va sumir a la regió en la foscor i va deixar notar els seus efectes a bona part del globus. 

Notícies relacionades

Les imatges del tsunami a Indonèsia després de l'erupció del volcà Krakatoa

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Indonèsia s’assenta sobre l’anomenatcinturó de foc,una zona procliu als moviments tectònics. Un gegantí tsunami va escombrar les costes de l’oceà Índic el 2006 i va provocar 220.000 morts.

És l’últim desastre que assola el país del sud-est asiàtic en un ‘annus horribilis’ que ni tan sols dona treva en els seus últims dies. Un terratrèmol a Lombok, a prop de Bali, va deixar 17 morts a l’agost, gairebé 200 persones van morir ofegades amb l’enfonsament de dos ferris al juny, un altre terratrèmol seguit d’un tsunami van causar més de 5.000 morts a Palu, i un avió de la companyia de baix cost Lion Air es va estavellar amb gairebé 200 persones a bord pocs minuts després d’enlairar-se de Jakarta.