Indonèsia busca supervivents mentre tem un altre tsunami

Els equips de rescat busquen entre la runa supervivents del tsunami que va devastar dissabte a la nit les costes indonèsies de Sumatra i Java. És una carrera contra rellotge entorpida per les fortes pluges, les carreteres tallades i les amenaces de nous tsunamis. Els socorristes, policies i soldats remouen les ruïnes deixades per les ones amb excavadores i altres maquinàries pesades o amb les mans nues mentre els queviures i personal mèdic comencen a arribar a les zones més castigades.

Els últims recomptes parlen ja de 373 morts, més d’un miler de ferits i una cinquantena de desapareguts. “El número continuarà augmentant”, ha advertit l’Agència de Gestió de Desastres. La factura també inclou 11.687 desplaçats i danys seriosos a 611 vivendes, 69 hotels, 60 botigues i 420 embarcacions.

El rescat urgent de supervivents avança en un clima de por a un nou tsunami. Sutopo Purwo Nugroho, portaveu de l’agència, ha confirmat el perill aquest matí i va demanar a la població que s’allunyi de la costa i les platges de moment. Podrien produir-se nous despreniments de terres al volcà Anak Krakatoa perquè acumula tres mesos entrant en erupció gairebé diàriament. La virulència actual és menor que l’octubre i el novembre però la seva estructura s’estima molt feta malbé. Indonèsia s’assenta sobre l’anomenat Cinturó de Foc, una zona procliu als moviments tectònics.

Falta de mecanismes d’alerta

L’ensorrament del pendent subterrani del volcà va generar el tsunami, han confirmat les autoritats. El desastre ha despullat les carències d’un país atacat cíclicament per la fúria del mar. Sutopo ha admès que el país no compta amb mecanismes per alertar sobre tsunamis provocats per erupcions com el de dissabte i que urgeix adoptar-los. Passa que la necessitat xoca contra la realitat orogràfica i econòmica del país. L’arxipèlag indonesi compta amb gairebé 200 volcans, molts d’aquests actius, i envoltar-los tots d’un sistema de boies per mesurar les oscil·lacions de la marea sona quimèric. La gran velocitat a la qual es desplacen els tsunamis i l’escassa distància entre el volcà Anak Krakatoa i la costa planteja dubtes també sobre la seva eficàcia. 

Indonèsia sí que compta amb un sistema d’alarmes contra tsunamis generats per sismes, molts de més fàcils de detectar. Va ser adoptat després del tsunami que el 2006 va deixar més de 200.000 morts a l’Oceà Índic, però el seu estat actual és ruïnós, va acceptar Sutopo. “El vandalisme, el limitat pressupost i els danys tècnics explica que no hi hagués boies. Necessitem reconstruir-lo per enfortir el sistema d’alertes contra el tsunami”, va afegir. El president, Joko Widodo, ja va prometre la seva immediata reparació en els dies posteriors a un altre tsunami mortal que es va esdevenir a l’octubre. No sembla que fos immediata.  Widodo, que buscarà la reelecció a l’abril, ha arribat aquest matí a les àrees afectades en helicòpter i visitat a ferits a l’hospital.

Onada mortal

Notícies relacionades

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics

Els responsables han sigut molt criticats per no haver avisat la població del tsunami i fins i tot per haver-lo desdenyat com una simple pujada de la marea provocada per la lluna plena. L’absència de tremolors explica que l’ona sorprengués els veïns i els milers de turistes locals que disfrutaven de les platges a l’Estret de Sonda. El tsunami va colpejar pobles com Cilurah, construïts davant la platja. “Tot va passar molt ràpid. Estava parlant amb un convidat a casa meva quan la meva dona va entrar cridant i en estat de pànic. Vaig creure que era un incendi, però quan vaig sortir a la porta vaig veure l’aigua acostant-se”, ha explicat l’Ade Junaedi.

Un altre supervivent, l’Asep Sunaria, va escoltar un fort “whoosh” tot just uns segons abans que l’ona el tirés de la moto, inundés la seva casa i destrossés el seu poble. “Estava en estat de xoc. No m’ho esperava, no hi va haver cap alerta... Al principi vaig pensar que era només la pujada de la marea, però llavors va arribar l’onada”, va dir a l’agència France Presse. L’Asep i la seva família van salvar la vida corrent cap a zones més elevades, però molts al seu poble no van ser tan ràpids.