LLUITA ANTITERRORISTA
El Marroc afronta la nova estratègia d'Estat Islàmic
El doble assassinat de dues dones nòrdiques a l'Atles reactiva el país magribí en el combat contra el gihadisme
undefined46343731 moroccans lay flowers and messages during a candlelight vigi181227132725 /
El Marroc és país emissor de joves cap a les files del mal anomenat Estat Islàmic (EI) –abans cap a Al-Qaida– però també és objectiu de grups de radicals que en els últims anys han protagonitzat atemptats terroristes en què han mort marroquins i estrangers. L’atac terrorista de dilluns passat de quatre presumptes gihadistes contra dues turistes escandinaves que van ser degollades a la tenda de campanya on passaven la nit mostra, una vegada més, que el ‘modus operandi’ dels extremistes complica la lluita contra el terrorisme islamista i afegeix nous elements al camp del radicalisme al Marroc. “Estat Islàmic no ha sigut abatut. Institucionalment ha sigut debilitat, però les idees de l’organització continuen circulant i atraient joves”, va explicar a El Periódico l’islamòleg Karim Ifrak.
Fins al moment, al Marroc s’hi havien comès atemptats clàssics fent servir artefactes adossats al cos del terrorista suïcida o també activant bombes a distància, tal com va passar el 2011 contra un cafè popular en ple centre de la ciutat de Marràqueix. L’atac d’aquesta setmana, a la regió turística d’Imlil, també al sud del país magribí, fa un pasqualitatiu en el mètode utilitzat que recorda escenaris de Síria o de l’Iraq, on es recorre a l’espectacle de l’assassinat amb arma blanca, inclòs el degollament de la víctima i la gravació que posteriorment s’aboca a les xarxes socials amb l’objectiud’acovardir i impactar en la psicologia de la societat. Aconseguit. “Aquests criminals no tenen mitjans sofisticats, per això estem assistint a atacs casolans, privilegiant les xarxes socials que alimenten el populisme”, afegeix Ifrak.
Sobrepassar les fronteres
El nou terrorisme de naturalesa gihadista se situa per sobre de la geografia i supera les fronteres físiques perquè tot i que aquestes existeixen, no ho fan per l’actor terrorista. “Un noi del Marroc d’un petit poble de Tànger viu connectat amb els països del Golf o amb altres joves musulmans de França, que d’un dia per als altres es poden trobar a Síria”, explica Farid el-Asri, antropòleg i estudiós dels moviments islamistes. Ara l’individu està redefinint l’espai en el qual es mou i que difícilment es pot prevenir utilitzant mitjans de la seguretat ortodoxa. En aquest cas, “es necessita molta prevenció”, matisa El-Asri.
De fet, fonts de seguretat nacional del Marroc asseguren que “en els últims tres anys al voltant de 150 intents d’atacs d’aquestes característiques han sigut avortats, a través de mecanismes d’intel·ligència, per les autoritats marroquines”. Les persones que han intentat perpetrar aquests atacs, en la majoria dels casos, són joves amb perfils similars, caracteritzats perl’analfabetisme, per contextos familiars desestructurats o sense recursos, disposats a alimentar-se de la propaganda de l’extremisme violent per servir el gihad. No pertanyen a comandos específics, sinó que es tracta de “llops solitaris” que poden formar petita cèl·lules entre amics, “atrets per imatges mediatitzades del gihadista vist com un guerriller revolucionari que defensa la igualtat, entre d’altres”.
Prevenir la radicalització
La Rabita Mohammedia dels ulemes, recentment reformada pel rei, Mohamed VI, ha creat en els últims anys 25 unitats i 16 centres d’investigació i acció contral’extremisme religiós. Des que l’EI es va posicionar en la geopolítica mundial, treballa preventivament contra les narratives extremistes a dins i a fora de les presons. “Estem formant els funcionaris de les presons però també presos jutjats per radicalisme que una vegada desradicalitzats treballen amb nosaltres per sensibilitzar altres detinguts”, va assegurar un membre d’aquesta institució. Alguns d’ells han sigut indultats pel rei, Mohamed VI, i actualment estan treballant en diferents ciutats del país per foragitar idees mal assentades sobre “la bona fe” de la guerra santa i dissuadir altres joves d’enrolar-se en les files d’organitzacions criminals.
Notícies relacionadesUna rigorosa estratègia s’ha desplegat en tot el país magribí perquè serveixi al cos funcionarial dels centres de detenció que ha aconseguit, des del març del 2016 fins al gener del 2018, sensibilitzar més de 22.000 persones que compleixen condemnes per fer apologia del terrorisme, vinculacions a idees gihadistes o participació en processos de reclutament cap al gihad.
El Marroc prevé també el radicalisme a través de l’elaboració de discursos gravats en vídeo per savis religiosos que inunden les xarxes socials al país per contrarestar l’enemic gihadista. “Set llibres ja han sigut publicats a internet, accessibles a tothom per aclarir conceptes i lluitar contra una narrativa monstruosa dels dinamitzadors dels nostres joves”, va afegir.
Una altra manera d’entendre la religió
El Marroc s’enfronta a l’extremisme violent amb un projecte nou del qual comença a haver-hi un balanç: un centre de formació religiosa que acull ulemes i ‘morchidates’ (la versió femenina dels erudits de l’Islam) de la regió de l’Àfrica Occidental i el Sahel que compleix ara tres anys. L’Institut de Mohamed VI, la intenció del qual és <strong>prevenir i vacunar d’idees radicals</strong>, s’inscriu en la nova diplomàcia religiosa del monarca alauita i en la recent estratègia de política exterior que va girar cap a l’Àfrica subsahariana.<br/><br/>“<strong>Es tracta d’ensenyar els valors d’un islam moderat sunnita </strong>de <a href="http://fiqh-maliki.blogspot.com/2010/10/la-escuela-maliki.html">l’escola malikista </a>que inclou tot el Magrib i practica el rei, Mohamed VI, en qui resideix el pes de la religió islàmica. Aquest país no deixa cap porta oberta a les idees extremistes”, va explicar a aquest diari <strong>Abdellatif Bedgouri Achkari</strong>, ex cap de gabinet del Ministeri d’Afers Islàmics al Marroc, que va mostrar la seva preocupació per la “crisi” que travessen determinats “practicants” de l’islam. <br/><br/>L’objectiu és interessant, <strong>unificar una visió de l’islam </strong>entre <strong>imams i ulemes </strong>de la regió<strong> africana i saheliana</strong>, la majoria molt joves, que necessiten guies per conduir pregàries i interpretar textos allunyats del pensament wahhabita, una visió rigorista de la religió pròpia de <strong>l’Aràbia Saudita</strong> o <strong>Qatar</strong>. La ideologia que encarnen els dos països es propaga sense frens en nacions amb economies empobrides de l’Àfrica subsahariana que comença a transformar, per diners, el model religiós que sempre va imperar en aquestes societats de naturalesa sufista (la versió mística de l’Islam).<strong> Els petrodòlars són més forts que la preservació de l’islam africà.</strong> El futur de les ideologies rigoristes desperta inquietuds en la classe política i en la societat civil en general, que temen que el rigorisme interrompi processos de pau i de tolerància.
