Comença l'era Bolsonaro, experiment de la ultradreta al Brasil

Allò que temps enrere feia riure per resultar inversemblant o grotesc acabarà aquest 1 de gener per convertir-se en realitat: Jair Bolsonaro, l’apologista de l’última dictadura (1964-85) que no s’avergonyeix de la seva homofòbia ni del menyspreu a indis i afrobrasilers, assumeix la presidència del país més important de Sud-amèrica. Arriba amb l’aval de 55 milions de vots i moltes ambicions. “El Brasil és un territori d’experimentació neoliberal”, considera el sociòleg portuguès Boaventura de Sousa Santos. El laboratori té les seves peculiaritats inèdites. Està en mans d’una coalició de conservadors, evangelistes, “Chicago boys” ensinistrats en els ensenyaments de Milton Friedman i, finalment, els militars.

“El capità Bolsonaro és un patriota”, el va definir Steve Bannon, el publicista que va acompanyar Donald Trump fins a la Casa Blanca. El seu sentit del “patriotisme” l’ha portat a ubicar a set exuniformats en el seu Gabinet de ministres, entre ells el general Fernando Azevedo i Silva (Defensa), el general Augusto Heleno Ribeiro (Seguretat Institucional) i Carlos Alberto dos Santos Cruz (Secretaria de Govern). Bolsonaro va reconèixer no saber res d’economia i per això va nomenar Paulo Guedes. El seu Ministeri d’Hisenda s’ha engolit les carteres de Planificació i Indústria i Comerç. El Xile d’Augusto Pinochet, i no la política desenvolupista dels militars brasilers dels anys 60, és el model a seguir. Guedes el coneix de dalt a baix. Va ser professor universitari durant aquells anys de plom i vol replicar al Brasil un pla extensiu de privatitzacions, descentralització, ajustament fiscal i una reforma laboral que, ja van advertir els sindicats, volen eliminar els drets elementals.

Mà dura

Tereza Cristina Correa, qui encapçalava al Congrés el grup que defensava els interessos dels grans propietaris rurals, va ser nomenada ministra d’Agricultura. Aquesta parcialitat explícita augura conflictes socials. Però Bolsonaro ja va anticipar que no tolerarà una sola presa més de terra per part de camperols. Venen dies de “tolerància zero” en què la protesta i la delinqüència quedaran agermanades. No per res el “sergent Fahur” de la Policia Militar va ser el diputat més votat de l’estat de Paranà.“Bandit al calaix, alegria per al meu cor”, es vanta. La mà dura tindrà el seu principal suport al Ministeri de Justícia, comandat per Sergio Moro, el magistrat que va condemnar a Luiz Inacio Lula da Silva a penes amb “indicis” de corrupció.

Nova guerra freda

Res d’això es podrà fer sense una política de demonització permanent del Partit dels Treballadors (PT), que té a presó al seu líder, i un canvi cultural de soca-rel. La “revolta conservadora”, com la va anomenar Marcos Nobre a la revista 'Pauí', es recolza en les esglésies evangelistes i els seus 42 milions de feligresos. La ultradreta ha decidit exhumar la Guerra Freda. El nou Govern donarà una batalla sense quarter contra el “marxisme cultural”. Els ideòlegs de Bolsonaro, entre ells l’astròleg Olavo de Carvalho, afirmen que si bé el comunisme es va esfondrar, l’esquerra ha buscat recuperar la seva hegemonia en el camp de la cultura, i per això va soscavar els valors tradicionals a través de la igualtat de gènere i el feminisme.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El colombià Ricardo Vélez Rodríguez va arribar al Ministeri d’Educació apadrinat per De Carvalho i amb el beneplàcit evangelista per disciplinar el sistema educatiu. La pastora evangelista Damares Alves dirigirà per la seva part el Ministeri de la Dona, Família i Drets Humans. De jove, va ser abusada sexualment per dos pastors i aquesta experiència traumàtica, diu, li confereix una autoritat addicional per proposar una “bossa estupre”, un subsidi a les dones que acceptin tenir el fill fruit de la violació.

Herència social

El Brasil que espera Bolsonaro té alguna cosa més que urgències ideològiques: 54,8 milions de pobres. Hi ha, a més, 15 milions de persones sense sostre. Gairebé el 70% són negres o mulats, aquells que el capità, durant la seva campanya, els ha ofert tot just escarmento si s’excedeixen en els seus reclams. D’altres l’esperen com ho indica el seu segon nom: ‘Messias’. Una cosa semblant va passar el 1990 amb Fernando Collor de Melho, un candidat promogut llavors pel molt influent canal televisiu O Globo. Tots dos guarden semblances: una manera d’actuar molt personalitzada, partits inexistents, un discurs antisistema. Collor va dimitir el 1992 embolicat en un escàndol de corrupció. El politòleg Marcus André Melo s’ha preguntat si Bolsonaro és una versió 2.0 d’aquell personatge o podrà transformar el Brasil a la seva imatge i semblança. El temps ho dirà.