Els 'armilles grogues' preparen la seva agenda per al 2019

N’hi va haver prou amb dos mesos, amb els últims del 2018, perquè la còlera de la França més rural i perifèrica fes eclosió en un moviment social inèdit: els‘armilles grogues’. La pujada de l’impost sobre els carburants, mesura emmarcada en la política de transició energètica defensada per Emmanuel Macron, va ser la "gota que va fer vessar el vas". Dissabte 17 de novembre, aquesta "gota" va aconseguir mobilitzar més de 280.000 manifestants a tot França, el seu signe distintiu no era cap altre que una armilla groga reflectoraDissabte 17 de novembre, aquesta "gota" va aconseguir mobilitzar més de 280.000 manifestants a tot Françaarmilla groga reflectora.

El rebuig de la polèmica taxa va donar pas a una protesta generalitzada contra la pèrdua del poder adquisitiu de les classes mitjanes. Des d’aleshores, els ‘armilles grogues’ han aconseguit incloure les seves reivindicacions a l’agenda política i mediàtica, i han marcat el compàs de les últimes hores del 2018, sota la promesa de continuar fent-ho el 2019.

Festa en els Camps Elisis

"Convidem tots els‘armilles grogues’que vulguin continuar la lluita pacíficament i de manera festiva a venir als Camps Elisis el 31 de desembre per celebrar, junts, el pas al nou any. Un any 2019 que, estem segurs, estarà ple de canvis i victòries". Amb aquesta convocatòria, difosa a través de Facebook, el moviment promet no donar treva a l’Executiu de Macron, ni tan sols durant la nit de Sant Silvestre.

Ni el ‘mea culpa’ d’Emmanuel Macron, ni la retirada de la pujada de l’impost sobre els carburants, ni la proclamació de l’"estat d’emergència econòmica i social", ni el paquet de concessions econòmiques que l’acompanyen, han aconseguit convèncer els ‘armilles grogues’. Si bé el nombre de participants s’ha reduït de manera considerable en les últimes mobilitzacions –dissabte passat 29 de desembre, 12.000 persones es van manifestar a tot el territori francès, 800 a París–, els ‘armilles grogues’ pronostiquen que el mes de gener estarà marcat per "una mobilització a gran escala", en paraules de Benjamin Cauchy, un dels rostres visibles del moviment a la ciutat de Tolosa, interrogat per 'Le Journal du Dimanche'.

Nova proposta, el 12 de gener

Un pronòstic avalat per Éric Drouet, camioner de professió i un dels principals instigadors del moviment: "L’acte 8 i el 9... ja s’estan preparant, confirmava davant de les càmeres de CNews, dimecres passat 26 de desembre. De fet, amb el títol 'París, aquí estamos de nuevo', l’'acte 9' proposa una nova jornada de protestes al barri de La Défense, principal pol econòmic de la capital francesa, el pròxim 12 de gener.  

El balanç de final d’any no és gens menyspreable per als‘armilles grogues’.En tan sols dos mesos de bloquejos, mobilitzacions i protestes han aconseguit captar l’atenció del president de la República; l’anunci d’un paquet de mesures socials i econòmiques que costaran a l’Estat prop de 10.000 milions d’euros; la retirada d’una de les mesures estrelles de Macron en matèria de transició ecològica; i el llançament d’un debat sobre el referèndum d’iniciativa ciutadana.

Desconfiança en les institucions

La crisi social encarnada pels ‘armilles grogues’,no només està lligada a la pèrdua prolongada del poder adquisitiu de les classes mitjanes, sinó també a l’augment de la desconfiança de la societat en les institucions democràtiques i els seus líders. Una desconfiança que, ara per ara, Emmanuel Macron no ha aconseguit calmar. En aquest context, les concessions econòmiques de l’Executiu, així com els seus respectius discursos, no semblen suficients per acabar amb la còlera d’una França que se sent vilipendiada i oblidada per un poder que, al seu parer, governa per i per a les classes més acomodades.  

Emmanuel Macron i Édouard Philippe, el seu primer ministre, posaran fi al 2018 amb una quota de popularitat poc encoratjadora: només el 27% dels francesos té una bona imatge del seu president i el 31% del seu primer ministre –xifres que suposen una caiguda de cinc punts respecte al mes de novembre i constitueixen la quota més baixa des de la inauguració del quinquenni–, segons un sondeig publicat el 18 de desembre per Odoxa.

Clatellada a la imatge de Macron

La crisi dels ‘armilles grogues’ es tradueix així en una important clatellada per a la imatge de Macron i del seu Executiu, però també en un veritable obstacle per continuar amb les seves reformes el 2019.

Les mesures incloses al paquet d’"emergència econòmica i social", amb un cost de 10.000 milions d’euros per a l’Estat, suposaran un augment del dèficit públic, i superaran el llindar del 3% del PIB l’any que ve. A l’augment del dèficit, se suma un creixement econòmic el 2018 de l’1,5%, 0,2 dècimes inferior a l’esperat pel Govern. Segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (Insee) i el Banc de França, el creixement el 2019 podria ser encara inferior. Un panorama poc favorable per a Macron el discurs del qual gravitava entorn de la reducció del dèficit públic i la millora del creixement, i relegava la redistribució a un segon temps.

Subsidi d’atur i jubilacions

En aquest context, el descontentament i malestar social deixen poc marge de maniobra al president de la República i a la seva majoria en el Govern per continuar amb el seu projecte polític. Un projecte que inclou reformes especialment sensibles: el subsidi d’atur i les jubilacions.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

El tempo de l’agenda política de Macron estarà, sens dubte, marcat per les eleccions europees del pròxim mes de maig. Una cita amb les urnes que molts consideren com un referèndum per o contra el president de la República. L’escrutini s’anuncia espinós per a La République En Marche (LREM): el partit de la líder d’extrema dreta Marine Le Pen, Ressemblement Nacional, comptaria amb el 24% de la intenció de vot, fet que confinaria la formació macronista al segon lloc, segons un sondeig publicat el 21 de desembre per France Info.

Sense oblidar, que els ‘armilles grogues’ estudien actualment la possibilitat de presentar-se a les esmentades eleccions amb la seva pròpia llista de candidats. Un hipotètic escenari que complica una mica més l’horitzó d’Emmanuel Macron i de la seva estratègia política, econòmica i social de cara a l’any que ve.