Bolsonaro comença la seva operació "pente fino"

Jair Bolsonaro ha posat en marxa la seva operació “pente fino (pinta fina)” el primer dia feiner del 2019. D’un costat, revisarà el que ha realitzat en els últims 60 dies el seu antecessor, Michel Temer. Alhora, començarà una neteja sense contemplacions dels lulistes de l’administració pública. Però, per damunt de tot, el primer president d’ultradreta en la història del Brasil, vol donar senyals inequívocs de la seva identitat i del seu programa polític.

“No hi ha territori indígena on no hi hagi minerals. L’or, l’estany i el magnesi es troben en aquestes terres, especialment a l’Amazones, la zona més rica del món. No em posaré en aquesta tonteria de defensar la terra dels indis”, va dir Bolsonaro en els seus dies de diputat. Ara es proposa actuar en conseqüència. El capità retirat ha decidit aquest dimecres que la Fundació Nacional de l’Indi (Funai) deixarà de delimitar, demarcar i identificar les terres en mans de 462 reserves indígenes que s’estenen al llarg d’una àrea del 12,2 % d’un país de dimensions continentals.

El “Mite”, com l’anomenen els seus seguidors, s’ha decidit per decret que la nova responsable d’aquesta tasca serà la flamant ministra d’Agricultura del Brasil, Tereza Cristina Correa. Es tracta ni més ni menys que d’una hisendada i exlegisladora que coordinava el grup dels propietaris rurals al Congrés. Correa té un antecedent que espanta especialment els ambientalistes: l’any passat va impulsar l’aprovació de projecte que facilita el registre d’agrotòxics, fins i tot els considerats d’alta perillositat. El text no va arribar a ser aprovat, però en les noves condicions polítiques es dona per descomptat que la ministra en funcions tornarà a promoure'l.

Desforestació de l’Amazones

Cristina ha afirmat que “simplificarà” la tasca de demarcació de terres indígenes. “Això no significa precaritzar”, ha dit. La Comissió Pastoral de la Terra de l’Església Catòlica i organitzacions defensores dels drets humans adverteixen una deriva perillosa d’aquestes paraules, entre altres raons perquè la ministra segurament s’inclinarà a favor dels grans terratinents en les disputes que tenen amb algunes comunitats originàries i camperols sense terra. Bolsonaro ja va advertir que s’han acabat les bones maneres per resoldre les controvèrsies.

Notícies relacionades

Bolsonaro ja és president: «Brasil i Déu per damunt de tot»

Comença l'era Bolsonaro, experiment de la ultradreta al Brasil

El 2018 van morir cinc habitants d’aquestes reserves i amb el nou Govern, temen, tot pot empitjorar. Mentre Bolsonaro encapçalava la cerimònia de traspàs de comandament, en un lloc recòndit de la selva amazònica, els últims Kawahiva, una tribu aïllada que, segons dades del Funai, està integrada per unes quantes persones, havien de tenir més temors sobre la seva possibilitat d’autopreservació. L’únic que saben els especialistes és que estan desesperats: els Kawahiva s’escapen de les motoserres que rugeixen i s’ho emporten tot al seu pas als voltants de Colniza, a l’estat de Mato Grosso, on té lloc la taxa de desforestació més alta de l’Amazònia.

La desforestació general en l’anomenat pulmó del món va créixer un 14% entre 2017 i 2018 i va ser la més gran des de 2008. Les qüestions indígena i dels boscos allà estan perillosament connectades: Cristina manejarà el Servei Forestal Brasiler que té com a responsabilitat la reforestació en àrees devastades i les polítiques per regular l’explotació sostenible de regions selvàtiques. Per a la ministra, aquells que prediuen desastres ambientals llancen “acusacions infundades”. Bolsonaro ja va anunciar que pretén deixar l’Acord de París  que busca limitar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.