Rio de Janeiro vol tenir el seu propi Guantánamo per recloure-hi narcotraficants

“Necessitem tenir el nostre Guantánamo, s’ha de posar els terroristes en llocs on la societat se’n lliuri definitivament”, ha dit el flamant governador de Rio de Janeiro, Wilson Witzel. Al posar en funcions el nou secretari de la Policia Civil, Marcus Vinicius de Almeida Braga, el governador va considerar que les persones involucrades amb el tràfic de drogues han de ser tractades com terroristes i, una vegada presos, no han de tenir dret a rebre visites.

El seu model és la polèmica presó a la base militar que els EUA mantenen històricament al sud de Cuba i en què després dels atacs de l’11 de setembre al World Trade Center de Manhattan van tancar presumptes integrants de la xarxa terrorista Al-Qaida per decisió del president nord-americà George W. Bush. Els presos de Guantánamo van ser exclosos de les proteccions legals garantides pels Convenis de Ginebra. Davant la proliferació de denúncies d’organismes internacionals sobre violacions sistemàtiques dels drets humans, el president Barack Obama va expressar el seu desig de tancar les instal·lacions. Això no va succeir, entre altres raons, per la victòria de Donald Trump.

Witzel va guanyar enfilat a l’onada ultradretana de Jair Bolsonaro i fins i tot anant més lluny en les seves propostes en matèria de seguretat. Vol una llei antiterrorista que augmenti el límit de la pena de 30 a 50 anys i, a més, una severitat extrema en el combat de carrer contra el delicte. “Si algú utilitza un fusell i no utilitza uniforme és enemic, és terrorista, i serà abatut”, va anticipar. D’ara endavant, va avançar el governador, la Policia Militar estarà autoritzada a registrar infraccions lleus al carrer i enviar les informacions directament a la justícia, sense portar el presumpte autor a una comissaria.

Final de la intervenció militar

Notícies relacionades

Bolsonaro decideix fer fora el 'comunisme' de l'Administració brasilera

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Al prendre possessió com a governador, l’1 de gener passat, Witzel va dissoldre la Secretaria de Seguretat Pública, responsable de coordinar la policia civil i la militar durant els últims 23 anys. La seva gestió ha de redefinir de manera global les estratègies per enfrontar la violència crònica de la ciutat, que, des de l’últim dia del 2018, ja no està sotmesa a una intervenció militar.  L’Exèrcit va funcionar com una mena de força d’ocupació a Rio de Janeiro al llarg de 10 mesos per ordre del llavors mandatari interí, Michel Temer.

Centenars de soldats van assumir el control de la perifèria carioca, escenari de les disputes territorials entre bandes de narcotraficants. La intervenció militar va ser saludada pels defensors de la duresa i molt criticada pels organismes defensors dels drets humans. Entre el març i el novembre passats, l’Institut de Seguretat Pública (ISP) va registrar 4.127 homicidis, un 6 % menys que durant el mateix període del 2017. Al seu torn, va computar 1.287 morts provocades per la policia, un 38 % més que el 2017. La quantitat de tirotejos va pujar un 56 %. Durant el període analitzat, van perdre la vida 103 uniformats.