Trump falseja la realitat en el seu discurs per reclamar la construcció del Mur

Donald Trump va redoblar la batalla política que manté amb els demòcrates per construir el Mur a la frontera de Mèxic amb un discurs a la nació ple de distorsions en el qual va descriure una situació caòtica a la vora del riu Grande. Trump va assegurar que existeix una “creixent crisi humanitària i de seguretat a la frontera” que ha posat al límit els recursos públics i planeja com una sinistra dalla sobre la integritat dels nord-americans. “Al llarg dels anys milers d’americans han sigut brutalment assassinats per aquells que van entrar il·legalment al nostre país i milers de vides més es perdran si no actuem ara”, va dir durant l’al·locució.

El discurs no va ser particularment persuasiu, sinó més aviat un reciclatge de la retòrica contra els immigrants a què porta recorrent des que va entrar en política el 2015. El Mur s’ha convertit en alguna cosa més que un símbol per a Trump. Va ser la primera de les seves promeses de campanya, pronunciada el

mateix dia en el qual va anunciar la seva candidatura a Manhattan dient que els immigrants “porten drogues, porten crim, són violadors”.

Promesa per complir

Els sectors més durs del seu electorat no han oblidat la promesa i l’ara president sap que es juga la seva credibilitat. Per això ha forçat el tancament del Govern pel rebuig dels demòcrates a donar-li 5.700 milions de dòlars que reclama per construir la barrera fronterera, un perjudici que ja dura 18 dies i ha deixat 800.000 funcionaris sense sou. La meitat ni tan sols treballaran i milers de famílies travessen una situació crítica per l’obstinació del president en una batalla que no pot guanyar.

Si no la pot guanyar és en gran manera perquè la realitat s’assembla molt poc al pandimoni que descriu en els seus discursos. L’“emergència nacional” de què parla només sembla existir al seu cap. D’acord amb les últimes estadístiques oficials, l’any passat van ser agafats a la frontera 396.579 immigrants indocumentats, una xifra inferior a la mitjana de 400.751 detinguts

anualment durant la dècada passada. El 2017 van ser poc més de 310.000, la xifra més baixa dels últims 45 anys i res a veure amb els 1,6 milions que van ser agafats el 2000.

De fet, la majoria dels sensepapers que viuen als Estats Units no travessen il·legalment la frontera, sinó que es queden al país després que expirin els seus visats. Tampoc se sosté la seva sistemàtica tendència del president a vincular els immigrants amb el crim. “En els últims dos anys, els agents d’immigració van arrestar 266.000 d’il·legals amb antecedents penals”, va dir Trump dimarts.

Menys que la població nativa

Però aquesta xifra inclou també aquells amb antecedents per delictes no violents, des d’infraccions de trànsit a entrada irregular al país. D’acord amb l’Acadèmia Nacional de les Ciències, els estrangers delinqueixen menys que la població nativa, la mateixa conclusió a la qual va arribar recentment el conservador CATO Institute a l’analitzar els homicidis a Texas.

Una altra de les justificacions que Trump esgrimeix per aixecar el Mur és la necessitat de frenar el narcotràfic. “La nostra frontera sud és un colador per a l’entrada d’ingents quantitats de drogues

il·legals, inclosa la metamfetamina, heroïna, cocaïna i fentanil”, va afirmar en el seu discurs. És cert que el 90% de les drogues consumides als EUA arriben a través de Mèxic (el fentanil és una excepció perquè entra per correu des de la Xina).

Pas per duanes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Però com ha reconegut l’Agència Antidroga (DEA), la gran majoria dels estupefaents es colen per les duanes oficials, amagada en “vehicles privats i camions”. Tampoc és veritat que el riu Grande sigui un pas franc per al terrorisme. Fins a 4.000 terroristes han sigut detectats a la frontera, va dir la Casa Blanca fa uns dies. Una afirmació que va disputar el 2017 un informe del Departament d’Estat. “No hi ha proves creïbles que els grups terroristes internacionals hagin establert bases a Mèxic, que treballin amb els càrtels o que hagin enviat operatius als EUA a través de Mèxic”, deia el document. Res d’això sembla importar-li a Trump, entossudit a explotar bastament la propaganda per aconseguir les seves finalitats polítiques. Aquesta vegada ho té complicat. La majoria de nord-americans s’oposa a la

construcció del Mur i culpa el president del tancament del Govern, segons les enquestes. En qualsevol cas, a Trump no sembla importar-li gaire la realitat. Com d’altres van demostrar abans que ell, n’hi ha prou amb repetir mil vegades una mentida perquè es converteixi en realitat.