Maduro afirma que Veneçuela és el centre d'una nova guerra mundial

“Soc aquí, llest i dempeus per portar les regnes de la pàtria cap a un destí superior”. Davant la plana major militar i del chavisme, dirigents socials i un mar de nenes i nens que, amb les seves banderes, van suplantar els escassos aliats i convidats internacionals, Nicolás Maduro va ser investit president veneçolà per segona vegada. El nou període s’estendrà fins al 2025. Maduro va jurar a les instal·lacions del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), i davant del seu president, el lleial Maikel Moreno. L’escenari natural de la presa de possessió hauria d’haver sigut el Congrés. Però l’Assemblea Nacional (AN, opositora), com se la coneix, va ser declarada en desacatament pel TSJ. “Aquest poder és teu, poble, t’ho dic com a humil obrer. No és de l’oligarquia”, va dir Maduro, exconductor de busos, i va prometre governar en nom de l’heroi nacional, Simón Bolívar, i “el nostre estimat comandant, Hugo Chávez”. Va assegurar que complirà i farà complir “tots els postulats de la Constitució, per defensar independència i integritat, portar a la prosperitat el nostre poble i construir el socialisme del segle XXI”.

Maduro havia guanyat les eleccions el maig passat amb un 67,8% dels vots vàlids i després que es retirés de la competència l’opositor Henri Falcon, que va assolir el 21% de les adhesions. La majoria de les forces opositores s’havien abstingut de participar dels comicis per considerar que no existien garanties. “Va ser de fet un intent de desestabilització. Els EUA van pressionar els candidats”, va recordar Maduro. Amb aquests precedents, la nova assumpció no podia ser una altra cosa que una nova batalla del chavisme i els seus enemics polítics. De fet, l’AN va qualificar el president d’usurpador, el mateix qualificatiu que va utilitzar el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

“Hi ha 94 països que respecten i estimen aquest país”, va dir Maduro sobre la presència internacional a la cerimònia. Al TSJ estaven asseguts els seus col·legues Miguel Díaz-Canel, de Cuba, Evo Morales, Bolívia, Salvador Sánchez Cerén, d’El Salvador, Anatoli Bibílov, d’Ossètia del Sud. Al seu torn, van assistir el vicepresident de Turquia, Fuat Oktay, el ministre xinès d’Agricultura, Han Changfu i el vicepresident de la Cambra alta russa, Ilyas Umakhanov, entre altres convidats. Maduro els va anomenar a gairebé tots, en certa manera per buscar una compensació política. Tretze països llatinoamericans, entre ells l’Argentina, Brasil i Colòmbia, plenament identificats amb els Estats Units i que Maduro va anomenar, despectivament,“el cartell de Lima,” van considerar que aquest manca de legitimitat per tornar a governar. L’Organització d’Estats Americans (OEA) va repetir els mateixos arguments. El bolivià va destacar la decisió mexicana de no plegar-se a aquestes posicions. La UE es va absentar de la investidura per raons similars. “Para’t aquí, Europa. Respecta Veneçuela. Deixa d’agredir Veneçuela, Unió Europea”, es va queixar. Maduro no va passar per alt aquest buit general. “Veneçuela és el centre d’una guerra mundial de l’imperialisme nord-americà i els seus satèl·lits”, entre ells “el feixista” Jair Bolsonaro. Immediatament, el president paraguaià, Mario Abdo Benítez, va trencar relacions amb Caracas. L’Argentina, en tant, va anunciar la prohibició de l’entrada de representants de l’Estat veneçolà.

 Va acabar la cerimònia i la vida quotidiana dels veneçolans va seguir com estava: tenallada per l’escassetat i la penúria. “Tenim una guerra econòmica al carrer”, va afirmar Maduro. L’explicació no convencia ni tan sols a sectors del chavisme. Mentre va durar l’acte oficial, les principals ciutats veneçolanes van estar gelosament vigilades per efectius militars davant de la possibilitat d’incidents d’importància. Però l’oposició, fortament disgregada, es va quedar a les seves cases, més enllà d’algunes expressions esporàdiques. En les vigílies de la cerimònia, ‘The Washington Post’ va assegurar que el general Vladimir Padrino López, ministre de Defensa, havia demanat a Maduro que renunciés al seu càrrec. López va sortir a desmentir-ho. Les Forces Armades, va dir, expressen al president el seu “il·limitat recolzament i lleialtat”. Diosdado Cabello, el número dos del chavisme, va descartar incidents a curt termini. “Aquí no passarà res”.