LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
Els dos periodistes de Reuters detinguts a Birmània continuaran a la presó
Wa Lone i Kyaw Soe Oo estaven investigant la matança de la minoria rohingya
fcasals46500271 file in this combination file image made from two photos 190111101042 /
Wa Lone i Kyaw Soe Oo, els reporters de l’agència Reuters empresonats mentre investigaven una matança contra rohingyes a Birmània, continuaran a la presó després que un tribunal desestimés avui el recurs d’apel·lació.
El magistrat U Aung Naing, al càrrec del cas, va adduir falta de "prou evidències" per alliberar els reporters i per això manté la condemna de set anys de presó dictada el setembre passat per vulnerar la llei de secrets oficials, una norma de l’època colonial. El Regne Unit ha demanat a la líder del país, la nobel de la pau Aung San Suu Kyi, que intervingui per fer possible la llibertat dels periodistes.
"Estic molt trista", va dir entre llàgrimes la dona de Kyaw Soe Oo als mitjans que s’esperaven a la sortida dels jutjats, on en aquesta ocasió no van ser portats els reporters empresonats per sentir la decisió judicial. O Than Zaw Aung, un els advocats defensors, va precisar que el pas següent és reunir-se amb els condemnats per escoltar la seva "voluntat" i prendre una decisió respecte a presentar una apel·lació davant del Tribunal Suprem, màxima instància judicial del país.
Els advocats tenen 60 dies per estudiar un nou recurs contra la condemna i, en cas de procedir, la decisió del Suprem deixarà el cas en ferm.
"Busquen silenciar la veritat"
"La decisió d’avui és una altra injustícia entre les moltes infligides a Wa Lone i Kyaw Soe Oo. Estan entre reixes per una raó: aquells que en el poder busquen silenciar la veritat", va indicar en un comunicat Stephen J. Adler, director general de l’agència Reuters.
El judici contra els periodistes, que es declaren innocents, i el seu consegüent enviament a presó han posat en dubte la independència judicial a Birmània, que després de gairebé mig segle controlada per diverses juntes militars va iniciar el 2011 un procés de transició cap a la democràcia.
L’actual Govern, liderat ‘de facto’ per la nobel de la pau Aung San Suu Kyi després de vèncer de manera folgada en les eleccions del 2016, ha decebut amb els seus tímids avenços en drets humans.
"Informar no és un crim, i fins que Birmània corregeixi aquesta terrible equivocació, la premsa no serà lliure al país i el compromís de Birmània amb l’estat de dret i la democràcia romandrà en dubte", va afegir Adler.
L’ambaixador de la Unió Europea a Birmània, Kristian Schmidt, va afirmar sentir-se "decebut" per l’"oportunitat perduda per corregir una equivocació" comesa contra els reporters.
"Això planteja seriosos dubtes sobre la independència judicial a Birmània i sobre els drets d’informació dels ciutadans per conèixer la veritat", va declarar als mitjans Schmidt, que va instar el president Win Myint a l’"alliberament immediat i sense condicions" dels periodistes.
"Un dia a la presó ja era una injustícia. Aquesta espantosa farsa ha d’acabar-se ara", va mantenir, per la seva part, Tirana Hassan, directora de Resposta davant la Crisi de l’organització garant per als drets humans Amnistia Internacional.
Víctimes d’una trampa
Wa Lone i Kyaw Soe Oo van ser detinguts la nit del 12 de desembre del 2017 en possessió de documents confidencials que, segons aquests, els acabaven d’entregar dos policies amb els quals s’havien reunit i el contingut dels quals no van arribar a saber perquè van ser arrestats just després de rebre’ls.
Els reporters, que asseguren ser víctimes d’una trampa dels agents, investigaven llavors una matança de 10 rohingyes al poblet d’Inn Dinn, a l’estat d’Arakan, situat a l’oest de Birmània.
Aquests assassinats es van produir en el marc d’una operació de l’Exèrcit l’agost del 2017 en resposta a una sèrie d’atacs d’un grup insurgent rohingya contra una trentena de pasos fronterers.
Notícies relacionadesLa investigació de Wa Lone i Kyaw Soe Oo va provocar que set soldats fossin condemnats l’abril del 2018 a deu anys de presó per la matança, l’únic abús reconegut per les autoritats birmanes.
No obstant, el Govern i l’Exèrcit rebutgen les conclusions d’una comissió especial de l’ONU, que el setembre passat va qualificar de genocidi la campanya militar que va causar uns 10.000 morts, segons xifres conservadores, i l’èxode de més de 723.000 rohingyes a Bangladesh.
